L'empobrit graner d'Europa
L’antiga república soviètica és el país més pobre del continent amb 3.283 euros de PIB per càpita
Ucraïna és, actualment, el graner d’Europa. Això, però, no sempre havia sigut així. Durant l’època de la Unió Soviètica, el país va viure una expansió industrial molt potent. La implantació del Quart Pla Quinquennal el 1946 va començar a augmentar la productivitat del soviet. La seva producció va duplicar ràpidament la que tenien abans de la Segona Guerra Mundial i incrementaven tant la indústria pesant com la lleugera.
Durant els anys següents, Ucraïna va consolidar-se com el màxim productor per càpita a Europa de ferro cru i de sucre i, a més, les indústries d’acer i de carbó també van convertir-se en potències europees. El país ucraïnès s’havia convertit en la segona economia més forta de l'URSS. Però el seu creixement industrial va començar a disminuir el 1965 i durant els setanta va acabar estancant-se.
L’any 1991, amb la caiguda del gegant soviètic, el nou estat va patir una enorme disminució de producció i una hiperinflació i, tot i que això va ser comú en la resta dels països que van independitzar-se, Ucraïna va ser dels més afectats. Per tal de revertir la situació, el Banc Nacional va substituir la moneda nacional, el karbovanets, a l’actual hrívnia i es va comprometre a mantenir-la estable amb el dòlar nord-americà. La promesa va durar dos anys.
Una economia poc productiva
Ucraïna té un nivell de productivitat molt baix. Tant és així que és el país amb el pitjor producte interior brut per habitant de tot el Vell Continent (3.283 €). El PIB anual de l’estat és de 135.900 milions d’euros. Catalunya, per comparar, suma 212.900 milions de PIB, tot i que Ucraïna té 37 milions d’habitants més. Tot i això, segons l’ICEX, es calcula que al país ara envaït hi ha una forta economia submergida i, de fet, s’estima que podria arribar a ser del 50% del PIB del país. El salari mínim interprofessional del país és de tan sols 178,8 € al mes, molt més baix que l’espanyol, però 39 euros superior al de Rússia.
El deute públic del país és, actualment, del 60% del PIB. Això és així després que el 2015 Ucraïna es negués a pagar un deute amb Rússia d’uns 2.750 milions d’euros. El pacte va trencar-se motivat per l’annexió de Crimea i la guerra al Donbass.
Agricultura, mineria i metal·lúrgia
L’agricultura és un sector molt important per a l’economia del país. El sector primari representa un 10% del PIB de l’estat, una xifra molt elevada en els estats desenvolupats. La seva producció de blat, blat de moro i oli de gira-sol ha fet que se l'anomeni el graner d’Europa. A part, Ucraïna també té una forta indústria. La metal·lúrgica i els minerals són claus per al país. És per això que el sector secundari representa un 41% de l’economia, tot i que només hi treballi aproximadament el 25% de la població. Els serveis són un sector encara per explotar, ja que genera poca riquesa tenint en compte el nombre de treballadors que ocupa.
Metinvest i Kernel, dos campions nacionals
Les empreses més grans del país estan relacionades amb les seves matèries primeres. Una de les companyies més grans del país és Metinvest, que gestiona tota la cadena de valor de la mineria. Aquesta empresa controla un 50% del mercat del ferro i aproximadament un 40% del carbó del país. D'altra banda, Kernel es dedica a l’exportació de tot tipus de cereal i d’oli de gira-sol. La companyia va ingressar 3.750 milions d’euros el 2020.
Els socis comercials
El país va veure el 2014 com tota la seva política econòmica anterior s’ensorrava. Abans del començament de la guerra amb Rússia, aquesta era la sòcia comercial més gran d’Ucraïna. El gegant rus significava el 25,7% de les seves exportacions i el 32,4% de les importacions el 2012. Amb l’inici del conflicte, el país va decidir canviar de soci i mirar cap a la UE. L’any 2020 Rússia ja significava tan sols el 5,5% dels productes sortints i el 8,4% dels entrants.
Amb Catalunya l’estat ucraïnès no té gaire relació comercial. Segons ACCIÓ, només 392 companyies catalanes hi van exportar l’any passat de manera permanent i el volum total de totes només representa un 0,2% de tots els productes que van sortir del mercat català. Segons el director general d’AMEC, Joan Tristany, només empreses molt específiques es veuran afectades pel conflicte. “Per entendre la seva importància: per a nosaltres és més important el Senegal que Ucraïna”. Tot i això, les empreses que fabriquen menjar per a animals veuen amb molta preocupació la guerra. El president de la patronal del pinso (ASFAC), Pere Borrell, és clar: “Només tenim existències de cereal per cobrir unes 5 setmanes”. És per això que Borrell demana que la Unió Europea aixequi les restriccions per comerciar en altres mercats.
