L'Estat guanya Abertis en l'històric pols judicial que mantenien per l'AP-7
El tribunal només estima una reclamació de 32,9 milions per a inversions, quan l'empresa en reclamava més de 4.300
MADRIDCop del Tribunal Suprem a Abertis. L'alt tribunal ha desestimat el gruix de la reclamació d'Acesa, propietat de la concessionària d'infraestructures Abertis, en relació amb les obres d'ampliació executades a l'autopista AP-7 a partir de l'any 2006. En concret, la concessionària exigia una compensació a l'Estat de més de 4.300 milions d'euros, però el Suprem només ha estimat una ínfima part de la reclamació: 32,9 milions més els interessos corresponents fruit d'unes inversions, segons la sentència amb data del 24 de gener publicada aquest dilluns al migdia. La decisió dels magistrats s'ha traduït en una patacada d'ACS a l'Ibex-35. La constructora de Florentino Pérez és l'accionista principal d'Abertis i s'ha arribat a enfonsar un 10% a la borsa espanyola (fins als 35,66 euros per acció).
A través d'Acesa, Abertis va gestionar fins al 31 d'agost de l'any 2021 alguns trams de les autopistes AP-7 i AP-2. D'entre aquests trams, hi havia el de l'AP-7 que anava des de Tarragona fins a la frontera francesa i que fins avui ha estat el protagonista d'aquesta llarga batalla judicial entre la companyia i el govern espanyol. L'Estat ja va pagar 1.069,9 milions d'euros a Abertis per compensar les obres d'ampliació que va fer l'any 2006 en aquest tram. La concessionària, però, no estava d'acord amb la xifra, ja que considerava que la compensació per les obres pujava fins als 5.373 milions d'euros. La diferència entre aquesta quantitat i el que va pagar el govern espanyol en el seu moment és el que reclamava Abertis.
L'origen de la batalla judicial
L'origen de la batalla judicial i discrepància principal entre concessionària i govern espanyol està en el que Abertis entenia com una "garantia de tràfic". D'entrada cal tenir en compte que les obres d'ampliació de l'AP-7 l'any 2006 van derivar de l'increment del trànsit registrat aleshores a l'autopista, així com dels reiterats problemes de congestió. Aquella situació va fer necessària l'ampliació de l'autopista a través de la construcció de nous carrils en determinats trams i, per tant, la firma d'un conveni d'execució entre l'Estat i la concessionària. En aquest conveni, Abertis assumia l'obligació d'executar les inversions i les obres necessàries, cosa que va alterar el seu equilibri econòmic financer. Precisament per això, però, es va establir una fórmula per quadrar els comptes de la concessionària.
Abertis entenia que aquesta fórmula estava vinculada al volum del trànsit: si era molt menor del que s'estimava, com va passar arran de la Gran Recessió a partir del 2008, la compensació havia de créixer tenint en compte totes les inversions que havia fet la companyia per a l'ampliació de l'autopista. El Tribunal Suprem, però, rebutja aquesta interpretació.
L'alt tribunal considera que al conveni "no es fa cap referència ni s'inclou cap acord entre les parts sobre una transferència del risc de demanda, ni s'estableix cap garantia de trànsit en favor de la concessionària, sinó que únicament es preveu la compensació a Acesa per les inversions i obres executades en virtut del conveni, amb la corresponent actualització", conclou la sentència. De fet, els magistrats sentencien que "un pacte d'aquestes característiques, que garanteixi a la concessionària un trànsit determinat, és contrari al règim jurídic de les concessions d'autopistes, en incloure una eliminació del risc".
També descarta l'impacte de l'N-II i l'N-340
Al marge d'aquesta reclamació, Abertis exigia més compensació pels desdoblaments de les carreteres N-II a Girona i N-340 a Tarragona. Segons Abertis, aquestes obres van tenir un impacte en la reducció del trànsit per l'AP-7. El Tribunal Suprem, però, també ho rebutja. Els magistrats consideren que si bé és cert que hi havia una clàusula al respecte, les previsions que es van fer en relació amb els desdoblaments de l'N-II i l'N-340 incloïen "148 quilòmetres". Finalment, només es van desdoblar 40 quilòmetres. "Com a resultat de les proves pericials practicades no es considera provat que aquests limitats desdoblaments [a l'N-II i a l'N-340] afectessin el trànsit de l'AP-7 de forma apreciable", considera el Tribunal Suprem, que destaca que el trànsit d'aquesta autopista va tenir "un comportament similar al d'altres autopistes de peatge". Els magistrats només destaquen com a "punt d'inflexió rellevant" l'inici de la Gran Recessió o la pandèmia de covid-19, quan el confinament més greu va paralitzar l'activitat econòmica.
Alhora, la concessionària al·legava que la inversió que va fer l'any 2006 no va ser de 505 sinó de 555 milions d'euros, per la qual cosa també reclamava la diferència. En aquest cas, el Tribunal Suprem estima una part de la demanda i admet que van existir obres necessàries executades per Abertis per un import de 32,9 milions d'euros, que van ser reconegudes i acceptades per l'Estat i que, per tant, ara l'ha de compensar amb aquesta quantitat tenint en compte, també, els interessos generats.