L'ONU avisa que els costos del transport internacional mantindran els preus a l'alça fins al 2023
Mobles i productes tèxtils seran els que més s'encariran, segons un informe
BarcelonaL'impacte dels problemes logístics i de transport se seguiran notant en els pròxims dos anys i continuaran empenyent a l'alça els preus. Així ho determina un informe de la Conferència de les Nacions Unides per al Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD, en les sigles en anglès), que apunta que el cost del cistell de la compra s'enfilarà un 1,5% el 2023 per sobre dels nivells d'abans de la pandèmia.
El document arriba en un moment de preocupació en molts sectors, sobretot industrials, per les complicacions de les cadenes de subministrament globals. El transport marítim de mercaderies mou un 80% dels béns de consum del planeta, porta mesos afectat pel covid i els colls d'ampolla a la producció i ha patit diversos xocs recentment. El primer, un increment dels preus del combustible derivat de l'encariment del petroli. El segon, un excés de demanda que ha provocat colls d'ampolla i desabastiments, sobretot de primeres matèries i de béns intermedis, com ara els microxips. En tercer lloc, la disrupció de les rutes de comerç internacional ha derivat en problemes en alguns dels principals ports del món, per exemple els de Los Angeles i Long Beach, per on entra un gruix molt important de les mercaderies asiàtiques que es venen als Estats Units. Per exemple, el 2020 uns 400.000 mariners es van trobar encallats en diversos ports per la paràlisi del sector a causa de les restriccions.
L'ONU subratlla que si s'allarga aquesta situació, que afecta principalment el trànsit marítim, els preus de les importacions a escala mundial augmentaran un 11%, a conseqüència de la pujada de preus dels nòlits. L'estudi apunta que el cost de l'enviament de contenidors des del port xinès de Xangai a Europa era de 1.000 dòlars per contenidor el juny del 2020, una xifra que va augmentar a 4.000 dòlars a finals de l'any passat i va vorejar els 8.000 dòlars a mitjans d'aquest any. Els "repunts dramàtics en les tarifes dels nòlits, importants pujades de preus per a consumidors i importadors i possibles canvis en els patrons comercials a causa de les tensions comercials i la recerca d'una resiliència més gran", poden ser una realitat durant mesos. "Tornar a la normalitat requeriria invertir en noves solucions, incloent-hi infraestructures, tecnologia de transport de mercaderies i digitalització, o mesures de facilitació del comerç", ha indicat en la presentació de l'informe la secretària general de la UNCTAD, Rebeca Grynspan.
L'afectació és que els ciutadans "tindran un 1,5% menys de diners a la butxaca" el 2023, ha declarat a l'agència Efe el principal autor de l'estudi, Jan Hoffmann, expert en comerç i logística de la UNCTAD. Els mobles, els productes tèxtils i altres béns de baix valor afegit experimentarien les pujades de preus més fortes, que podrien arribar al 10,2%, segons els càlculs de l'ONU. En altres àmbits, però, l'encariment també es notaria. En aquest sentit, l'informe vaticina pujades del 9,4% per al plàstic, del 6,9% per als vehicles i del 6,4% per a la maquinària.
El comerç marítim ha augmentat un 2,9% en les dues últimes dècades, però les dificultats postpandèmia poden reduir-ne l'expansió: l'estudi vaticina que la taxa de creixement es reduirà fins al 2,4% entre el 2022 i el 2026. El 2020 el comerç marítim es va desplomar un 3,8%, però ha repuntat un 4,3% el 2021, un ritme que es reduirà al 3,2% el 2022 i al 2,4% el 2023, d'acord amb les prediccions de l'informe.
Alentiment del transport i calma en els bancs centrals
Les mesures de prevenció han augmentat el temps d'atracament als ports i han endarrerit els enviaments, fins al punt que un vaixell de contenidors triga com a mitjana un 20% més de temps a arribar al seu destí. "Els colls d'ampolla més importants es van produir a la costa oest dels Estats Units a la primera meitat del 2021, i des d'allà va tenir impacte a tot el món", ha afirmat la directora de tecnologia i logística de la UNCTAD, Shamika Sirimanne.
Altres factors han contribuït als problemes en l'oferta des que es va declarar la pandèmia, com els retards generals que va produir al març l'encallament durant diversos dies del vaixell de càrrega Ever Given, que va bloquejar el canal de Suez, un dels principals llocs de pas del transport de càrrega mundial. A això s'hi afegeix, segons Hoffmann, el procés de descarbonització que el transport marítim està intentant emprendre per contribuir al fre de l'escalfament global. La manera més fàcil de fer-ho per a aquests vaixells és reduir la velocitat, de manera que emeten menys contaminants, un altre factor que encareix els costos i retarda la cadena de muntatge global.
Malgrat les males prediccions sobre l'augment de preus a escala global, la tònica dominant entre els bancs centrals és que es tracta d'una situació temporal que s'anirà normalitzant a mesura que avanci el 2022. Tant el Banc Central Europeu com la Reserva Federal -el banc central dels EUA- treuen ferro a la inflació creixent que afecta les principals economies del planeta des de l'estiu, quan es va obrir gran part de l'activitat a la majoria de països europeus i de l'Amèrica del Nord. No obstant, els organismes monetaris han admès recentment que la situació de desabastiment i preus a l'alça es mantindrà més temps que el que tenien previst a principis d'any.