L'hidroducte 'català' que va de Barcelona a Marsella, al llistat d'infraestructures que poden rebre fons europeus

Brussel·lesDesprés del fracàs del projecte del Midcat, que el president francès, Emmanuel Macron, va tombar, Espanya, Portugal i França van acordar la construcció d'un hidroducte submarí que connectarà Barcelona i Marsella, el batejat com a H2Med. Aquesta infraestructura alternativa sí que comptava amb el vistiplau de París, però hi havia dubtes de si podria rebre fons europeus destinats a potenciar les energies verdes perquè, més enllà d'estar preparat per transportar hidrogen a llarg termini, també està pensat que transporti gas durant els primers anys que entri en funcionament.

Tanmateix, aquest dimarts la Comissió Europea ha fet pública la llista de 166 infraestructures que podran beneficiar-se de fons europeus en un futur i hi ha inclòs aquest corredor d'hidrogen, que connectarà la península Ibèrica amb França i Alemanya. A més, al llistat s'hi inclou la planta d'electròlisi de Tarragona i altres instal·lacions similars o de producció d'hidrogen de la resta de l'Estat que es troben a Bilbao, Cartagena, Astúries o l'anomenada Vall Andalusa de l'Hidrogen Verd.

El projecte H2Med anirà de Portugal fins a Alemanya, passant per Espanya i França. La Comissió Europea el desglossa en diferents grans parts: la interna del país portuguès i la que connecta amb Espanya, la interna espanyola, la connexió entre Barcelona i Marsella (l'anomenat BarMar) per mar, la francesa que connecta amb Alemanya (HyFen) i a la inversa, l'alemanya que connecta amb França (H2Hercules). L'únic tram que de moment no es beneficiarà de les inversions comunitàries és el que va de Zamora a Guitiriz (Lugo).

La llista també recull dues estacions d'emmagatzematge d'electricitat amb hidrobombeig a l'Estat que ja es trobaven en versions interiors d'aquest document, la de Navaleo (Lleó) i la de Los Guajares (Granada). En canvi, exclou un projecte similar que abans sí que hi constava, el de Velilla del Río Carrión (Palència).

Aquest llistat de Projectes d'Interès Comuns és el primer de l'executiu comunitari que exclou les infraestructures relacionades amb combustibles fòssils. D'aquesta manera, va en la línia de l'objectiu de Brussel·les, especialment arran de la guerra a Ucraïna i el xantatge del règim de Vladímir Putin amb el gas, d'anar reduint el consum de combustibles fòssils i acostar-se cap a l'autosuficiència energètica, que només pot arribar de la mà de les renovables. "L'era dels fons europeus per a infraestructures d'energia fòssil s'ha acabat", ha assenyalat la comissària europea d'Energia, Kadri Simson.

Tot i això, algunes entitats ecologistes han criticat que s'hagin inclòs en el llistat iniciatives que pretenen adaptar a la llarga infraestructures que es fan servir per transportar combustibles fòssils. En aquest sentit, consideren que s'obre la porta al fet que a la pràctica les companyies energètiques continuïn aprofitant diners comunitaris per, durant un temps, continuar treballant amb gas o petroli, i retardin o alenteixin encara més l'entrada de les energies renovables.

Ratificació definitiva

El fet que l'H2Med hagi entrat en el llistat de Projectes d'Interès Comuns no vol dir que de manera definitiva Brussel·les hagi decidit que en finançarà la construcció. La ratificació de quins projectes reben fons europeus s'anunciarà en una fase d'avaluació de les infraestructures més avançada, que es preveu que sigui abans d'aquest estiu.

Una de les condicions perquè el també conegut com a BarMar pugui rebre fons comunitaris és que porti i emmagatzemi una barreja d'hidrogen amb gas o biometà només fins al 2030. A partir d'aquell moment, haurà de transportar només hidrogen. Així, si la nova infraestructura vol comptar amb l'ajuda de Brussel·les, no podria subministrar gas o ho podria fer durant molt poc temps, ja que el mateix govern espanyol ha estimat en diferents ocasions que es tardaria uns cinc anys a construir-la i França, encara més pessimista, creu que difícilment començarà a funcionar abans del 2030.

De fet, Macron sempre ha defensat que aquest tipus d'infraestructures tarden molts anys a construir-se, raó per la qual no poden servir per solucionar els problemes actuals d'aprovisionament de gas derivats de la guerra a Ucraïna. "Pel caràcter europeu i l'interès comú, cal que el finançament europeu sufragui la major part del projecte", va defensar la ministra de Transició Ecològica del govern espanyol, Teresa Ribera, quan Espanya, França i Portugal van acordar la construcció de l'H2Med.