L'última reunió sobre l'augment del salari mínim s'acaba sense acord

L'augment del salari mínim interprofessional (SMI) aquest 2021 s'acabarà decidint en reunions informals. La taula de diàleg entre el govern espanyol i els agents socials (sindicats majoritaris i patronals) d'aquest dilluns s'ha acabat sense acord i les posicions dels interlocutors continuen sent les mateixes que les de la setmana passada. "Tothom es manté al seu lloc", ha dit després de la reunió Mariano Hoya, vice secretari general de política sindical de la UGT.

L'augment que planteja el ministeri de Treball encapçalat per Yolanda Díaz (Podem) se situa entre els 12 i 19 euros, una proposta que tant CCOO com UGT veuen "insuficient" (els sindicats defensen un increment semblant al de l'evolució de l'IPC, és a dir, uns 25 euros el 2021), malgrat que cap dels dos sindicats hi posa línies vermelles. Al seu torn, les patronals tampoc mouen fitxa i malgrat que no han presentat cap proposta des que es va començar a negociar, han abordat durant la reunió "tots els escenaris" que recull l'informe del comitè d'experts, expliquen des de la CEOE.

La proposta del govern espanyol podria arribar a incrementar el salari mínim fins als 969 euros, en cas que l'augment fos de 19 euros (ara se situa en 950 euros al mes amb catorze pagues mensuals). "Malgrat que avui no hi hagi hagut la possibilitat de tancar l'acord, continuarem parlant per posar-nos d'acord en el mínim temps possible i perquè puguem tancar com abans millor un acord de totes les parts", ha apuntat a la sortida de la reunió Mari Cruz Vicente, de CCOO. Per part de la UGT, el to és més aviat pessimista i mantenen que "la distància" continua. Des del ministeri de Treball esperen arribar a un acord in extremis i apunten que encara hi ha marge per negociar.

Un dubte que sembla haver-se esvaït després de la reunió d'aquest dilluns és el de l'entrada en vigor del salari mínim. Segons els sindicats, el ministeri de Treball, a través del seu secretari d'estat Joaquín Pérez, ha traslladat durant la reunió que el salari mínim serà retroactiu i que per tant entrarà en vigor l'1 de setembre. Una proposta que aquest dilluns la ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha descartat en una entrevista a TVE assegurant que l'augment "relativament limitat" tindrà un efecte l'últim trimestre de l'any, és a dir, que s'aplicarà durant els mesos d'octubre a desembre, sense caràcter retroactiu.

La decisió final podria obrir una nova esquerda entre els dos ministeris després de deixar enrere vuit mesos de tensió, fruit de la congelació de l'SMI i la negativa de Calviño d'augmentar-lo abans. Precisament la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha volgut ser més discreta sobre la qüestió: "Es deixarà treballar el diàleg social com sempre", ha indicat des d'Astúries.

Un SMI millor el 2021

Ningú dubta que el salari mínim interprofessional augmentarà i, per tant, acabarà sent millor que l'SMI del 2020. Afecta un milió i mig de treballadors, segons càlculs del govern espanyol perquè no n'hi ha un registre oficial, que no es poden acollir a un conveni col·lectiu. La voluntat del govern de Sánchez és abordar també un increment per al 2022 i un altre per al 2023, de manera que es traci ja un camí per aconseguir que l'SMI es tradueixi en el 60% del salari mitjà a Espanya, és a dir, uns 1.050 euros mensuals, tal com recull l'acord del govern de coalició entre Unides Podem i el PSOE. Sigui com sigui, i a l'espera d'un acord amb els agents socials, la potestat per decidir incrementar el salari mínim correspon exclusivament al govern i, per tant, la decisió final es podria portar al consell de ministres unilateralment.