L’accelerada de les exportacions fa caure el dèficit

BarcelonaLa recuperació econòmica que estan vivint Catalunya i Espanya en termes de PIB, i de millora de les seves dramàtiques dades d’atur, es deixa sentir també en l’activitat exportadora de les empreses. Les dades fetes públiques ahir pel ministeri d’Economia ho confirmen. Catalunya va tornar a trencar el seu sostre exportador en els cinc primers mesos de l’any, en què va vendre productes a l’estranger per valor de 26.238 milions d’euros, xifra que suposa un augment del 5,6%. Les vendes a l’exterior s’estan accelerant, ja que en els primers cinc mesos del 2014 el creixement respecte a l’any anterior havia sigut de només un 0,7%.

L’activitat exportadora del conjunt d’Espanya també està en xifres rècord: en els primers cinc mesos de l’any es dóna un creixement del 4,3% en les vendes a l’estranger, fins als 102.915 milions, la xifra més alta des que existeixen els registres, el 1971. El fet que les importacions hagin crescut però ho hagin fet per sota del 3% -fins als 112.350 milions- fa que la balança comercial espanyola, és a dir, la diferència entre exportacions i importacions, s’hagi situat en un dèficit de 9.434 milions, un 9,3% menys que ara fa un any.

També a Catalunya s’ha reduït el dèficit comercial, tot i que ho ha fet de manera més moderada: se situa en 5.151 milions, un 0,7% menys que els 5.188 de l’any passat. José García Montalvo, professor de la Universitat Pompeu Fabra, recordava ahir la importància de reduir-lo: “Quan tens dèficit, els altres països t’estan prestant perquè tu puguis comprar; t’endeutes amb l’exterior per poder comprar”. En aquest sentit, explicava que Espanya té un bilió de deute net amb l’estranger que cal reduir exportant més.

El consum aguanta

Segons l’anàlisi d’aquest economista, que la balança comercial millori és una bona notícia “especialment després de la tendència dels últims trimestres, en què les importacions havien estat creixent més de pressa que les exportacions i augmentant el desequilibri en la balança per compte corrent”. A més, García Montalvo recorda que per la composició econòmica espanyola, quan el consum repunta (com és el cas) habitualment pugen molt les importacions i es fa molt difícil millorar la balança comercial. “Això ho hem notat en els últims temps, perquè vam començar a sortir de la crisi amb l’exportació però de seguida vam passar al consum”, explica.

Per això, quan el consum s’enlaira, la balança pateix, i al revés: segons aquest expert, quan el dèficit comercial millora això acostuma a ser una mala notícia perquè amaga una caiguda del consum. Però en aquest cas això no és així i Montalvo hi dóna una altra explicació: la competitivitat. “Si la balança millora i el consum aguanta, és senyal que puja la competitivitat i, per tant, les exportacions”, explica.

Les dades li donen la raó. L’augment exportador del 5,6% de Catalunya és molt superior al que passa als grans països europeus: a França les exportacions han caigut fins al maig un 0,9%, i al Regne Unit un 1,9%. El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, no es va estar de destacar que les exportacions catalanes creixen a un ritme quatre vegades superior al d’Espanya.

La química segueix regnant

Per sectors, la química segueix sent el primer motor de l’exportació catalana, amb 6.950 milions fins al maig, una xifra que superen només cinc comunitats tenint en compte tots els seus sectors. L’automòbil i els béns d’equip són el segon i el tercer sector més exportador a Catalunya, amb 4.478 i 4.381 milions respectivament. Malgrat això, Girona i Lleida tenen com a sector més exportador l’alimentari. Girona va ser la província catalana amb un augment exportador més fort al maig, amb un 8,3%, fins als 412,5 milions, seguida de Barcelona (4,7% fins als 4.204,8 milions), Lleida (2,6% i 142,2 milions) i, finalment, Tarragona (0,4% i 542,2 milions).

Els principals mercats on exporten les empreses espanyoles segueixen estan dins la Unió Europea, que absorbeix gairebé el 65% de les vendes a l’exterior. Per països, els mercats que més van créixer van ser Itàlia (12,6%), el Regne Unit (11,3%), Alemanya (5,4%) i França (4%).

Fora d’Europa la demanda també creix però a un ritme més moderat, i destaquen les exportacions a mercats poc explotats com Oceania (amb un creixement del 20,8%), el Pròxim Orient (15,2%), l’Amèrica del Nord (9,9%) i Àsia (8,5%).