Per tornar els diners del deute emès pel fons antipandèmia i apuntalar una recuperació més justa, a la Unió Europea i també a escala global, s'ha entrat de ple en el debat sobre la fiscalitat a nivell internacional. Brussel·les havia de presentar en les pròximes setmanes la seva proposta per a l'anomenada taxa Google, que gravarà les grans tecnològiques, però el mateix dia que la secretària del Tresor dels Estats Units, Janet Yellen, s'ha reunit amb els ministres de l'Eurogrup i els comissaris econòmics, Brussel·les ha decidit ajornar fins octubre la presentació per centrar-se en els treballs tècnics de l'impost de societats global, que aquest cap de setmana ha rebut una nova empenta des del G-20. "Per a nosaltres l'impost de societats global és de màxima prioritat i per això hem posat en pausa la taxa digital, perquè és molt important que després d'una crisi com aquesta tiguem un acord tan important", ha dit el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni. L'ajornament era previsible i és una victòria nord-americana, ja que l'executiu de Joe Biden (com el de Trump), s'oposava a la creació d'un impost que gravaria principalment empreses nord-americanes. A Espanya aquesta taxa es va aprovar el febrer del 2020.
L'últim pas per a l'arribada dels fons antipandèmia
Els ministres de Finances donen aquest dimarts l'última llum verda a la primera dotzena de plans de recuperació, inclòs l'espanyol
Brussel·lesHa passat gairebé un any des de la maratoniana cimera de líders europeus en què després de dures -i en ocasions crues- negociacions van aconseguir pactar la creació d'un fons comú, alimentat amb deute conjunt i que, amb preus actualitzats s'eleva fins als 800.000 milions d'euros. Des d'aleshores i fins a arribar al dia d'avui s'ha dibuixat un llarg camí, amb diferents fases i obstacles que, malgrat tot, s'han anat superant i el d'aquest dimarts, 13 de juliol del 2021, és l'últim. Els ministres de Finances de la Unió Europea posen el segell de vistiplau a la primera dotzena de plans de recuperació, entre els quals hi ha l'espanyol, cosa que permetrà que arribi la primera remesa, un avançament del 13% dels diners, que en el cas espanyol són fins a 9.000 milions d'euros.
El d'aquest dimarts és un tràmit indispensable però sense complicacions. Fa setmanes que a les entranyes del Consell els experts corresponents analitzen els 12 plans als quals la Comissió Europea ha donat llum verda primer, començant per l'espanyol. Els ambaixadors de cada govern van donar-hi el vistiplau divendres passat, com a pas previ al dels ministres de Finances. Tot el que havia de discutir-se ja s'ha discutit, coincideixen diverses fonts diplomàtiques i comunitàries consultades, i per això la coreografia serà aquest dimarts senzilla.
La Comissió farà una presentació conjunta amb un breu repàs de cadascun dels plans i explicarà les seves decisions. Després, hi haurà espai per a la intervenció dels ministres de torn. No es pot descartar que algun govern intervingui per aportar observacions a un altre dels plans, però no s'espera cap discussió extensa ni cap sorpresa d'última hora. "Hi ha alguns països que han sigut especialment actius en les converses prèvies i que han presentat observacions similars per a diversos plans", explica una font diplomàtica.
Els Països Baixos i Hongria, eterns protagonistes
Alguns governs, com ara els nòrdics, tenen instruccions directes del seu Parlament de ser exigents i exhaustius a l'hora d'aprovar els plans per garantir el bon ús dels fons europeus que, al cap i a la fi, van haver d'avalar totes les cambres estatals en una tramitació que es va allargar mesos i que va tenir l'ensurt del Tribunal Constitucional alemany, quan va paralitzar-la per un recurs presentat contra el fons en si mateix. En les negociacions que van gestar el fons la veu de la discòrdia venia des de la Haia. Els Països Baixos es van convertir en el país amb més reticències al fons i ara es troben en la situació que el seu pla de reformes encara ni tan sols s'ha presentat, perquè el govern va caure a mig camí i encara està en funcions. Ara és també l'executiu que encapçala Mark Rutte qui es manté més ferm a l'hora d'activar la condicionalitat estricte dels diners en el cas d'Hongria després que Viktor Orbán hagi desafiat la Comissió Europea i hagi aprovat una llei homòfoba que prohibeix parlar d'homosexualitat a les escoles. Aquest dimarts, el ministre de Finances holandès inclourà la qüestió a l'ordre del dia, i, encara que Brussel·les no vol entrar en el debat, serà previsiblement un dels temes de discussió.
Més enllà d'aquest cas concret, no està previst que cap ministre qüestioni cap dels dotze plans que hi haurà sobre la taula. Amb tot, fonts diplomàtiques expliquen que durant les converses al Consell sobre el pla espanyol un país va posar en relleu que algunes reformes no estan prou concretades (per exemple la reforma laboral o la de les pensions, que estan subjectes a les negociacions amb els agents socials), però una segona font diplomàtica assegura que les últimes setmanes el "to ha sigut molt diferent al del principi", generalment "constructiu", i com un intercanvi de punts de vista, més que d'exigències o retrets.
Els primers pagaments
Però què passa una vegada posat el segell dels ministres de Finances? S'han de signar els compromisos de pagament, establir el calendari i fer-ho com més aviat millor perquè, en el cas espanyol, puguin arribar els 9.000 milions del primer avançament abans que s'acabi l'estiu. Tot i això, com que són fins a 11 països més els que hauran de rebre avançaments -a més de Xipre, Croàcia, Lituània i Eslovènia, que podrien rebre el vistiplau en un segon Ecofin extraordinari aquest juliol-, fonts diplomàtiques expliquen que Brussel·les no haurà tingut temps d'emetre prou deute i que s'hauran de repartir els diners de manera proporcional.
Després d'aquest primer avançament arribarà la part més difícil, que és el compliment dels objectius fixats en el pla de recuperació per tal que arribin les següents remeses. "El següent repte, que no és trivial, és la implementació dels plans per aconseguir la resta dels diners", explica una font diplomàtica del bloc més ortodox. I des del ministeri d'Economia admeten que Espanya tindrà pocs problemes per aconseguir la primera remesa, perquè està basada en objectius i fites ja aconseguides de manera retrospectiva. Les principals dificultats arribaran després, a partir del 2022, quan les següents remeses van justament condicionades a reformes com la laboral o de les pensions.