L’Airef denuncia la falta de dades del finançament

MadridClaredat, eficiència i cooperació. Aquestes són tres característiques que no té l’actual sistema de finançament autonòmic espanyol, segons el president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), José Luis Escrivá, que ahir va enumerar tots els motius pels quals l’actual model és “ineficient i difús” i no ha aconseguit redistribuir la riquesa al mateix nivell que ho han aconseguit altres països descentralitzats. Ho va afirmar en la comissió que aborda la modernització del sistema autonòmic, on va assegurar que abans que res cal tenir clars els diners que necessita cada autonomia. “Les necessitats de finançament de les comunitats no es calculen des de fa vint anys i les dels ajuntaments es fan amb dades dels anys vuitanta”, va dir indignat.

Per a l’Airef, no és “raonable” que aquestes xifres no estiguin ni tan sols estimades, una deficiència que provoca fluctuacions considerables en despeses clau com la sanitat o l’educació. Segons les dades aportades ahir, la despesa en sanitat de les autonomies va augmentar un 6,4% entre el 2002 i el 2009 i va caure un 2,4% entre el 2009 i el 2017. L’Airef creu que cal calcular exactament la xifra per poder estabilitzar la despesa en partides bàsiques. I qui ho hauria de calcular? Segons Escrivá, una autoritat independent per deslligar la qüestió de la taula de negociació, ja que es tracta de despeses clau previstes en lleis fonamentals.

L’Airef creu que l’actual “distribució competencial és difusa” i amb unes normes “poc precises”. Com que s’estableix aquest marc ambigu -subratlla l’organisme- en el qual ni l’Estat ni les autonomies acaben de tenir clares les fronteres competencials, s’acaba “sobrecarregant” la capacitat interpretativa del Tribunal Constitucional. Escrivá també va insistir en la necessitat de liquidar el FLA i, com ja havia dit anteriorment, “aprofundir” en les possibilitats d’una quitança del deute.

El paper dels ajuntaments

Una altra de les propostes va ser la d’ampliar les competències de les corporacions locals. Hisenda ja es va comprometre dilluns que els ajuntaments puguin gastar el superàvit que fa anys que acumulen a causa de la cotilla de la regla de despesa. Escrivá va recordar que als ajuntaments “els sobren diners” -tenen més de 25.000 milions bloquejats-, mentre que les comunitats pateixen per complir amb el dèficit.

“Amb la situació de dèficit estructural que tenen la Seguretat Social i l’Estat, ¿volem que els ajuntaments es gastin els diners fent fonts d’aigua?”, va deixar caure. Per això, va apuntar que els ajuntaments (que a la pràctica acaben gestionant molts serveis socials) siguin els que assumeixin competències com els serveis a la dependència o la renda mínima.