IVA dels aliments, IRPF i cotxe elèctric: les claus del nou paquet d'ajudes del govern espanyol

MADRIDEl govern espanyol manté la màxima de no precipitar-se a l'hora de retirar les mesures desplegades des de fa mesos per ajudar famílies i empreses a afrontar les conseqüències econòmiques derivades dels conflictes a Ucraïna i l'Orient Mitjà, que han donat ales a la crisi energètica i de preus. Ara bé, la normalització dels dos xocs econòmics, així com el retorn d'una política fiscal més restrictiva marcada per la reactivació de les regles fiscals, empeny l'executiu de Pedro Sánchez a moure fitxa.

"Posem en funcionament el manteniment de mesures que alleugeren l'alça de preus, seguint també les recomanacions de la Unió Europa, que en demana la retirada gradual [de les ajudes]", ha reconegut la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en roda de premsa aquest dimarts. D'aquesta manera, el nou decret amb mesures fiscals, energètiques i socials aprovades en consell de ministres aquest dimarts té per guió la retirada esglaonada d'aquestes mesures, com ja va fer amb l'IVA de la factura de la llum.

IVA dels aliments

Es manté fins al 30 de setembre la rebaixa de l'IVA del 4% al 0% per als aliments de primera necessitat –el pa, la llet, la farina, els ous, les fruites i verdures, els llegums i els cereals–. A la llista s'hi afegeix l'oli d'oliva, que també tindrà un IVA del 0% fins al 30 de setembre. La pasta i alguns olis mantindran un IVA del 5%, també fins a finals de setembre (el tipus normal és del 10%).

A partir de l'1 d'octubre i fins al 31 de desembre, els productes de primera necessitat passaran a tenir un IVA del 2%. També l'oli d'oliva, que un cop acabi l'excepcionalitat s'incorporarà al grup d'aliments amb un IVA superreduït del 4%. La pasta i la resta d'olis passaran a tenir un IVA d'un 7,5% durant el mateix període, és a dir, entre octubre i desembre.

De cara al 2025, el govern espanyol haurà de decidir si manté alguna rebaixa fiscal o si es recuperen, definitivament, els tipus habituals. Montero, però, ha anticipat que confia que la normalització dels preus permeti acabar amb una mesura que suposarà fins a 1.036 milions d'euros menys per a les arques públiques entre juliol i desembre.

Amb tot, l'associació de consumidors Facua ha tornat a carregar contra la decisió de rebaixar l'IVA de l'oli d'oliva. "És una deixadesa de funcions [del govern]", ha denunciat l'organització, que a banda d'assenyalar l'impacte fiscal critica que no acaba amb "l'increment il·legal dels marges" per part de grans cadenes de supermercat.

Col·lectius vulnerables

Per a aquells col·lectius més vulnerables, es prorroguen els descomptes del bo social elèctric, que permet rebaixar la factura de la llum regulada (PVPC), fins al 30 de juny del 2025. Ara bé, seguint la tesi de la rebaixa de l'IVA dels aliments, entremig hi haurà una reducció de l'ajuda.

Es manté un descompte del 65% sobre la factura regulada per a les persones vulnerables i del 80% per a consumidors vulnerables greus. A partir del 30 de setembre, el descompte caurà 7,5 punts cada tres mesos. D'aquesta manera, entre octubre i desembre, el descompte serà del 57% per als consumidors vulnerables i del 72,5% per als vulnerables severs. Entre gener i març del 2015, del 50% i del 65%, respectivament. I fins al juny, del 42,5% i del 57,5%. A partir de l'1 de juliol del 2025, els descomptes del bo social elèctric seran indefinits: del 35% per a les llars vulnerables i del 50% per a les famílies vulnerables severes.

També en termes energètics, el decret manté la prohibició de tallar els subministraments bàsics (llum, aigua i gas) a consumidors vulnerables fins al 31 de desembre del 2024, i es manté de forma indefinida l'accés a la tarifa d'últim recurs de gas natural (TUR) per a les calderes comunitàries.

IRPF per a rendes baixes

Es converteix en estructural l'adaptació de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) a l'increment del salari mínim interprofessional (SMI). Els treballadors que perceben aquest sou ni tindran retencions ni pagaran per l'IRPF. Perquè això sigui possible, però, s'incrementa el límit de la renda anual bruta que en queda exempta: 15.876 euros. També s'incrementa la quantia de la reducció per obtenció de rendiments del treball dels 6.498 euros actuals a 7.302 euros.

La mesura afectarà 5,2 milions de contribuents amb rendes baixes i mitjanes, entre assalariats i pensionistes, per a qui suposarà un estalvi de fins a 1.385 milions d'euros, segons els càlculs d'Hisenda.

Sous públics

El consell de ministres també ha aprovat l'increment salarial del 2,5% per als funcionaris i treballadors públics de cara a aquest 2024. En concret, aquests salaris pujaran un 2% de forma immediata; és a dir, en la primera nòmina en què sigui possible i amb efectes retroactius des de l'1 de gener. En funció de l'evolució dels preus, l'acord entre govern espanyol i sindicats recollia una pujada addicional d'un 0,5%. L'increment beneficia tres milions de treballadors.

Indústria intensiva

Un altre paquet d'ajudes afectarà la gran indústria. En el cas de la indústria electrointensiva, es comptarà amb 300 milions d'euros per fer front als costos d'emissió de CO₂.

Pla Moves III

Després que el president de Seat, Wayne Griffiths, hagi carregat contra la manca de compromís polític per electrificar la mobilitat, el govern espanyol ha decidit ampliar el Pla Moves III d'ajudes al cotxe elèctric amb l'objectiu d'incentivar la compra d'aquests vehicles i el desplegament dels punts de càrrega. L'executiu posa 250 milions d'euros addicionals damunt la taula i manté fins al 31 de desembre del 2024 el termini per demanar les ajudes.

També dota amb 50 milions d'euros més, fins als 450 milions, el programa de subvencions per a la renovació de flotes de camions.

Recursos per a les comunitats

També s'ha fet efectiu l'import de les entregues a compte, és a dir, una part important dels recursos del sistema de finançament autonòmic que rebran les comunitats aquest 2024. El govern espanyol ja va anunciar el repartiment dels recursos el desembre de l'any passat, però havia quedat en un calaix per la falta de pressupostos a l'Estat (actualment estan prorrogats els comptes del 2023). L'import total desbloquejat és de 154.467 milions d'euros i les comunitats podran començar a accedir-hi aquest mes de juliol. En paral·lel, fonts de l'executiu expliquen que la intenció és començar a encarrilar com més aviat millor la condonació del deute autonòmic. Està previst que es convoquin reunions amb les primeres comunitats autònomes (Catalunya, Galícia i Andalusia), tot i que des del ministeri d'Hisenda no especifiquen cap data.