El govern espanyol assegura que "avui s'acaben els privilegis fiscals de l'Església catòlica"

Madrid"Avui s'acaben els privilegis fiscals de l'Església catòlica". Així ha celebrat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños (PSOE), l'acord amb la Conferència Episcopal Espanyola perquè l'Església pagui dos impostos que fins ara s'estalviava.

En concret, govern espanyol i Conferència Episcopal Espanyola han acordat aquest dijous eliminar les exempcions que la institució eclesiàstica tenia sobre l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO), així com les exempcions sobre les contribucions especials. "L'acord es desenvolupa amb la voluntat compartida entre el govern d'Espanya i la Conferència Episcopal Espanyola d'equiparar el règim fiscal de l'Església catòlica amb el d'altres entitats sense ànim de lucre i d'acord amb el principi de no privilegi i no discriminació", ha informat el ministeri de la Presidència a través d'un comunicat de premsa.

Aquests dos privilegis fiscals amb els quals fins ara comptava l'Església es recullen en el marc de l'acord bilateral firmat l'any 1979 entre el govern espanyol d'Adolfo Suárez i la Santa Seu.

L'ICIO és una contribució especial sobre les reformes, instal·lacions o construccions i el permís que s'ha necessitat per tirar-les endavant. L'any 2017, una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja va declarar que aquesta exempció fiscal per a l'Església catòlica no era possible quan es tractava d'activitats que no tenien una finalitat estrictament religiosa i, per tant, podia considerar-se una ajuda d'estat prohibida. En tot cas, el que fa ara el govern espanyol és derogar l'ordre ministerial del 5 de juny de l'any 2001, on es regula la inclusió d'aquest impost i, en conseqüència, la seva exempció en el marc de l'acord bilateral entre l'estat espanyol i la Santa Seu.

La titularitat d'aquest tribut és municipal i es configura com un impost indirecte. Qui l'ha de pagar és qui ostenta la condició de propietari de la construcció, la instal·lació o l'obra (qui assumeix els costos), amb independència de quina sigui la propietat de l'immoble, que no ha de per què assumir els costos. A banda de l'Església, també queden exemptes d'aquest impost les administracions públiques.

Contribucions especials

La nota de premsa que ha difós el govern espanyol també parla de les "contribucions especials" i de la retirada de les exempcions que tenia fins ara l'Església sobre aquest tribut també municipal. Aquestes contribucions especials són tributs que graven l'increment del valor d'un bé després d'una obra o servei públic sobre aquest bé. A tall d'exemple, l'enllumenat d'un carrer és una acció que beneficia tots els ciutadans (una inversió pública), però alhora genera un benefici especial en favor d'aquells propietaris que tenen edificis situats en aquell carrer (millor il·luminació i, per tant, un increment del seu valor).

Segons es desprèn de la nota de premsa, l'Església també estava exempta de pagar aquestes contribucions, que, alhora, estan limitades, ja que no poden superar el cost de l'obra. Normalment, els diners que es recapten van, precisament, a cobrir la despesa pública, de manera que el seu pes recaptatori és ínfim. Bolaños ha detallat que l'eliminació de les dues exempcions es traduirà en una recaptació de fins a 16 milions d'euros per als ajuntaments.

Fi dels "privilegis fiscals"?

Malgrat aquest gest, l'Església catòlica manté algunes excepcions fiscals. Per a Bolaños, però, això no es tradueix en un "privilegi fiscal". L'argument del govern espanyol és que, després de l'eliminació d'aquest acord bilateral, que es remunta al 1979 i que recollia les dues exempcions explicades amb anterioritat, el règim fiscal de l'Església catòlica queda equiparat pràcticament a la resta d'entitats no lucratives, com ara fundacions i ONGs que treballen per al desenvolupament. És a dir, sota el marc de la llei de mecenatge i el seu desenvolupament reglamentari.

Per això, Bolaños ha defensat que la institució catòlica mantingui l'exempció del pagament de l'impost de béns immobles (IBI), perquè "el tracte que té l'Església és equiparable a qualsevol entitat sense ànim de lucre".

Tanmateix, algunes veus i entitats laiques ho han criticat, com ara la Fundació Ferrer i Guàrdia, pel que això suposa per a les arques públiques. L'Església no paga l'IBI de temples i espais de culte i tampoc de seminaris, convents i parròquies. L'exempció s'estén també a altres propietats, com les residències de religiosos. En canvi, sí que n'ha de pagar en els locals d'ús comercial. De fet, l'any 2012 el PSOE va presentar una moció a tots els ajuntaments perquè aquells immobles que són propietat de la institució eclesiàstica paguessin per l'IBI a condició que no estiguessin destinats al culte.

L'Església també pot acollir-se a desgravacions per donatius i rep diners (privats) de l'aportació directa del 0,7% de l'IRPF.