L'oposició interna als aranzels de Trump

WashingtonEmpènyer el país a l'abisme d'una recessió i fer saltar pels aires les bases del lliure comerç que ha fonamentat la riquesa dels EUA han generat un terrabastall als mercats i també dins les files republicanes. Donald Trump sembla que ha donat motius de pes perquè alguns dels seus congressistes deixin enrere la por de les represàlies i s'hi hagin revoltat. Quatre senadors, Rand Paul, Susan Collins, Mitch McConnell i Lisa Murkowski, han sumat força amb els demòcrates per tirar enrere els aranzels al Canadà. No són els únics que han emprès accions contra Trump des de dins del partit.

La setmana passada, el senador republicà Charles E. Grassley va presentar una proposta de llei junt amb la demòcrata Maria Cantwell per limitar el poder de Trump a l'hora d'aplicar els aranzels. El text exigeix al president que notifiqui al Congrés qualsevol nou aranzel amb 48 hores d'antelació, a més de necessitar l'aprovació de la Cambra de Representants i del Senat en un termini de 60 dies. En cas contrari, els impostos s’anul·larien automàticament. Mitja dotzena de senadors republicans han signat l'esborrany. Mentre Trump enfonsava Wall Street, molts dels congressistes republicans havien de lidiar amb l'angoixa dels seus votants i donants sobre l'impacte dels aranzels.

La Llei d'Emergència Nacional permet al president declarar emergències nacionals per prendre accions immediates en situacions de crisis, de manera que pot esquivar el poder legislatiu. Trump ha estat utilitzant aquest poder per declarar emergències a tort i a dret des que va jurar el càrrec, de manera que ha pogut desplegar de manera molt més agressiva la seva agenda. Ho va fer amb la frontera per poder desplegar-hi l'exèrcit i ho està fent ara per declarar la guerra comercial al món. Per imposar els aranzels a Mèxic i el Canadà del 25% –que en principi estan pausats per a tots aquells productes inscrits al TMEC (el tractat de Mèxic, els Estats Units i el Canadà)– va declarar l'emergència nacional contra el fentanil, i per als aranzels recíprocs també va declarar una emergència nacional causada per les "pràctiques econòmiques i comercials estrangeres".

Fins ara, quan Trump havia estat abusant de l'autoritat d'emergència per accelerar els seus plans de deportació massiva, la majoria republicana del Congrés s'havia mantingut en silenci. Ara, quan els mercats s'han començat a enfonsar i quan els donants dels legisladors republicans han començat a picar a la porta queixant-se de la guerra comercial, sembla que el legislatiu vol intentar recuperar el seu poder davant l'executiu.

Així i tot, el president de la Cambra dels Representants, el republicà Mike Johnson, ja s'està encarregant d'entorpir les mesures perquè no es portin a votació a la cambra baixa. Quan Trump va anunciar la pausa aranzelària dimecres, Johnson ho va mostrar com si el caos aranzelari de la darrera setmana hagués estat planejat. "Contempleu l’Art de l’acord –deia el republicà, en un comunicat–.El president Trump ha portat molts països a la taula de negociació i oferirà resultats per als treballadors nord-americans, els fabricants nord-americans i el futur dels Estats Units".

Si realment, com volen fer creure Trump i els seus, aquest havia estat el pla des del principi, els congressistes republicans no en sabien res. I, malgrat la treva temporal, la reacció dels legisladors ha estat la mateixa que la dels mercats: escepticisme. Wall Street tornava a obrir a la baixa dijous, malgrat la treva de 90 dies, i el senador republicà James Lankord, que anteriorment ja s'havia oposat als aranzels, remarcava que la incertesa tornaria a aparèixer tan aviat s'acabés la pausa "Òbviament, d’aquí tres mesos encara quedaran algunes d’aquestes preguntes sense resposta", va dir dimecres.

Els 90 dies de pausa aranzelària també auguren una clara divisió dins el gabinet econòmic de la Casa Blanca. El secretari del Tresor, Scott Bessent, a qui la treva decidida per Trump també sembla que el va agafar a contrapeu, ara té fins al 8 de juliol per intentar reconduir l'obstinació del president. Bessent, que prové de Wall Street, ha estat una de les veus que va aconseguir que Trump se centrés només a aplicar aranzels la Xina i no a aïllar del tot els Estats Units. Ara els pròxims tres mesos seran un test sobre la influència de Bessent que, per contra, haurà de batallar amb un altre gran aliat de Trump i ideòleg de la guerra comercial: Peter Navarro.