Dona, amb contracte temporal i al sector turístic: retrat robot dels aturats de la pandèmia

El treball assalariat va rebre de forma abrupta l'impacte de la pandèmia quan aquesta va començar l'any 2020. Ara bé, els seus efectes negatius van ser molt diferents en funció de la modalitat contractual dels treballadors, el perfil d'aquests i el sector. El turístic va ser –i és– el sector que més va patir i davant el creixement actual de contagis la temporada d'estiu es mira amb prudència. Activitats com l'hostaleria, el lleure recreatiu o la restauració, totes vinculades al sector turístic, van significar un 61% del total de llocs de treball destruïts el 2020, segons es desprenèn de la memòria anual del Consell Econòmic i Social del 2020, feta pública aquest dimecres. La caiguda va ser especialment dura per a les dones, un 73% dels llocs de treball que el sector va perdre. Per al Consell Econòmic, això denota la vulnerabilitat de les dones al mercat laboral. "Es concentren a les categories més baixes, associades a pitjors posicions i a una ocupació temporal", conclou la memòria.

Pel que fa a les modalitats contractuals, en el global dels sectors la temporalitat va fer aigües, mentre els contractes indefinits van resistir molt més, tant que la caiguda de la mitjana anual dels contractes temporals va ser vuit vegades superior a la caiguda dels indefinits. En nombre d'assalariats, la temporalitat va tancar el 2020 amb 500.000 persones menys que el 2019 (una caiguda de l'11,4%), mentre que el descens dels contractes indefinits va ser d'unes 60.000 persones; és a dir, un 0,5%, segons l'informe.

La memòria de l'organisme també destaca com a punt àlgid d'aquesta destrucció els mesos de març i abril, en plena hivernació de l'economia. Els treballadors assalariats que tenien un contracte temporal van caure -ja sigui per la naturalesa del contracte o per acomiadament- en més de 600.000 persones en tan sols dos mesos. "Aquest comportament apunta a la fragilitat d'aquest tipus d'ocupació", recull la memòria.

Amb la recuperació progressiva de l'activitat i l'aixecament de moltes de les restriccions aprovades pel govern espanyol al llarg del 2020, la pèrdua de llocs de treball temporal va anar disminuint, tot i que "sense aconseguir frenar la forta caiguda". D'aquesta manera, l'últim trimestre de l'any passat encara va tancar amb una caiguda del 9% de l'ocupació temporal i el primer trimestre del 2021 tan sols s'ha recuperat dos punts i mig, fins al 7,5%. Unes xifres que encara estan molt lluny en comparació amb els treballadors indefinits afectats.

Tanmateix, en un any marcat per la destrucció de llocs de treball, també se'n van crear: 15,9 milions, segons dades de l'informe. D'aquests, el 82% van ser temporals, d'obra i servei o eventuals, mentre que el pes dels contractes indefinits va ser d'un 10% i es va situar per primer cop després de 8 anys per sota del milió de contractes nous. El Consell Econòmic i Social no presenta aquesta situació com una excepció, fruit de la incertesa de les empreses, sinó com una realitat estructural d'Espanya.

La temporalitat és precisament un dels esculls de la negociació entre sindicats, patronals i govern espanyol sobre la reforma laboral. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha declarat la guerra a aquesta forma contractual. Des del seu ministeri proposen limitar aquests contractes per posar fi als abusos, així com regular que la seva durada màxima sigui de sis mesos ampliable de forma "excepcional". "Crec que l'acord és possible si no es fa partidisme", ha subratllat Díaz en una entrevista a TVE aquest dimecres, però el cert és que les posicions estan encara allunyades, sobretot per part de la patronal. "Entenc la preocupació, però la distribució de rendes a Espanya s'ha fonamentat en l'ocupació de mala qualitat", ha asseverat Díaz.