Què fa l'organisme que vol presidir Calviño i que ha finançat el metro de Barcelona?

MADRIDEl metro i el Port de Barcelona o algunes polítiques d'acció climàtica de l'Ajuntament de la capital catalana. Són només alguns exemples on el Banc Europeu d'Inversió (BEI) ha entrat en joc com a braç financer de la Unió Europea. Aquest organisme, fins ara desconegut per la majoria dels ciutadans, ha copsat tots els focus després que divendres la vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics en funcions, Nadia Calviño, es postulés formalment per a presidir-lo.

El cert és que tot i que el BEI té un paper clau en termes de finançament, quan es parla d'un banc europeu el primer que venen al cap són les sigles del Banc Central Europeu, el BCE, presidit per Christine Lagarde, i que des de fa poc més d'un any també està protagonitzant els titulars de premsa per l'enduriment de la política monetària amb la pujada dels tipus d'interès. "No podíem deixar passar l'oportunitat [de la candidatura]", ha insistit Calviño aquest dilluns, que ha recordat que es tracta d'un lloc que és "fonamental" per al finançament de "grans projectes d'inversió", ha dit en declaracions a TVE.

La principal funció del BEI és la de concedir finançament per a projectes que contribueixin a assolir els objectius de la UE, tant dins de les seves fronteres com fora. Han de ser, doncs, projectes d'interès públic. Aquest finançament es pot donar per la via del préstec (el Banc Europeu d'Inversions ofereix crèdit a clients de tota mena, públics i privats, sota condicions favorables), o per la via del finançament combinat (es permet combinar el finançament que es rep del BEI amb altres inversions). Cal tenir en compte, però, que això no es tradueix en diners que surten del pressupost de la Unió Europea, sinó que el BEI es finança a través dels mercats de capital: mercats financers en què es compra i es ven deute a llarg termini. Alhora, també ofereix assessorament i assistència tècnica.

Malgrat que el 90% del finançament es destina a estats membres de la UE, també es financen projectes de països que són candidats a entrar a la Unió Europea, així com tercers països, tot i que en grau més baix.

Tot plegat, però, ha d'estar vinculat a projectes que impulsin el creixement econòmic i l'ocupació, la mitigació del canvi climàtic i el foment de les polítiques vinculades a la cooperació i el desenvolupament amb un impacte en altres països. A través d'aquests es busca la millora de la indústria, les xarxes de transport i les comunicacions, entre d'altres. Per això, entre els seus finançaments hi ha l'ampliació del Port de Barcelona en exercicis anteriors.

En el context actual, es tracta de peces clau de l'agenda europea actual, marcada per les debilitats que ha fet aflorar la pandèmia i la guerra a Ucraïna: des de la falta de tecnologia fins a la dependència energètica dels combustibles fòssils i els seus proveïdors, com Rússia.

72.500 milions el 2022

Espanya és un dels països que més depèn del finançament del Banc Europeu d'Inversions, d'aquí que la idea d'una presidència espanyola sigui tan suculenta. Només l'any 2022, dels 72.500 milions que va mobilitzar el BEI, la major part es va destinar a projectes vinculats a la transició energètica i prop de 10.000 milions van anar a espetegar a l'Estat. És el segon país, juntament amb França, que més finançament va rebre. Al davant hi ha Itàlia.

A Catalunya, un dels últims acords signats amb el BEI afecta Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). La gestora del transport públic de l'àrea metropolitana va signar un acord d'assessorament per impulsar plans de prevenció contra l'assetjament al transport públic. Un acord que s'emmarca en el projecte de finançament per valor de 50 milions d'euros per a l'adquisició de nou "material mòbil", com ara vagons de metro.

L'intent fallit de Magdalena Álvarez

El BEI va néixer l'any 1958 i el seu lloc de residència és Luxemburg. Des de l'any 2012, el seu president és l'alemany Werner Hoyer, que provenia del govern d'Angela Merkel. De fet, en aquell moment una espanyola va aixecar el dit per presidir aquest organisme: la socialista Magdalena Álvarez, que aleshores era una de les vuit vicepresidentes de l'organisme, càrrec que va abandonar l'any 2014 per la seva imputació pel cas dels ERO a Andalusia. Hoyer va ser reelegit l'any 2017. A banda del president i els vuit vicepresidents, el BEI té un consell d'administració on hi ha presents un conseller de cada país de la UE i un de la Comissió Europea.

Calviño ara tampoc es presenta sola. Entre els seus competidors hi ha la danesa Margrethe Vestager, actual vicepresidenta de la Comissió Europea, i l'exministre de Finances italià durant l'últim govern de Mario Draghi, Daniele Franco. "La candidatura és forta", ha presumit Calviño quan se li ha preguntat per les opcions que té. Si acaba o no sent presidenta ho acordaran els ministres de finances europeus a l'Ecofin informal que se celebrarà el 15 i el 16 de setembre a Santiago de Compostel·la (Galícia), tot i que formalment es votarà al consell del BEI de l'octubre.