L’advocacia surt al rescat de la llei de segona oportunitat

BarcelonaEl mecanisme de segona oportunitat ideat pel govern central fa tres anys com a drecera perquè famílies i autònoms s’alliberessin dels deutes que no poden afrontar no rutlla. El seu ús és ínfim. Amb prou feines es va arribar als 450 casos a Catalunya i als 1.276 a tot Espanya l’any passat, estadístiques similars a les d’un any abans. Les xifres contrasten amb els milers d’execucions hipotecàries que s’han aprovat en els últims anys i que en nombroses ocasions van suposar que els deutors mantinguessin una part dels préstecs que no podien pagar tot i quedar-se sense casa. Davant d’aquesta infrautilització els advocats catalans intenten popularitzar aquest procediment i, de moment, s’ha aprovat que el torn d’ofici, la justícia gratuïta, pugui assessorar els afectats que vulguin iniciar un procediment. El següent pas seran campanyes de divulgació.

La Generalitat i el Col·legi d’Advocats de Barcelona treballen des de fa mesos en una comissió conjunta que permeti albirar vies per impulsar el mecanisme. El departament de Justícia va proposar crear unes oficines especialitzades en segona oportunitat, però la iniciativa ha quedat bloquejada pel context polític actual. Al gener els col·legis d’advocats catalans, però, van comunicar als seus associats que els titulars del torn d’ofici podrien assessorar en la tramitació extrajudicial de la segona oportunitat i cobrar per aquests serveis.

La tramitació extrajudicial és el primer dels tres passos necessaris per acollir-se al mecanisme de segona oportunitat i l’escull més important perquè la segona oportunitat funcioni. En aquesta fase els deutors formalitzen davant de notari la petició per iniciar el procediment, en què certifiquen les seves dades, els deutes que acumulen i els béns en propietat que hauran de ser liquidats. Fins ara els interessats, la majoria sense recursos per fer-ho, havien de pagar una factura per iniciar el procediment, cosa que acabava sent un contrasentit, si no una impossibilitat: gent que desistia de pagar els seus deutes per incapacitat havia d’assumir un cost nou.

“El mecanisme de segona oportunitat és senzill, però el problema és que està dins d’una llei complexa i això acaba espantant els mateixos advocats”, explica Martí Batllori, coordinador del grup de treball de la segona oportunitat del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Assumeix que es pot criticar la llei, però fa una crida a canviar l’estratègia: “Estem en una fase en què no hem de pensar tant a criticar la llei sinó a aplicar-la, perquè aquesta llei té coses bones i pot exonerar molta gent dels seus deutes”. En la seva opinió, perquè el mecanisme funcioni han de passar dues coses: que els usuaris potencials el facin servir i que els advocats superin el desconeixement que en tenen.

“On són les persones a les quals van executar les hipoteques i els han quedat deutes pendents?”, es pregunta Carlos Puigcerver, que fins al novembre va ser el titular del jutjat de primera instància número 50 de Barcelona, on s’han centralitzat tots els casos de la província de Barcelona des que es va aprovar la llei. Puigcerver està convençut que la norma és molt adequada per a tots aquells que tenen molt menys del que deuen i no poden pagar. En la seva opinió, els únics que poden tenir més problemes són els autònoms amb treballadors a compte amb qui tenen comptes (econòmics) pendents o que deuen diners a Hisenda o a la Seguretat Social. Amb la resta, la conclusió del jutge és clara: “Crec que no són conscients de l’eina que tenen a mà”.

A la cua europea

Un cop donat el primer pas del mecanisme, l’advocat gestiona els passos judicials i el de l’exoneració, que acabarà amb un pla de pagaments a cinc anys, que queda anul·lat en aquest període si es demostra que no es podia pagar. El mecanisme creat a Espanya està anys llum de les estadístiques d’altres països europeus. A Alemanya la segona oportunitat l’utilitzen 107.000 persones, per 181.000 usuaris a França i 99.000 a Anglaterra.