L'Íbex-35 tanca en màxims des del febrer del 2020 l'endemà de la investidura de Sánchez
L'indicador borsari supera els 9.761 punts, la xifra més alta des d'abans de la pandèmia
BarcelonaLa primera lectura econòmica dels grans esdeveniments polítics es fa prenent el pols als mercats. És habitual. La resposta de l'Íbex-35, que agrupa les empreses cotitzades més grans d'Espanya, aquesta vegada era una incògnita: podia recollir l'estabilitat d'un president que revalida el càrrec o, per contra, la inestabilitat d'una majoria fragmentada. En tot cas, la reacció del mercat sembla contundent.
Aquest divendres, l'endemà que Sánchez revalidés la presidència després d'una polèmica investidura, l'indicador ha arribat als 9.761 punts, cosa que suposa el nivell més alt registrat des del 21 de febrer del 2020, just quan la pandèmia començava a penetrar a Europa. Aleshores l'índex estava en 9.886,2 punts. Tancada la sessió, l'increment registrat ha estat del 0,97%
Fins a aquest divendres, el millor tancament del 2023 –9.694,7 punts– va ser el 27 de juliol, justament quatre dies després de les eleccions generals. Abans de l'esclat de la pandèmia, l'Íbex va passar d'estar per sobre dels 10.000 punts a caure fins als 6.100.
Els noms i cognoms d'aquest impuls són la farmacèutica Rovi i la immobiliària Merlin Properties, amb increments per sobre del 3%, així l'elèctrica Endesa i la siderúrgica ArcelorMittal, amb augments superiors al 2%. Per darrere, prop d'aquesta xifra, creixien la immobiliària Logista, Colonial i Amadeus IT Group. De les 35 empreses que integren aquest índex, només sis companyies han tancat amb un comportament negatiu. D'aquestes, les que més han decrescut són Acciona i Acciona Energia, totes dues amb un -2,23%; Acciona; i Cellnex, amb un -1,06%.
Més enllà d'Espanya, la resta de mercats europeus també han operat amb optimisme: el FTSE-100 britànic estava aquest a 1,26%, el CAC-40 francès a 1,91%, el DAX alemany a un 0,84% i el FTSE MIB italià a un 0,82%.
Una economia que es refreda
Espanya és ara el principal impuls d'una economia europea que es refreda. El producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) espanyol va créixer un 0,3% entre el juliol i el setembre. El que és ja un clar signe d'alentiment també ho és de certa resistència: el conjunt dels 27 estats de la UE, així com l'economia catalana, van créixer un 0,1% de mitjana en el segon trimestre d'enguany.