L’impacte de la inflació: t'abaixa el sou però et paga la hipoteca

BarcelonaEls preus es troben als nivells més alts des de la dècada dels 90. Després de més d’una dècada de creixement molt moderat o fins i tot de caigudes sostingudes, l’índex de preus al consum (IPC) està batent de nou rècords a causa de l’augment del preu de l’energia i els problemes de desabastiment i transport de moltes indústries a nivell internacional després de l’aturada econòmica produïda per la pandèmia.

Com ens afecta la butxaca que pugin els preus? I sobretot, fins a quin punt ens hem de preocupar per les fortes pujades del cost de la vida? Les respostes depenen de la situació personal de cadascú, però hi ha elements que són iguals per a tothom.

En argot econòmic, la pujada de preus es coneix com inflació. Quan els preus disminueixen, en canvi, el fenomen s’anomena deflació. La inflació té un efecte directe sobre l’economia en general: quan augmenten els preus, els diners perden valor. És senzill d’entendre: si volem comprar un mòbil per 100 euros i portem 100 euros a la butxaca, el podrem comprar sense problemes. Si un any més tard el mòbil s’ha encarit un 10% i, per tant, passar a valer 110 euros, el bitllet de 100 no és suficient. Els 100 euros han perdut valor: fa un any valien per comprar un mòbil, però ara ja no.

Aquesta pèrdua de valor té un efecte directe sobre els sous. Si els preus pugen molt i els sous no s’actualitzen al mateix ritme, els treballadors pateixen una pèrdua de poder adquisitiu. De fet, aquesta va ser la tònica durant els anys de la crisi. Com s’observa al gràfic, els sous nominals –la quantitat d’euros que apareix a la nòmina i el treballador rep al banc– han crescut de manera més o menys intensa des del 2009, però en canvi, si s’ajusta al ritme de creixement dels preus, es veu clarament com els salaris reals –els que tenen en compte les pujades de preus i el poder real de compra– van perdre valor entre el 2009 i el 2012, quan la inflació es va mantenir bastant elevada. 

Els salaris reals es van recuperar una mica en part gràcies a la deflació registrada els anys 2014, i 2015. Els anys 2018 i 2019 són els únics en què els sous van créixer més que la inflació, mentre que el 2020 la pandèmia va tornar a provocar una caiguda de preus que va revaloritzar de nou els salaris.

Erosió del deute

L’altre efecte de la inflació a tenir en compte, i del qual es parla menys, és que de la mateixa manera que fa perdre valor al sou que cobrem, també fa perdre valor als diners que devem.

Mantenint l’exemple del mòbil, si demanem un crèdit de 100 euros a un any amb un 2% d’interès per comprar un telèfon, voldrà dir que un any més tard haurem de tornar 102 euros. Si els mòbil s’ha encarit un 3%, fins als 103 euros, el nostre creditor –la botiga, un banc o un amic– ens haurà prestat una quantitat que li hauria servit per comprar-se ell el mòbil, però que quan li retornem un any després, li és insuficient.

Aquest efecte és especialment beneficiós per a les persones que tenen hipoteques o crèdits a tipus fix. En el moment en què la pujada de l’IPC supera l’interès del préstecs, la inflació està pagant part del crèdit. 

En el cas de les hipoteques amb tipus variable, l’evolució tant del que es deu en total com de la quota mensual depèn del que facin els bancs centrals amb els tipus d’interès bàsics, que sempre pugen intentant seguir els increments de preus.