L'absurda fòbia als transgènics
La victòria electoral de Donald Trump ha sigut celebrada per alguns sectors de la política europea, i en menor mesura de l’espanyola i la catalana. Però no perquè el futur quaranta-cinquè president dels EUA hagi promès una baixada d’impostos, sinó perquè, amb ell, es paralitzen les negociacions sobre l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units (conegut com a TTIP per les seves sigles en anglès). Una de les grans preocupacions d’aquests sectors era que el TTIP comportés l’aprovació de més transgènics.
Els transgènics són organismes genèticament modificats, és a dir, als quals s’ha afegit material genètic d’un altre organisme. Els més utilitzats són els que es fan a partir de plantes i, per fer-vos una idea del grau d’inclusió en segons quins cultius, us dono aquesta dada: l’any 2014 el 84% de la soja plantada a tot el món era transgènica. Els transgènics, segons l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació i l’Organització Mundial de la Salut, són totalment innocus per a la salut dels humans. Aquesta posició està fonamentada en milers d’estudis.
A Europa es permeten alguns transgènics després de passar per un procés de certificació que dura anys. A la Unió Europea es produeix un cas únic al món: mentre que està permès importar quasi un centenar de transgènics, tan sols se’n pot plantar un en sòl europeu. Aquest transgènic que es pot plantar a Europa és una varietat de blat de moro que és resistent a una plaga, la dels barrinadors. La mateixa normativa europea obliga a etiquetar tots els aliments que en contenen, així com també els animals que han sigut alimentats amb aquest tipus d’aliments.
Els transgènics són utilitzats arreu del món i permeten augmentar la producció reduint el consum d’aigua, pesticides i fungicides. De fet, als Estats Units, segons demostra una metaanàlisi que engloba 147 estudis diferents fets del 1995 al 2014, els transgènics han permès reduir pesticides en un 37% i, a la vegada, incrementar la producció per hectàrea en un 22%. Però no només es produeixen millores en aquest àmbit: el Consell Superior d’Investigació Científica ha desenvolupat un blat sense gluten que no es pot sembrar a Europa. Hem de tenir en compte que un 7% de la població mundial és celíaca, i a Espanya un celíac es gasta 1.468 euros més en la compra anual d’aliments. També hi ha transgènics que permetrien reduir la deficiència de vitamina A que, segons l’OMS, afecta 250 milions de persones de tot el món. En aquest cas es tracta d’un arròs que és ric en betacarotens, que són precursors de la vitamina A. Els seus avantatges i el comportament dels polítics han fet que 109 premis Nobel hagin firmat una carta demanant a Greenpeace i als governs de tot el món que abandonin la seva oposició i la burocràcia i en facilitin la implantació.
És una llàstima que Europa tingui tan limitat l’ús d’aquests productes, que de ben segur seran indispensables per fer front al canvi climàtic i a la fam arreu del planeta.