L'ICF abandona la idea d'aconseguir la fitxa bancària: "No la necessitem"

Barcelona"L'ICF no necessita obtenir la fitxa bancària". El nou conseller delegat de l'Institut Català de Finances, Jordi Òliva, ha assegurat que aquesta entitat no tornarà a intentar obtenir la llicència que permetria a Catalunya tenir un banc públic. Aquest canvi es produeix després que l'any passat l'ICF intentés aconseguir-la presentant la sol·licitud corresponent al Banc Central Europeu i el Banc d'Espanya.

Mesos més tard, el Banc d'Espanya s'hi va oposar al·legant motius tècnics i per la falta d'un informe favorable de la Comissió Europea sobre les possibles ajudes d'estat que hi podria haver. Així, el gran objectiu català d’aconseguir la fitxa bancària que li permetria considerar-se un banc amb tots els ets i uts es va trencar. L'ICF va presentar un recurs, segons Òliva, per "entendre quins problemes hi va haver en la tramitació de la sol·licitud". Tot i això, el conseller delegat de l'entitat assegura que "si es torna a intentar, serà per la voluntat del Govern, nosaltres no necessitem la llicència". "No és que el Govern no vulgui fer un banc català, però l'ICF és l'ICF —ha conclòs—. Si el Govern vol fer alguna cosa no sera via ICF". 

D'altra banda, Òliva també ha valorat els avals presentats davant el Tribunal de Comptes de 5,4 milions d'euros. Recordem que s'havien exigit a una trentena d'ex alts càrrecs de la Generalitat per la seva activitat en els anys del Procés. L'actual responsable de l'ICF, que va substituir Víctor Guardiola fa uns mesos, ha considerat que "les formes no van ser les més apropiades" a l'hora d'aprovar aquests avals. Tot i això, sí que ha recalcat que amb el temps s'ha demostrat que la "finalitat" i el "fons" d'aquests avals eren correctes.

Òliva, que en el passat va ser director de negocis institucionals de CaixaBank, també ha remarcat que el problema va aparèixer perquè "les assegurances que tradicionalment cobrien aquests avals van deixar de fer-ho cap al 2017". De fet, aquest tema va provocar importants divisions al consell d'administració de l'ICF. El mateix Víctor Guardiola es va abstenir en la votació, fet que va provocar el malestar del mateix govern.

L'ICF també ha presentat els resultats del primer semestre de l'any. L'entitat ha prestat entre gener i juny un total de 180 milions d'euros a 234 deutors, una xifra lleugerament inferior a la de l'any passat (186 milions). Ara bé, tot i que el nivell de crèdits sigui una mica menor, el nombre d'empreses finançades ha passat de 760 a 234, és a dir, que l'import mitjà ha crescut. El responsable de l'ICF ha explicat que això és degut a la fi dels fons covid. Aquesta davallada ha provocat que l'import mitjà per operació es disparés aquest any un 174%, i passés de 213.000 a 584.000 euros.

En capital de risc, l'entitat ha compromès un total de 19 milions d'euros en gestores de tercers (15 milions al fons de Suma Capital i 4 milions a Bonsai Partners). A més, de forma directa s'han invertit 4,5 milions mitjançant la compra d'accions de diferents empreses. Per altra banda, Òliva ha explicat que la seva ràtio de morositat (7,2%) és més elevada que la de les entitats privades i ho ha justificat dient que "la seva funció és ajudar els qui no queden coberts per aquestes entitats". Amb aquestes dades, el conseller delegat ha volgut remarcar que "l'ICF va bé" i ha assegurat, entre rialles, que "no els costen diners al Govern".