L'Eurocambra reclama a Espanya més transparència i menys burocràcia amb els fons postcovid

Brussel·lesTot i que des del principi la missió de l'Eurocambra de control del desplegament a Espanya dels fons postcovid s'ha vist envoltada de polèmica, els eurodiputats finalment s'han limitat a fer recomanacions generals amb un to conciliador i no han constatat cap mena d'infracció o d'incompliment per part del govern espanyol. Així, la presidenta de la missió, la conservadora Monika Hohlmeier, simplement ha demanat més transparència i menys burocràcia a l'executiu de Pedro Sánchez en la distribució dels ajuts comunitaris. "Hem comprovat que la majoria de dades es fan públiques, però per als periodistes i els ciutadans és complicat trobar-les", ha assenyalat en roda de premsa.

Hohlmeier també ha insistit en la necessitat que els diners dels fons Next Generation "arribin com més aviat millor als ciutadans i a les empreses" de l'Estat i que, per aquest motiu, cal facilitar els tràmits per beneficiar-se'n. Pel que fa a la reforma del delicte de malversació, que en un principi Hohlmeier havia criticat, aquest dimecres només ha dit que "no hi ha d'haver excepcions per a cap persona en concret que hagi sigut corrupta" i ha instat l'executiu espanyol a posar en marxa les millores que pretenen facilitar l'accés a les dades per part del Tribunal de Comptes per detectar possibles casos de frau.

La missió va aixecar molta polseguera perquè la va sol·licitar el Partit Popular Europeu en ple any electoral, amb comicis regionals i locals el maig que ve, i sobretot perquè n'han format part representants comunitaris espanyols, com els eurodiputats Jorge Buxadé (Vox) i Susana Solís (Ciutadans), que han traslladat el debat polític estatal al Parlament Europeu. Per aquest motiu, el govern espanyol ha protestat en més d'una ocasió que la visita s'ha utilitzat com a arma electoral i que, realment, amaga "objectius polítics".

A més, la setmana passada Hohlmeier va escalfar encara més l'ambient a l'enviar una carta a la ministra d'Economia, Nadia Calviño, en què li retreia que filtrés i "anticipés" a la premsa les conclusions de la visita dels eurodiputats d'aquest 20, 21 i 22 de febrer a Madrid. En aquest sentit, Hohlmeier també va criticar públicament que la Moncloa evités que els eurodiputats s'entrevistessin amb algunes personalitats, com l'exdirectora general del pla de recuperació Rocío Frutos.

Finalment, els parlamentaris s'han reunit amb Calviño; la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, i el titular de Seguretat Social, José Luis Escrivá. També amb els governs populars d'Andalusia i Madrid, i els socialistes d'Aragó, Castella-la Manxa i Extremadura, així com amb cinc periodistes, la majoria de diaris conservadors. D'altra banda, la missió també s'ha trobat amb set patronals –com la CEOE; la de la banca, l'AEB, o la dels autònoms, l'ATA–, el sindicat UGT, les consultores E&Y i PwC, i el projecte finançat amb els Next Generation del Centre Nacional de Neurotecnologia de Madrid.

Espanya pot perdre part dels fons si no aprova la reforma de les pensions

L'estat espanyol és el país comunitari que més de pressa està rebent els ajuts postcovid, però la Comissió Europea ha avisat que té previst retirar de forma definitiva els fons dels països que no compleixin les condicions exigides. Malgrat que Escrivá ha remarcat aquest dimecres que les amenaces de Brussel·les no van concretament dirigides al govern espanyol, és evident que no l'exclou i, per tant, si no aprova la segona part de la reforma de les pensions, el quart desemborsament de 10.000 milions d'euros dels Next Generation a l'Estat està en perill. "No complir amb una reforma fonamental vinculada als fons de recuperació tindrà un alt cost", avisen fonts comunitàries.

De fet, Espanya ja està incomplint el calendari acordat, ja que hauria d'haver aprovat la segona part de la reforma de les pensions el 31 de desembre de l'any passat. Tanmateix, Escrivá confia, i així s'ha compromès amb Brussel·les, a aprovar-la amb Podem abans que acabi el febrer evitar qualsevol sanció de la Comissió Europea i rebre el quart pagament dels fons postcovid com més aviat millor.

La reforma de la llei del 'només sí és sí'

Aquesta setmana també s'ha desplaçat fins a Madrid una altra missió de l'Eurocambra per avaluar les polítiques d'igualtat de l'estat espanyol. De fet, s'han centrat sobretot en la llei del només sí és sí. La presidenta d'aquesta missió, Elzbieta Katarzyna Lukacijewska (membre polonesa del PP europeu), ha admès que aquesta norma ha generat molt de debat, però també ha subratllat que no és feina del Parlament Europeu "solucionar, resoldre o exercir pressió en relació a aquesta llei".

"Simplement, espero que les possibles llacunes que s'hagin pogut generar puguin solucionar-se com més aviat millor", ha afegit. Lukacijewska és conscient, ha dit, que és "molt difícil arribar a un consens quan el govern és de coalició", tot i que en les trobades amb la ministra d'Igualtat, Irene Montero, i la de Justícia, Pilar Llop, ha tingut la "sensació", ha dit, que tot i els punts de vista diferents "l'objectiu és el mateix". Segons l'agència Efe, però, la presidenta d'aquesta missió no ha volgut llegir un comunicat consensuat amb les seves companyes.