L'Airef insisteix que l'administració central continuarà incomplint el dèficit a costa d'ajuntaments i comunitats

MadridJa fa anys que els ajuntaments es queixen de la cotilla que la llei d'estabilitat ha suposat per als seus comptes i, de fet, en el seu conjunt, la majoria registren superàvit des de fa més de dos anys, sense poder incrementar substancialment la seva despesa pública. Al mateix temps, però, ni l'administració central ni el sistema de Seguretat Social han complert encara amb els objectius de dèficit. Les comunitats autònomes, en canvi, han anat reduint-lo també per la mateixa llei. El mateix ha reiterat diverses vegades l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), quan retreu a l'Estat que no aclareixi la metodologia que fa servir per calcular la regla de despesa, una polèmica que s'ha revifat amb la recent intervenció dels comptes de l'Ajuntament de Madrid per part del ministeri d'Hisenda.

Aquest dimarts el president de l'Airef, José Luis Escrivá, ha comparegut al Congrés dels Diputats per avaluar el compliment dels objectius d'estabilitat per a aquest 2017, i ha destacat que l'Estat, encara que "molt just", complirà amb l'objectiu de dèficit que s'ha fixat. Tot i això, ha remarcat que, de nou, l'administració central i la Seguretat Social, quedaran molt lluny del compliment. El president d'aquest organisme fiscalitzador dels comptes de l'Estat ha insistit que "els comptes haurien de constatar i millorar el superàvit estructural que els ajuntaments registren, que fa que l'administració central no compleixi".

Revisar la llei d'estabilitat

"Hi ha inconsistències i problemes metodològics"

Escrivá ha reiterat que el càlcul de la regla de despesa –motiu pel qual s'ha intervingut Madrid– té "clars problemes metodològics". A més, l'Airef constata que davant aquesta situació –que limita l'increment de la despesa dels ajuntaments per sobre del creixement del PIB– els grans consistoris estan començant a incomplir amb la normativa i són els petits i mitjans els que continuen rebent la màxima pressió per mantenir aquest superàvit estructural que acaba salvant el dèficit públic del conjunt de l'Estat.

Una situació similar comença a donar-se a les comunitats autònomes. Com ja va passar l'últim exercici, aquestes administracions van reduir en major proporció el dèficit públic el 2016 i també ho faran aquest 2017. De fet, l'Airef preveu que compleixin molt per sobre i que s'acostin a l'estabilitat pressupostària. En aquest exercici, a més, aquest organisme preveu que Catalunya compleixi per primera vegada.

Per tot plegat, Escrivá ha recomanat "revisar diversos punts de la llei d'estabilitat", que creu que no compta amb unes jerarquies clares i que provoca "inconsistències i problemes" metodològics. El president de l'Airef ha recordat el context en el qual es va aprovar aquesta llei i, per això, ha assegurat que cal "repensar" l'encaix de la regla de despesa en la llei d'estabilitat.

Millora dels ingressos per recaptació

L'Airef preveu que l'Estat recapti 3.600 M€ menys

D'altra banda, l'Airef sí que ha constatat una millora del context macroecònomic que ha impulsat una millora de la recaptació major del que s'esperava aquest mateix organisme. No és la primera vegada que l'Airef subratlla la tendència dels governs espanyols a inflar la recaptació als pressupostos. De fet, segons les dades d'aquest organisme, entre el 2008 i el 2016 s'han inflat uns 18.000 milions de mitjana. Per a aquest 2017, l'Airef preveu que la desviació quedi molt per sota, en uns 3.600 milions d'euros i principalment provocada per una previsió de recaptació via cotitzacions socials molt major del que l'Airef pronostica que es donarà.

Tot i això, Escrivá ha tornat a advertir que hi ha impostos que no creixen al ritme que ho havien fet en altres èpoques de creixement econòmic. Això sí, ho ha interpretat com una "bona notícia", perquè quan creixien per sobre era per situacions vinculades a creixements insostenibles de l'acitivitat econòmica en relació amb la bombolla.

L'Airef aigualeix els pronòstics europeus

Creu que és d'hora per parlar de "cicle alcista"

Finalment, aquest organisme ha fet referència al pròxim exercici, el 2018. Segons l'Airef, les previsions per al 2018 són favorables, malgrat els riscos a la baixa provocats per la situació a Catalunya, un impacte que té dos vessants: sobre l'economia espanyola i sobre la catalana. De cara, doncs, als objectius del 2018 l'Airef veu els objectius fixats "molt ajustats però factibles", ja que l'economia presenta símptomes clars de fortalesa.

Tot i això, sí que ha volgut descartar que sigui prou d'hora per considerar que Espanya ja està en un cicle de creixement absolut. Segons Escrivá, les previsions de la Comissió Europea en aquesta línia no són "raonables" a causa de l'elevada taxa d'atur i del dèficit en la balança de pagaments. Escrivá ha reiterat que, ni tan sols amb la pròrroga pressupostària, l'administració central complirà l'objectiu de dèficit el 2018.