Infraestructures
Economia18/02/2022

L'Estat paga 1.070 milions d'euros a Abertis per la finalització de la concessió de l'AP-7

El govern espanyol compensa les inversions que va fer l'empresa per afrontar l'augment de trànsit

ARA
i ARA

MADRIDEl consell de ministres extraordinari ha donat llum verda aquest divendres a compensar Abertis amb 1.070 milions d'euros per la finalització de la concessió de l'AP-7. En concret, el govern espanyol abonarà 1.069,9 milions d'euros a la concessionària Acesa, que pertany a Abertis, com a compensació de liquidació de les inversions fetes per afrontar l'augment de trànsit a l'AP-7, en els trams Barcelona - la Jonquera, Barcelona-Tarragona, i Montmeló i el Papiol i Saragossa-Mediterrani, de l'AP-2. Unes actuacions que es van preveure en el conveni entre l'empresa i l'Estat per mitigar la congestió de vehicles que es produïen en algunes èpoques en trams determinats del traçat.

Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La concessió va finalitzar el 31 d'agost de l'any passat i el conveni entre l'empresa i l'Estat estableix que l'abonament s'ha de fer en el transcurs dels sis mesos següents al venciment, és a dir, que el termini era aquest mes de febrer. Aquest abonament, però, no és cap sorpresa. El Pla d'Estabilitat que l'executiu de Pedro Sánchez va fer arribar a Brussel·les preveia una indemnització de fins a 1.291 milions d'euros, lluny dels 3.000 que reclamava Abertis. Finalment, dels 1.069 milions d'euros abonats, 505,5 milions d'euros corresponen a la inversió executada, 143 milions d'euros a l'efecte impositiu i la resta correspon a la capitalització del saldo de compensació, segons ha informat el ministeri de Transports.

Cargando
No hay anuncios

El conflicte té l'origen en el 2006, quan l'aleshores ministra de Foment, Magdalena Álvarez, sota el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero, va signar un acord amb la concessionària perquè fes obres d'ampliació d'aquestes vies a càrrec de l'augment de trànsit estimat i sense repercutir el cost en el preu dels peatges. A canvi, l'empresa podia ser compensada si no s'assolia el trànsit de vehicles esperat, que, de fet, va caure per la crisi financera del 2008 i l'actual crisi de la pandèmia. Per això, la concessionària va estimar que la compensació havia de ser superior.