L'energia nuclear a França, un debat rovellat

ParísEn plena crisi dels preus energètics, l'energia nuclear francesa viu una situació sense precedents. La meitat dels reactors del país (27 de 56, segons les últimes dades disponibles, del 24 de maig) no funcionen ara com ara per diferents raons, que van des de les aturades tècniques de manteniment dels reactors més antics fins a un problema de corrosió inesperat que afecta almenys tres reactors dels més nous i més potents d'un enorme parc que comença a notar el pas dels anys. França és la principal potència energètica nuclear d'Europa i la segona mundial, només per darrere dels Estats Units, i planeja augmentar el seu parc en els pròxims anys.

De fet, aquests problemes han arribat en ple rellançament de l'energia nuclear: el president de França, Emmanuel Macron, va presentar a principis d'any, abans de la seva reelecció, un pla per donar més protagonisme a la nuclear, que inclou la construcció de nous reactors d'última generació i fer marxa enrere en el desmantellament previst dels reactors amb més anys per poder complir amb els objectius de reducció de gasos contaminants. Amb la guerra d'Ucraïna i les sancions a Rússia, que posen en risc l'aprovisionament energètic d'Europa i han disparat els preus de l'energia, Macron ha trobat més arguments per tirar endavant els seus projectes. I ho farà amb la complicitat de Brussel·les, que ha acceptat a petició de França que la nuclear es consideri energia verda en certes condicions.

En qüestió de pocs anys, tant França com la Comissió Europea –a diferència de països com Espanya o Alemanya, que no han modificat els seus plans– han passat de defensar un desmantellament progressiu de l'energia nuclear a tornar a apostar per l'àtom en una decisió molt contestada pels ecologistes. També per alguns experts, que veuen un perill per a la seguretat allargar la vida de reactors nuclears que tenen 40 o 50 anys de vida. "L'estat del parc francès és preocupant", denunciava el físic nuclear Bernard Laponche en una entrevista a Le Monde. Segons l'expert, EDF (l'empresa d'electricitat francesa participada en un 80% per l'Estat) "no té la capacitat d'assegurar a temps les millores necessàries en matèria de seguretat" per poder allargar la vida dels reactors més antics.

Seguretat

Fins ara, l'accident nuclear més important que ha viscut França va ser el 1980 i va ser de nivell 4 (d'una escala de 7). Va passar a la central de Saint-Laurent-des-Eaux, a la Vall del Loira, on es va produir una fusió parcial del cor d'un reactor que funcionava amb una tecnologia obsoleta i que ja està desmantellat. Els incidents del nivell 0 o 1 són més freqüents, però no tenen conseqüències. Ara Macron vol invertir 1.000 milions d'euros fins al 2030 per desenvolupar els nous petits reactors nuclears i estudia allargar la vida dels reactors actuals més enllà dels 50 anys, però la situació del parc pot posar en risc el seu pla.

La situació actual, amb la meitat dels reactors aturats i la lògica reducció de la producció, és inèdita i ha generat una certa preocupació. En els últims anys ja s'havia observat una tendència a la baixa de la producció a conseqüència de diferents factors, però principalment per problemes tècnics i d'envelliment del parc. Ara sembla que la qüestió s'aguditza, especialment pels problemes de corrosió, un fet que pot plantejar no només problemes d'abastiment en els propers mesos, sinó també de seguretat. La corrosió s'ha detectat a les canonades del circuit d'injecció de seguretat, un sistema que permet injectar aigua al circuit primari principal per refredar el nucli del reactor en cas d'accident. Els treballs per reparar-ho podrien durar anys.

Aturades per la pandèmia

Un altre dels factors que fa que molts reactors no estiguin en funcionament és la pandèmia de coronavirus: durant el 2020, EDF va ajornar les aturades de manteniment previstes menys urgents i ara intenta recuperar el temps perdut amb més parades en menys temps. Però el principal factor és l'envelliment del parc. Almenys una trentena de reactors, els més antics, han de passar el control dels 40 anys, amb anàlisis profundes. Són treballs que exigeixen aturades llargues, sovint de mesos. "Aturem els reactors sis mesos perquè després puguin funcionar deu anys més... És la millor inversió possible", justificava Valérie Faudon, delegada general de la Societat d'Energia Nuclear Francesa a Le Monde.

Dos terços de l'electricitat que produeix França provenen de l'energia nuclear. Si la producció cau excessivament durant mesos, pot arribar a haver-hi problemes d'aprovisionament de cara a aquest hivern. Per acabar d'adobar-ho, la sequera que viu França actualment, amb temperatures extraordinàriament altes per a l'època, suposa també un problema per a les centrals nuclears, que necessiten aigua per refredar els reactors.