L'OPEP s'enroca i es resisteix a refredar el preu de l'energia
El càrtel aguanta la pressió d'Occident mentre la inflació es dispara un 8,5% als EUA, el màxim en 40 anys
BarcelonaL'OPEP ha dit que no. L'actual situació inflacionària havia portat els Estats Units i la Unió Europea a pressionar els països productors i exportadors de petroli que formen part de l'OPEP perquè augmentessin la producció. Ahir dilluns la comissària d'Energia europea, Kadri Simson, es va trobar a Viena amb el secretari general de l'organització, Mohamed Sanusi Barkindo, per demanar-li que el càrtel augmenti les seves quotes de producció per evitar un encariment de l'or negre.
Però no sembla que la pressió occidental hagin tingut cap efecte i l'OPEP es resisteix a refredar el preu del petroli i manté el seu full de ruta d'augmentar la producció en només 432.000 barrils diaris a partir del mes de març. Argumenta que la demanda no creixerà, tant per la incertesa per la invasió d'Ucraïna i les sancions occidentals a Rússia com pels nous confinaments pel covid a la Xina. L'OPEP xifra el consum de petroli previst aquest any en 100,5 milions de barrils diaris, 480.000 barrils diaris menys dels que calculava fa un mes.
"Podríem veure potencialment la pèrdua de més de 7 milions de barrils per dia de petroli rus i altres exportacions de líquids, com a resultat de les sancions actuals i futures o altres accions voluntàries”, ha afirmat Barkindo, que ha afegit: "Tenint en compte les perspectives actuals de la demanda, seria gairebé impossible substituir una pèrdua de volums d’aquesta magnitud”.
Tot i la incertesa de l'impacte que les sancions occidentals puguin tenir en l'extracció russa, segon productor mundial de petroli, l'OPEP creu que Rússia, estat aliat des del 2016 amb l'OPEP en el que es denomina OPEP+, pot augmentar la producció un 4%, fins a 11,23 milions de barrils diaris.
Però es preveu un canvi en el mercat causat per la guerra d'Ucraïna i les sancions a Rússia. Com que Occident intenta comprar menys petroli a Moscou, les rutes de transport marítim són més llargues (i més cares). L'OPEP ha detectat que cada cop més petroli de l'Àsia i l'Orient va cap a Europa, cosa que fa pensar que Rússia derivarà les seves exportacions cap a l'Àsia.
Val a dir que al març els deu països socis de l'OPEP que participen en l'acord per limitar la producció amb Rússia i altres aliats van bombejar 2,8 milions de barrils diaris menys de la quota prevista per al tercer mes de l'any. Els països de l'OPEP+ van extreure 22,198 milions de barrils diaris, tot i que la quota prevista per al març era de 25,061 milions de barrils diaris.
Inflació desbocada als EUA
Amb l'augment del preu de l'energia, la inflació als Estats Units es va disparar fins al 8,5% al març, sis dècimes més que al febrer. És la taxa més alta des del desembre de l'any 1981, segons les dades publicades per l'oficina d'estadística federal, que ha assenyalat com a causes d'aquest gran creixement els preus l'energia, els aliments i l'habitatge. L'energia, cada cop més cara per la guerra d'Ucraïna, va ser la principal palanca de l'augment de preus, amb un increment del 32% els últims dotze mesos i un 11% més que al febrer.
Tot i que els preus ja s'havien començat a disparar als EUA abans de l'atac a Ucraïna, la Casa Blanca no dubta en culpar de la inflació la crisi bèl·lica. La portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki, no ha dubtat en anomenar l'actual inflació com "la pujada de preus de Putin".
La guerra no només incidirà en el mercat del petroli, sinó que també afectarà tot el comerç mundial. Ho pronostica l'Organització Mundial del Comerç (OMC), que ha rebaixat les previsions aquest dimarts. L'OMC creu que el comerç de mercaderies mundial creixerà un 3% el 2022, respecte a la seva previsió anterior del 4,7%. Per fer-se una idea de la frenada, l'any passat el comerç mundial va créixer un 9,8%. L'OMC lliga aquest creixement més baix al fet que el PIB mundial augmentarà un 4,1%, mentre que la previsió anterior era del 5,7%.
"La guerra d'Ucraïna ha causat un immens sofriment humà, però també ha perjudicat l'economia mundial en un moment crític", ha dit la directora general de l'organització, Ngozi Okonjo-Iweala, que ha destacat que en un moment de crisi "cal més comerç per assegurar un accés estable i equitatiu als articles de primera necessitat".
A més, l'OMC ha reclamat corredors humanitaris perquè els pagesos d'Ucraïna puguin exportar les seves collites, atès que és un dels principals productors de gra del món. Si la collita de cereals del juliol no pot sortir del país, els aliments pujaran de preu a tot arreu. "Els preus dels aliments continuaran pujant i els pobres seran els més afectats per la pressió inflacionista", ha alertat la directora de l'OMC, que ha advertit que ja s'estan veient esclats socials per aquest motiu.
El Fons Monetari Internacional (FMI) també s'ha referit al comerç i ha recomanat a empreses i estats que augmentin la diversificació de l'origen de les seves importacions i que siguin substitutives entre si. És la recepta de l'FMI per amortir els shocks comercials mundials.