L'Estat eleva la inversió a Catalunya fins al 17,2% però continua per sota del seu pes al PIB espanyol

Catalunya rebrà el 17,2% de la inversió regionalitzable del govern espanyol. En total, la xifra equival a 2.230,3 milions d'euros pressupostats, segons el projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2022 que s'ha presentat aquest dimecres al Congrés de Diputats. Un cop més, la xifra queda per sota del pes de Catalunya en l'economia espanyola (19%). Les comunitats rebran 13.007 milions d'euros de la inversió regionalitzable (l'any passat en van rebre 12.125), si es compleix el pressupost per a l'any 2022, és a dir, si s'executa tota la inversió pressupostada.

Tanmateix, la inversió pressupostada per a Catalunya el 2022 creix en comparació amb la inversió del 2021. L'any passat Catalunya tenia pressupostat el 16,5% de la inversió regionalitzable del govern espanyol, 0,7 punts menys que la inversió pressupostada per a l'any que ve. En total, la xifra equivalia a 1.999 milions d'euros, segons el projecte de pressupostos generals de l'Estat del 2021. A més, els comptes públics del 2022 inclouen 200 milions més derivats de la sentència del Tribunal Suprem del 2017, que obligava el govern espanyol a pagar una part de les inversions compromeses i no executades el 2008 en relació amb les infraestructures.

"Cal que els partits catalans mirin amb molt d'interès i acuradament aquests pressupostos", ha dit la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, durant la presentació dels comptes públics al Congrés aquest dimecres. La ministra està convençuda que hi haurà "pretensions" a l'hora de negociar els comptes, però ha destacat que "s'hi han anticipat incorporant inversió i respectant la disposició addicional tercera". "En els últims quatre anys de govern de Pedro Sánchez, Catalunya ha rebut un 37,6% més en comparació amb els anys de Rajoy", ha assegurat Montero. Ara bé, una cosa són les inversions pressupostades i l'altra l'execució. En la primera meitat d'aquest any, Catalunya ha rebut tan sols el 13,3% de la inversió territorialitzada que apareixia als pressupostos de l'Estat per al 2021. 

126.508 milions per a les comunitats

Pel que fa a la resta de comunitats, Andalusia (per població) és la regió que més inversió regionalitzable rebrà (2.267 milions, un 17,4% del total); seguida del País Valencià (1.208 milions, un 9,3%); Madrid (1.151 milions, un 8,9%) i, finalment, Galícia amb 1.074 milions d'euros (un 8,3% del total). Menys a Madrid, on la inversió cau 2,1 punts, a la resta de comunitats augmenta lleugerament. En aquest sentit, Montero ha defensat que a Madrid, com a capital de l'Estat, es fan inversions no regionalitzables que no se sumen en la xifra territorialitzable, i que en els últims quatre anys l'Estat hi ha invertit un 42,6% més que en els últims quatre de Rajoy i que està per sobre de la mitjana estatal.

Més enllà de la inversió regionalitzable, les comunitats autònomes rebran uns 108.792 milions dels recursos del sistema de finançament, una partida de 10.712 milions dels fons europeus antipandèmia (inclòs el fons REACT) i una transferència extraordinària de 7.004 milions d'euros al marge del sistema de finançament, fruit de sumar una transferència per pal·liar la liquiditat negativa del 2020 i una partida que busca solucionar el perjudici econòmic que va significar per a les comunitats autònomes el canvi normatiu aplicat a l'IVA per part del govern de Mariano Rajoy l'any 2017. Axí, les comunitats comptaran amb 126.508 milions d'euros l'any que ve, a banda dels 13.000 milions de les inversions territorialitzades.

60% de despesa social

En un context de regles fiscals suspeses, tant a Espanya com a Europa com a mínim fins a finals de l'any que ve, els comptes públics tornen a ser expansius, amb una despesa "rècord" de 240.375 milions d'euros (sense tenir en compte els fons europeus), el 60% de la qual destinada a despesa social, a més d'una inversió de fins a 40.000 milions d'euros. També es manté el sostre de despesa "expansiu" que registra un simbòlic augment en comparació amb l'any anterior i s'enfila fins als 196.142 milions d'euros.

Un dels canvis substancials d'aquest any és la destinació d'una gran part de la despesa. En un moment en què la pandèmia del coronavirus està controlada, els comptes públics per al 2022 traspassen una part dels recursos utilitzats en matèria sanitària (el ministeri de Sanitat, per exemple, té un 17,3% menys de pressupost pel descens de les vacunes), així com en matèria laboral (per a prestacions i exoneracions), a altres carpetes com ara ciència i innovació. En concret, la caiguda d'aturats i d'afectats per ERTO comporta una reducció del 85% de les transferències al ministeri de Treball per fer funcionar el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), que passaran de 4.467 a 672 milions d'euros.

Així, destaquen les partides pressupostades dirigides a la joventut (12.550 milions d'euros), on destaca el "bo jove" per als lloguers amb un pressupost de 200 milions i 2.000 milions d'euros en beques. També els diners destinats a la ciència (amb 13.298 milions d’euros a investigació). "Aquests pressupostos volen donar esperança als joves, perquè facin front a l'impacte de la pandèmia", ha dit Montero, que ha afegit que les polítiques específiques dedicades a l'habitatge i dirigides al col·lectiu de joves volen impulsar-ne "l'emancipació".

Fiscalitat

Els pressupostos generals de l'Estat de l'any que ve també recullen una previsió de creixement dels ingressos tributaris (IRPF, IVA i societats) del 8,1%, fruit de la "recuperació econòmica", ha defensat la ministra d'Hisenda. En total, es preveu recaptar a través d'aquests tributs 232.352 milions d'euros. En els tres impostos el govern espanyol estima un augment de la recaptació: l'IRPF, un 6,7% més en comparació amb el 2021; l'IVA recaptarà un 9,5% més i el de societats un 11,8% més. En termes de fiscalitat, els pressupostos del 2022 experimentaran pocs canvis, i destaca només el "petit ajust" sobre l'impost de societats (la incorporació del 15% mínim de l'impost sobre la base imposable a empreses que facturin més de 20 milions l'any o formin "grups compostos", és a dir, grans empreses), que permetrà recaptar 400 milions d'euros i tindrà impacte sobre 1.070 empreses.

Pel que fa als impostos especials, entre els quals l'impost d'hidrocarburs i el de l'alcohol, l'Estat preveu que creixin un 8,2%, fins als 21.843 milions d'euros. A més, els comptes públics de l'Estat també incorporen modificacions als límits màxims de reducció per aportacions a plans de pensions individuals (baixen a 1.500 euros) i d'ocupació (augmentant el límit màxim fins als 8.500 euros) i la pròrroga dels límits vigents per tributar per mòduls a l'IRPF i a l'IVA.

Pensions i funcionaris

"Els comptes inclouen el suport al sector públic", ha dit la ministra Montero. Els pressupostos generals recolliran un augment salarial per als funcionaris del 2%, malgrat el rebuig dels principals sindicats de l'administració pública. També inclouen la revalorització de les pensions amb l’IPC segons l’avantprojecte de la reforma, és a dir, la mitjana de la inflació dels últims dotze mesos. S’estima que les pensions augmentaran entre un 2,2% i un 2,3% l’any que ve. Al seu torn, les pensions mínimes i les no contributives augmentaran un 3% el 2022, com l’ingrés mínim vital. En total, es destinaran 171.165 milions a les pensions (un 4,8% més en comparació amb l'any passat).

Fons europeus

Aquest any els comptes públics de l'Estat també comptaran amb una part dels fons europeus antipandèmia. En concret, els pressupostos incorporaran 27.633 milions d'euros dels fons europeus antipandèmia (un 3,8% més respecte a l’any passat), el 90% dels quals es destinaran a la inversió. Una gran part a indústria i energia (19,8%); R+D+i i digitalització, i infraestructures i ecosistemes resilients (17,4%). Les comunitats autònomes en gestionaran directament 8.712 milions.

En total, el projecte de pressupostos de l'Estat incorpora una despesa total de 458.970 milions d'euros, un 0,6% més en comparació amb l'any passat. Per segon any consecutiu, el govern espanyol ha enviat uns pressupostos generals de l'Estat al Congrés de Diputats per poder arrencar l'any vinent amb uns nous comptes públics. Però per a què s'aprovin "en el termini i la forma adequada", com defensa l'executiu, cal trobar els vots favorables dels socis polítics, entre els quals ERC i el PNB, els preferits pel govern de Pedro Sánchez.