La pujada de les pensions, en disputa

MadridAmb l'entrada al 2017 també es va entrar al primer any en què les pensions perdran poder adquisitiu. Des del 2014, el que es cobra per jubilació, viudetat, orfenesa i incapacitat no evoluciona amb els preus de consum, sinó que augmenta un 0,25%. Això es deu a la creació de l'índex de revalorització de les pensions (IRP), que es va començar a aplicar amb l'objectiu de controlar la despesa de la Seguretat Social. Fins ara, això no havia creat problemes, ja que la inflació havia sigut negativa i els pensionistes no havien perdut poder de compra. Els preus, però, han revifat i aquest 2017 es preveu que l'IPC superarà l'1,5%, de manera que els pensionistes sí que perdran capacitat adquisitiva. Per això una majoria parlamentària i sindicats volen tornar a vincular les pensions a l'IPC. El govern espanyol i supervisors com l'Airef, però, ho consideren insostenible.

La reforma de les pensions queda per a setembre

Com explicava ahir aquest diari, precisament aquesta disputa és un dels punts que ha encallat el Pacte de Toledo, la comissió del Congrés que ha d'aportar les recomanacions consensuades per reformar el sistema de pensions. Hi ha dos bàndols: en un hi ha PP, Fòrum Astúries i UPN, i en l'altre hi ha –amb matisos– la resta de partits. Aquesta setmana hi ha hagut la primera reunió entre el nou PSOE de Pedro Sánchez i el govern espanyol, en la qual els socialistes han exigit que es torni a fer servir l'IPC per calcular les pensions. Al febrer, el Congrés ja va aprovar una proposició no de llei en aquesta direcció amb els vots de PSOE, PDECat, ERC, Podem i PNB. Ciutadans, Bildu i Compromís s'hi van abstenir.

Quins són els arguments de cada bàndol? Com diu literalment la proposta del PSOE, a la qual ha tingut accés l'ARA, "és necessari i urgent" garantir que no es perdi poder adquisitiu i per això cal augmentar les pensions "com a mínim amb l'evolució real de l'IPC". I afegeix encara més matisos: considera que, si al final de l'exercici els preus creixen més del que està previst, la diferència s'haurà de consolidar en la pensió de l'exercici següent. A més, els socialistes apunten que és necessari que "les pensions d'import més reduït s'actualitzin per sobre" de l'IPC.

Aquí, però, ensopega amb el problema de la sostenibilitat de la Seguretat Social, que té un dèficit històric de l'1,6% del PIB. En aquest punt, el PSOE considera que les millores de poder adquisitiu de les pensions s'han de finançar a través d'impostos, és a dir, a través de transferències de l'Estat a la Seguretat Social, sense que aquests costos suposin una pujada de les cotitzacions. Els sindicats també apunten en aquesta direcció. Aquest any, de fet, com que la guardiola de les pensions està a punt d'esgotar-se, l'Estat ja ha fet servir un crèdit.

Els contraris a aquesta opció, com el mateix PP, el Banc d'Espanya i altres experts que han anat desfilant pel Congrés, consideren que cal mantenir el límit del 0,25% per garantir la sostenibilitat del sistema. Segons l'Airef, el supervisor fiscal, el dèficit de la Seguretat Social no baixarà de l'1% del PIB en cinc anys, com a mínim. Per això sosté que "en absència de mesures, correspon aplicar l'increment del 0,25% fins al 2022". Durant les discussions i compareixences al Pacte de Toledo, experts i polítics han apuntat que la vigent situació pressupostària de l'Estat (amb el dèficit més alt de la UE i un deute que sobrepassa el 100%) fa difícil determinar d'on sortirien els diners. Les pensions ja suposen el 40% de la despesa pública, un cost que creix automàticament cada any impulsat per l'envelliment de la població i noves pensions més altes.

El mal menor

L'informe publicat ahir per l'Airef deixa entreveure que la pujada mínima del 0,25% és el mal menor per a la butxaca dels pensionistes, tenint en compte la salut del sistema. Fonts de l'Airef recorden que, en realitat, les pensions estan blindades gràcies a la pujada mínima del 0,25%. Si l'IRPF s'apliqués sense aquest topall, només tenint en compte els ingressos i les despeses del fons, les pensions haurien de caure un 3% cada any. Per tant, si en un escenari d'inflació mitjana de l'1,8% d'aquí al 2022 la capacitat de compra dels pensionistes cauria un 7%, de l'altra manera ho faria un 15%.

Si s'apugen un 0,25% cada any, l'Airef calcula que la Seguretat Social arrossegarà un dèficit mínim de 1.000 milions anuals fins al 2022. Per això creu "improbables" les previsions del govern d'arribar a l'1,1% de dèficit de la Seguretat Social el 2018. Apunta també que una part dels errors de l'executiu tenen a veure amb les projeccions demogràfiques de l'INE, que considera dèbils i poc sofisticades.

Amb les projeccions de l'Airef sobre la taula, però, la inevitable pèrdua de poder adquisitiu de les pensions no té a veure amb errors de càlcul, sinó amb la incapacitat de la Seguretat Social d'evitar-ho si es gestiona com fins ara.