Macroeconomia

L'IPC es dispara fins al 7,4%, el nivell més alt dels últims 33 anys

La inflació ha crescut per l'efecte base i les xifres rècord de la gasolina i els carburants

MADRIDNo fa ni una setmana, el Banc d'Espanya anticipava que caldria revisar "significativament" les previsions de la inflació a Espanya. Aquest dilluns, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) li ha donat la raó. Malgrat que al gener els preus van recular, l'índex de preus al consum (IPC) anticipat d'aquest mes de febrer ha arribat al nivell més alt dels últims 33 anys. L'augment de preus ha sigut del 7,4% respecte a ara fa un any, una xifra que no es veia des de l'any 1989. El motiu principal són les xifres rècord que aquest mes han registrat la gasolina i els carburants, seguits dels aliments i les begudes no alcohòliques i, finalment, l'espiral alcista dels preus de la llum –un element que probablement es veurà agreujat per la guerra a Ucraïna–, segons ha informat l'INE.

Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Ara bé, aquest era un creixement previsible aquest mes de febrer, i a l'hora d'analitzar-lo cal tenir en compte quin era l'escenari d'un any abans. L'impacte del que els economistes anomenen efecte base –la caiguda dels preus un any abans que explica part del fort creixement interanual registrat un any després– ha sigut molt pronunciat. El febrer del 2021 els preus al conjunt de l'Estat es van situar al 0%, registrant fins i tot una caiguda del 0,5% en comparació amb el mes anterior. A més a més, es van situar un 0,1% per sota dels nivells del febrer del 2020, l'últim mes abans de l'esclat de la pandèmia.

Cargando
No hay anuncios
Evolució interanual de l'IPC
Dades del mes de febrer

A diferència d'ara, el que explicava part de la davallada dels preus el febrer del 2021 era precisament l'energia, en particular la caiguda de l'electricitat a Espanya després de les fortes pujades del gener amb l'onada de fred. Fa un any, els analistes destacaven l'excepcional producció d'energia renovable gràcies al vent, cosa que va permetre cobrir part de la demanda del mes. De fet, el 2021 (el mes de gener) va començar amb un preu diari al mercat majorista al voltant dels 60 euros el megawatt hora, mentre que al febrer va caure fins als 28 euros megawatt hora. No va ser fins aquell moment que va començar l'actual espiral alcista dels preus, en part perquè just un any abans, el març del 2020, començava el confinament més estricte i els preus queien mes a mes.

Cargando
No hay anuncios

L'INE destaca que aquest mes de febrer hi ha hagut un augment generalitzat dels preus en la majoria dels components que conformen l'IPC. Assenyala l'augment dels preus dels aliments i les begudes no alcohòliques, així com el dels carburants i els combustibles. A més a més, l'estadística també anticipa la dada de l'IPC subjacent, és a dir, la xifra que no té en compte productes amb preus més volàtils, com els aliments no elaborats i els productes energètics. En aquest cas, creix fins al 3%, és a dir, sis dècimes més que al gener.

Cargando
No hay anuncios

Incerteses amb Ucraïna

Tenint en compte que l'esclat de la guerra a Ucraïna va ser dijous passat i que la recollida de dades per elaborar l'estadística va acabar, precisament, entre dijous i divendres, no es pot parlar d'un impacte del conflicte sobre la xifra anticipada d'aquest mes de febrer. Ara bé, el fet en què coincideixen els organismes supervisors, i que assumeix el govern espanyol, és que la situació a Ucraïna no només afegirà pressió a l'IPC (segurament el conflicte es veurà traduït a l'IPC del mes de març), sinó que allargarà l'actual espiral alcista dels preus per l'impacte sobre l'energia i en particular sobre el gas, per la dependència europea respecte a Rússia a l'hora d'abastir-se d'aquest recurs.

Cargando
No hay anuncios

De fet, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, reconeixia fa uns dies que era difícil posar una data final a la situació actual i obria la porta a prorrogar les mesures fiscals aprovades (decauen al març i a l'abril) per abaratir la factura de la llum si els preus continuaven al mateix nivell. Fins i tot Brussel·les, que fins ara s'ha mostrat reticent a parlar d'una reforma del sistema de fixació de preus del mercat majorista, ha suavitzat el to davant l'esclat de la crisi.

"En un escenari sense guerra, tot feia pensar en una normalització dels preus a mesura que avancés l'any. En plena guerra, però, no podem descartar res. Una taxa [de l'IPC] de dos dígits era impensable, ara ja no ho és", anticipa l'economista Alfons Fernández a l'ARA.

Cargando
No hay anuncios

Pressió per apujar els tipus

La inflació, però, no només ha pujat a Espanya, sinó que també ho ha fet a la resta de països de la zona euro. Per això alguns països i sectors han començat a pressionar el Banc Central Europeu (BCE) perquè apugi els tipus d'interès, que de moment es mantenen sota mínims. Si bé el BCE es manté ferm i descarta una pujada, el to és molt diferent al de la resta d'organismes internacionals. El primer a moure fitxa, i per sorpresa, va ser el Banc d'Anglaterra, que a mitjans de desembre de l'any passat va elevar els tipus del 0,1% al 0,25%. Recentment s'hi ha afegit la Reserva Federal dels EUA, que a finals de gener ja va apuntar a un encariment del diner a partir del març per fer front a la inflació. I l'última en moure fitxa, obligada per la situació, ha sigut Rússia. Davant la caiguda del ruble aquest dilluns, després de les sancions anunciades, el Banc Central rus ha apujat els tipus d'interès del 9% al 20% per frenar la inflació.

Cargando
No hay anuncios

Per a Fernández, el BCE no té cap més remei que canviar el discurs, i augura que l'augment dels tipus "és imminent". Ara bé, aquest economista és escèptic sobre l'impacte que pugui tenir. "En un escenari de guerra, els tipus d'interès perden eficàcia perquè apareix el fenomen de la por. Amb les sancions en marxa hi haurà una restricció de productes, en especial de l'oferta dels hidrocarburs, així que la pujada dels preus, més d'hora o més tard, hi serà igualment", sosté.

Salaris i habitatge, en el punt de mira

Més enllà de les dades macro, qui ja nota, i notarà, l'augment dels preus seran les famílies. En plena negociació entre sindicats (CCOO i UGT) i patronals per a un nou Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), els primers han tornat a reclamar als empresaris una pujada dels sous. L'augment salarial que recull l'actual acord és del 2%, una xifra lluny de la inflació general, però també de la subjacent. Fins ara, els agents socials no s'havien marcat un calendari per tancar un acord, però fonts del diàleg social apunten que es podria accelerar la negociació davant les previsions que els preus continuïn pujant.

Cargando
No hay anuncios

"No veig cap raó per ser optimista. [L'augment dels preus] anirà en detriment del poder adquisitiu", assegura Fernández. Per a l'economista això no només es veurà a l'hora d'omplir el dipòsit del cotxe o en la factura del gas ciutat per cuinar, i també parla d'un "efecte indirecte": si puja el preu de les fonts energètiques que utilitza la indústria, també pujaran els seus productes. "Es patirà més del previst", assegura Fernández. L'economista matisa que a Espanya, en comparació amb països com Alemanya, "encara es patirà més" pel nivell de deute de les famílies espanyoles.

A més a més, l'IPC també sacseja els lloguers, perquè és l'índex que habitualment s'utilitza per actualitzar les rendes. Al mes de desembre, les assessories van detectar un augment de les sol·licituds d'informació, tant de llogaters preocupats per un augment dràstic com de propietaris interessats per saber com poden aplicar els augments, que poden arribar a superar els 60 euros al mes.

Cargando
No hay anuncios

Així, en cas que es confirmi la xifra anticipada d'aquest dilluns, això suposaria un augment de més d'un punt de la taxa interanual, ja que al mes de febrer aquesta variació va ser del 6,1%.