El laberint laboral dels treballadors del cel

BarcelonaFa gairebé tres dècades que la normalitat de Mauricio Gavala implica passar bona part de la setmana a més de 10.000 metres d’altitud. És un dels tripulants de cabina (també anomenats TCP) que amb l’aturada total del sector aeri porta més de dos mesos sense enlairar-se. Té 47 anys i va començar volant amb Spanair, però des del 2013 ho fa per Iberia. Ara, amb la crisi del covid-19, ha passat a engreixar la xifra de 13.900 treballadors inclosos en l’expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) de l’aerolínia espanyola. Davant un sector que pot tardar dos o tres anys a recuperar l’activitat normal i amenaça de sumar una onada d’acomiadaments, els tripulants i pilots comencen a pensar en alternatives. “Tota la nostra formació és molt específica per a aquesta feina”, explica Gavala.

Cada deu o dotze mesos estava acostumat a fer cursos pràctics per aprendre primers auxilis, actualitzar-se amb noves normatives o intervenir en simulacions per apagar incendis. “La sortida laboral és complicada perquè hi ha molta gent de més de 35 anys que hem dedicat tots els nostres esforços a això”, lamenta Gavala. La vida laboral dels tripulants, afegeix, no s’estira més enllà dels 60 anys, i assegura que la majoria d’aerolínies prefereixen plantilles més joves. “No ens volen vellets i decrèpits”, riu.

Malgrat que els sindicats encara no han observat una reconversió immediata cap a altres sectors, els canvis en l’aviació albiren un futur incert. ¿On poden trobar feina si les aerolínies fan fallida? “Normalment han aprofitat els idiomes i han tirat cap a temes turístics, hotelers, guies...”, indica Antonio Escobar, president des de fa 12 anys del sindicat Sitcpla. Fins a la pandèmia, apunta, la professió tenia força demanda i no hi havia atur estructural. “Quasi totes les aerolínies estaven creant ocupació”, afegeix. Durant l’anterior crisi del 2008, en què van caure algunes companyies, comenta que una sortida recurrent per a molts joves van ser les aerolínies del Golf.

Enmig de la incertesa laboral pel covid-19, Gavala creu que la capacitat de resolució de problemes dels tripulants de cabina i el fet d’estar acostumats a situacions de tensió els pot salvar de l’atur. “Recordo que en un vol un passatger havia d’anar a una entrevista de feina molt important, estava nerviós i li va caure la sabata al vàter. Una companya li va embenar el peu com si s’hagués fet un esquinç i tot resolt”, comenta. Mes enllà de l’anècdota, al sector és recurrent que els treballadors tinguin “vides passades” a les quals podrien tornar. “Alguns són traductors, advocats... Hi ha de tot”, afirma Escobar.

Àngels Martí és TCP a la base de Ryanair a Girona i porta 17 anys volant. Abans de començar a agafar avions, però, va estudiar psicologia i fa uns anys que cursa un màster per ser professora de secundària. A principis de mes l’Audiència Nacional va obligar l’aerolínia irlandesa a readmetre els treballadors de Vilobí d’Onyar i les bases de Girona després de declarar nuls els seus acomiadaments. Així, ha passat d’un ERO a un ERTO, però sense tenir gaire clar quan tornarà a pujar a un avió. “M’estic formant per tenir un altre futur”, assegura Martí.

Formació costosa

Els pilots es troben en una situació similar. “És una mica complicat pensar en la reconversió ara mateix”, diu Pierre Dornes, fins fa poc als comandaments de les aeronaus de Norwegian i ara també en un ERTO. Per obtenir la llicència de vol han de passar abans per una formació costosa, que en alguns casos els obliga fins i tot a endeutar-se. “Almenys es pot aplicar en altres àmbits i ja tenim el costum de treballar sota molt estrès”, insisteix Dornes.

Sumar-se a la lluita contra el coronavirus és una opció que, de moment, només han explorat alguns països. Per la seva formació, els tripulants de cabina sovint compten amb cursos de primers auxilis i a Suècia el govern ha decidit entrenar-los per treballar en hospitals i residències de gent gran. Al Regne Unit el departament de Sanitat també ha demanat al col·lectiu que s’incorpori a les trinxeres de l’emergència.

Concretament ha sol·licitat a aerolínies com EasyJet i Virgin Atlantic que cedeixin el seu personal per assistir als hospitals de campanya repartits arreu del país mentre les companyies els mantenen en ERTOs. Així doncs, més de 4.000 assistents de vol amb formació en primers auxilis han passat de gestionar passatgers a atendre els pacients britànics. Ara per ara Espanya no preveu cap pla de reconversió per a aquests professionals, més enllà dels cursos que ofereixen els serveis d’ocupació. El col·lectiu tampoc no ho espera. “Em temo que no hi haurà formació. M’agradaria que se’ns veiés com una part important de la societat, però se’ns considera uns afortunats”, conclou Gavala.