L’altra guerra de l’aigua
Agbar i l’Ajuntament del Vendrell s’embranquen en una batalla judicial de més de vuit anys
BarcelonaL’enfrontament als tribunals entre Acciona i els seus socis amb el grup Agbar pel control d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) ja fa més de dos anys que dura. La privatització més gran que ha fet mai la Generalitat, de gairebé 1.000 milions d’euros, està pendent de les resolucions judicials que decidiran què passa amb el subministrament d’aigua en alta (l’aigua que se serveix a les concessionàries municipals) de l’àrea metropolitana de Barcelona. Però aquesta no és l’única batalla judicial per la venda del servei d’aigua.
Al Vendrell, a la demarcació de Tarragona, hi ha una guerra judicial per un motiu similar que ja fa més de vuit anys que dura. Un encreuament continuat de recursos judicials que han portat a haver de treure a concurs altra vegada la venda parcial de l’empresa de subministrament, Aigües de Tomoví.
Però hi ha diferències importants de grandària. Amb ATLL la Generalitat volia ingressar gairebé 1.000 milions d’euros per la concessió a 50 anys. En el cas d’Aigües de Tomoví, l’Ajuntament del Vendrell el que va fer és buscar un soci industrial per millorar el servei. El 2006 va començar el procés i el 2007 va adjudicar el 49% de la companyia (el 51% restant i majoritari és municipal) a Aqualia, la divisió d’aigües i sanejament de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC).
Però Sorea, una filial del Grup Agbar, va decidir portar la venda als tribunals. Els procediments són llargs. El jutjat contenciós administratiu de Tarragona va donar la raó a l’Ajuntament, però Sorea va presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el 2011 va anul·lar la venda. Un llarg procediment judicial per ser el soci industrial d’una companyia que els últims anys ha facturat entre 4,4 i 5 milions d’euros.
De fet, tampoc és una empresa que tingui un gran rendiment. En els últims comptes publicats al Registre Mercantil, els del 2012, Aigües de Tomoví va declarar unes vendes de 4,4 milions i un guanys de 106.648 euros. Molt lluny, per tant, del que va obtenir el Grup Agbar, en el qual s’inclou Sorea, que l’any 2013, l’últim conegut, va facturar 2.036 milions i va aconseguir un benefici net de 97 milions, un 7% més que el 2012.
Però la diferència de grandària i volum no va ser motiu perquè Sorea es fes enrere a l’hora de presentar recurs contra la venda del 49% d’Aigües de Tomoví a Aqualia. No només això, sinó que un cop el Tribunal Superior va estimar el recurs de Sorea i l’Ajuntament del Vendrell va decidir tornar a començar el procés per vendre el 49% d’Aigües de Tomoví, Sorea va continuar presentant recursos.
Nou procés
El gener d’aquest any el ple del Vendrell va decidir tornar a obrir el procés per vendre el 49% d’Aigües de Tomoví. L’Ajuntament comptava poder tancar el procediment en dos mesos i donar en concessió el 49% de la companyia per un període de 25 anys. Però Sorea ha tornat a presentar un recurs.
En l’afer també s’hi ha pronunciat el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic -l’òrgan hereu de l’OARCC, que és qui va decidir que s’havia d’apartar Acciona i els seus socis d’ATLL-. En aquest cas, el Tribunal de Contractes ha dit que no pot entrar en el fons de la venda del 49% d’Aigües de Tomoví ni contra la convocatòria de licitació i el plec de condicions. Però Sorea ho ha portat al Tribunal Superior, que ja ha emplaçat les parts perquè s’hi pronunciïn.
De moment, el ple municipal del Vendrell, en l’última sessió del 28 d’abril, va decidir desestimar la petició de Sorea de suspendre la licitació en curs. El ple va decidir ampliar el termini perquè els possibles socis presentin les seves ofertes i, alhora, va acordar presentar un escrit d’al·legacions sobre l’escrit de Sorea contra el nou procés de licitació presentat davant del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic.
Tota aquesta batalla té, a més, un vessant polític. L’adjudicació del 2007 es va fer quan l’alcaldia estava en mans de CiU. Però ara la nova licitació l’ha fet l’actual alcalde, Martí Carnicer, del PSC. En el nou procés tots els grups municipals, excepte Plataforma per Catalunya, han fet pinya. Tots estan d’acord amb el model de vendre el 49% de la companyia d’aigües a un soci industrial -mantenint l’Ajuntament la majoria de control-, excepte els regidors de Plataforma, que titllen la mesura de “política liberal extrema” i consideren que es tracta de la privatització d’un bé bàsic.
El regidor d’Aigües i alhora president d’Aigües de Tomoví, Jaume Escarré, nega del tot aquesta acusació i, de fet, en l’últim ple va recordar als regidors de Plataforma que quan va començar el procés els anys 2006 i 2007 hi estaven a favor. Escarré destaca que Aigües de Tomoví és “una empresa que dóna un servei prioritari de forma efectiva” i recorda que abans de la privatització parcial s’havien produït talls de subministrament que ja no s’han repetit amb el soci industrial.