L'impacte del covid per comarques: la Segarra i la Vall d'Aran, cara i creu
El Pirineu lleidatà i l'eix de Girona van encapçalar el 2020 la caiguda econòmica a Catalunya
L'edició del 2020 de l'Anuari Econòmic Comarcal del BBVA ha sigut la més complicada que el catedràtic Josep Oliver ha hagut d'afrontar mai. L'estudi que l'entitat encarrega cada any a l'economista és un reflex molt clar de com la crisi del covid-19 va afectar de manera generalitzada tot el territori català, però amb diferents graus d'intensitat entre comarques i sectors d'activitat.
El Pirineu lleidatà i l'eix de Girona –on molts municipis depenen del turisme i altres serveis amb interacció personal, molt restringits durant bona part de l'any– van encapçalar les caigudes d'activitat econòmica a Catalunya, amb un 13,4% i un 13%, respectivament. Totes dues zones estan almenys dos punts percentuals per sota de la mitjana catalana en la davallada del valor agregat brut (VAB), un indicador similar al PIB, que va ser de l'11,3%. El Camp de Tarragona, on de nou se suma una forta dependència de l'arribada de visitants estrangers, també es va situar per sota d'aquesta dada, amb un retrocés del 12,6%. "Les comarques més especialitzades en aquest sector tenen un plus de caiguda", ha apuntat Oliver aquest dijous durant la presentació de l'informe.
De fet, si observem en el mapa quines van ser les comarques més castigades econòmicament durant aquest primer any de pandèmia, la línia de la costa va quedar afectada pràcticament del tot. Tot i això, el territori de Catalunya on aquest xoc va ser més dur està entre muntanyes. Segons l'informe, la Vall d'Aran va patir una contundent reducció del 23,2% del VAB, arrossegada per l'enfonsament del 27,4% en el sector serveis i del 20% en la construcció. La segona caiguda més accentuada sí que va ser en una comarca de platja: l'economia del Baix Empordà es va retallar en un 16% durant l'últim any. La Selva, la tercera demarcació entre les principals damnificades, va caure un 15,4%.
Però en aquesta afectació costanera hi ha una excepció relativa, tenint en compte que parlem d'un context de caigudes generalitzades. Com remarca l'anuari, les Terres de l'Ebre van ser la zona on l'impacte negatiu de la pandèmia es va notar una mica menys. Concretament, en aquest territori el VAB va disminuir un 8,7%, una dada que millora en gairebé tres punts la mitjana catalana. Oliver ha destacat que aquestes comarques s'han beneficiat de l'increment del turisme interior i del fet que el sector serveis "tan sols" va caure un 10,5%, en comparació amb el 26% dels Pirineus i el Camp de Tarragona.
La Segarra, la comarca més resistent al covid
No obstant, la comarca on el covid va deixar un rastre menys evident no és a prop del Delta, sinó a la plana de Lleida. Sorprenentment en un any amb tantes males notícies per a l'economia, a la Segarra l'activitat "només" va caure un 2% durant el 2020. Què explica aquesta afectació més petita? Doncs, sobretot, l'escassa dependència del turisme i el repunt que va viure el sector primari. La suma d'activitats com la ramaderia o el conreu de cereals va créixer un 7%, en comparació amb la reducció del 2,5% de la indústria, l'altre gran contribuïdor a l'economia de la Segarra. Les comarques del pla de Lleida van ser les segones menys afectades per la sacsejada del covid-19, després de les Terres de l'Ebre, amb un retrocés del 9,9%. Precisament, en l'edició del 2019 aquestes comarques van ser les que van créixer més.
Per acabar, l'eix metropolità de Barcelona i les comarques de la Catalunya Central es van situar just en la mitjana. Aquests dos territoris van patir una caiguda del VAB de l'11,1% i l'11%, respectivament. En aquest sentit, Oliver ha destacat que l'impacte al voltant de la capital catalana s'ha pogut mitigar per la bona marxa de sectors com el farmacèutic. En canvi, a l'interior de Catalunya va afectar més la caiguda de la indústria (11,8%), un sector que representa gairebé una tercera part de la seva economia. Tant les comarques de l'AMB com les centrals, ha afegit Oliver, també jugaven amb un altre avantatge: eren les que havien sortit més reforçades de l'última etapa de creixement entre el 2013 i el 2019.
Malgrat admetre que hi ha símptomes evidents d'una recuperació econòmica, el catedràtic també ha recordat que un cop es redreci la situació tornaran a aparèixer els problemes del 2019. "Ens n’hem sortit perquè els mecanismes de suport són d’una intensitat sense precedents", ha afegit Oliver. A més, a l'escenari actual de sortida de la crisi s'hi sumaran nous elements en el tauler de joc com l'increment dels preus de les matèries primeres i l'energia.
