El G-7 es compromet amb un impost de societats global del 15%

Brussel·lesEl que semblava impossible ja és a tocar. El grup de les economies més desenvolupades del món, el G-7, ha anunciat aquest dissabte un acord "històric" sobre la reforma del sistema fiscal global, segons ha anunciat el ministre britànic d'Economia, Rishi Sunak. Els ministres del G-7 (els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, França, el Canadà, Itàlia i el Japó- han acordat comprometre's amb, almenys, un 15% de taxa mínima d'impost de societats. L'acord requerirà també que els gegants tecnològics multinacionals facin la seva contribució fiscal, segons va indicar en una declaració penjada a Twitter.

L'anunci era esperat i arriba l'endemà que, amb un article al The Guardian, els ministres de Finances d'Espanya, França, Itàlia i Alemanya escalfessin l'ambient prèviament a la cimera del G-7: "Ha sigut una saga amb moltes anades i vingudes. És el moment d'arribar a una acord", deia l'article. D'aquesta manera, s'avança una mica més en la llarga travessia per aconseguir un impost mínim de societats global de, com a mínim, un 15%. L'arribada de Biden a la Casa Blanca ha aclarit l'horitzó perquè aquest estiu s'alineïn els astres i l'impost global, a hores d'ara, estigui a tocar. De fet, l'administració nord-americana defensava apujar aquest mínim fins al 21%, fet que de moment el G7 no ha plantejat.

També el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, animava el G-7 a fer el pas anunciat aquest dissabte: "Un pas més dels ministres de finances del G-7 contribuirà a la discussió global". També afirmava que la discussió per aconseguir que les multinacionals paguin els impostos allà on correspon està "molt ben encaminada". Segons dades de la mateixa Comissió Europea, cada any els governs de la Unió perden entre 35.000 i 70.000 milions d'euros en impostos evadits, una xifra que permetria pagar tres vegades el programa Erasmus+ del pressupost europeu. La consciència sobre aquesta pèrdua constant de recursos econòmics per a les arques públiques s'ha anat incrementant els últims mesos empesa per la pandèmia.

Canvi de mentalitat

"La pandèmia està canviant l'agenda fiscal, cosa que té a veure també amb la redefinició del paper de l'estat en la nostra societat. Comença a posar-se en qüestió la cultura liberal dels 80 de com menys impostos millor perquè s'ha vist que en una situació d'emergència necessitem serveis públics forts i societats cohesionades. Això explica també el canvi dels Estats Units i la posició més ambiciosa de Biden", diu l'eurodiputat d'En Comú Podem Ernest Urtasun, que aquesta setmana ha celebrat una victòria com a negociador dins la UE, en què després de cinc anys s'ha aconseguit aprovar la directiva perquè les multinacionals hagin de fer públics el que ingressen i els impostos que paguen.

Les organitzacions que lluiten per la justícia fiscal consideren la iniciativa poc ambiciosa, però ha costat cinc anys desenterrar-la i que s'hagi aconseguit ara és prova d'aquest momentum. No oblidem també que Brussel·les ha pogut començar aquest mes a emetre deute conjunt per repartir en forma de fons antipandèmia. El mateix pensa Paul Tang, eurodiputat socialista president de la subcomissió d'afers fiscals del Parlament Europeu, que aquesta setmana va presentar la inauguració de l'Observatori Europeu de Fiscalitat: "S'ha canviat de mentalitat respecte a la primera crisi, s'ha entès que necessitem invertir, apuntalar la recuperació i fer-la sostenible. Queda clar que calen ingressos fiscals i quina millor manera hi ha de començar que gravar aquells –les grans corporacions i els més rics– que no paguen la part que els pertoca?"

Pròxima fita

L'expectativa és aconseguir un acord a la cimera del G-20 d'aquest juliol que servirà per posar les bases de l'acord en l'àmbit de l'OCDE (on hi ha 139 països) també aquest estiu. La reunió del G-7 (Estats Units, Canadà, Japó, Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia i la UE com a convidada) serveix per aplanar el camí en la recta final d'una complexa negociació a escala mundial en què Brussel·les i una majoria de governs europeus volen anar més enllà.

Com explica la investigadora de Bruegel, Rebecca Christie, Brussel·les està intentant "ser pràctica" en el front fiscal perquè si bé tenia el focus posat en la fiscalitat dels gegants digitals, ha sabut veure que aquesta via podia provocar conflictes o crear-ne de nous en la negociació a l'OCDE. També l'administració Biden ha deixat clar que "no acceptarà un acord que posi sota la lupa empreses nord-americanes", en referència a les empreses digitals que la Comissió Europea vol perseguir de manera concreta. Per això, el focus ha virat de la discussió de la famosa taxa Google al tipus mínim harmonitzat de societats. "La Unió Europea probablement continuarà mantenint el debat sobre els impostos als serveis digitals", diu Christie, que creu que l'acord que s'espera a l'OCDE serà "un avenç molt gran".

Ara bé, aquest debat tampoc serà fàcil dins la Unió Europea. Brussel·les s'ha compromès a transposar immediatament l'acord de l'OCDE en forma de directiva europea i a presentar una proposta més ambiciosa el 2023, però dins la Unió països com Irlanda, els Països Baixos o Luxemburg no seran fàcils de convèncer: "Pot passar que totes aquestes directives siguin bloquejades a la UE perquè cal unanimitat però també és cert que ara Irlanda, Luxemburg i els Països Baixos tindran més dificultats per resistir-s'hi si hi ha un acord en el marc de l'OCDE", diu Urtasun que lamenta que els ministres del G7 no siguin més ambiciosos i apostin per un mínim del 21%. De fet, l'eurodiputat irlandès liberal Billy Kelleher explica que el seu país (Irlanda té el tipus impositiu més baix amb un 12,5%) està disposat a implicar-s'hi, però avisa que "fixar un impost mínim ataca la sobirania dels estats de decidir els seus propis assumptes fiscals" i creu que la reforma hauria de fixar-se, per exemple, en les transaccions digitals.