L'efecte 'expat' a l'habitatge: lloguers més cars i temporals

Barcelona"Això ho comprarà un estranger", li va dir l'agència immobiliària a l'Isidre, un veí del barri de Gràcia de Barcelona que volia vendre el seu pis. I efectivament. Fa 10 anys al bloc eren 14 veïns, 12 dels quals catalans. Ara només en queda un: tota la resta són expats.

És només un cas particular, però que com molts d'altres explica com el mercat de l'habitatge de Barcelona fa anys que dona cabuda a un elevat flux de persones de diverses nacionalitats i de solvent poder adquisitiu que hi viuen sobretot en règim de lloguer. I això té uns efectes visibles per a molts veïns: els pisos s'encareixen i proliferen els lloguers de temporada.

De fet, una de cada quatre persones que buscaven un habitatge de lloguer a Barcelona el desembre del 2022 era estrangera, mentre que la mitjana anual va ser d'una de cada cinc, segons dades d'Idealista. "El 70% dels lloguers que fem són a expats. Ha incrementat sobretot en l'últim any, amb més presència de nord-americans", explica a l'ARA el director de lloguers d'Engel & Völkers a Barcelona, Albert González.

Quan ens referim a expats que es relacionen amb el mercat de l'habitatge parlem de tres perfils: estudiants amb residència habitual fora del país que venen temporalment a estudiar, joves que venen a treballar de manera indefinida a la ciutat –en empreses d'aquí o en remot– i famílies senceres que s'instal·len definitivament a la ciutat. El denominador comú és una situació financera folgada.

Lloguers disparats

Més enllà dels efectes a ulls dels veïns de Barcelona, la derivada més evident d'aquest fenomen és l'augment de preus dels pisos. "No tenim xifres d'aquí, però Estònia està plena de nòmades digitals que han fet augmentar els preus de lloguer i de compra. Se suposa que a Barcelona s'ha produït aquest impacte sobretot en el mercat de lloguer", explica a aquest diari el catedràtic d'economia de la UPF José García Montalvo.

De fet, tots els experts contactats per l'ARA incideixen en el mateix: on més es nota aquest efecte és en el mercat de lloguer. "Aquí qui realment gentrifica són els treballadors que venen de fora de la ciutat a treballar", apunta el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana, Òscar Gorgues. Assegura que són perfils que no tenen problemes per pagar els lloguers de Barcelona, tot i que es trobin en rècord històric: 1.087 euros de mitjana.

Sobre la presència d'aquest perfil en les seves operacions, el director general d'Amat Immobiliaris, Guifré Homedes, afirma: "Són un 52% a la ciutat de Barcelona, aquest any llogarem uns 300 pisos". Són francesos i italians que volten els 30 anys i que ja no poden ni escollir on van: "L'oferta que tenim és justa i dispersa".

Fins i tot Miquel Martí, conseller delegat de Tech Barcelona, una associació privada que impulsa l'ecosistema digital i tecnològic de la capital catalana, apunta que la part negativa d'aquesta atracció massiva de perfils professionals estrangers "és el risc d'inflació dels preus del lloguer".

Augment de la temporalitat

Aquests experts també apunten a un desplaçament del lloguer tradicional cap a ofertes d'arrendaments temporals. "En són els causants [els expats], juntament amb la voluntat del propietari d'escapar del lloguer regular. Sens dubte, són un factor de pujada del preu del lloguer", constata Montalvo.

Aquesta tendència també s'observa en la cartera de pisos de la immobiliària Engel & Völkers. "Estem veient que, tot i que l'oferta global del mercat s'ha reduït, nosaltres tenim més pisos perquè venen molts propietaris que volen clients expats perquè paguen més", explica González. Aquesta companyia preveu firmar 1.700 operacions enguany a la capital catalana, la majoria per a aquests perfils, sobretot extracomunitaris. De fet, González atribueix aquest increment de la demanda a la nova llei start-up, perquè facilita l'obtenció de visats.

Als ulls de l'investigador de La Hidra Cooperativa i la Universitat de Barcelona Jaime Palomera, el principal problema en l'habitatge és que l'economia està força orientada al sector immobiliari i turístic, una aliança que "fa que molts habitatges, molts més dels que lloguen o compren els expats, es desviïn a mercats altament especulatius".

On van a viure?

El cert és que aquests expats es distribueixen de forma diferent: l'expatriat d'entre 40 i 50 anys que ve amb tota la família busca lloguers de mitjana i llarga durada, busca cases o pisos grans a la zona alta de la ciutat. "Ara tinc cua de gent que vol llogar a la zona alta amb lloguers de 8.000 a 10.000 euros, i ens falten propietats. Tots són expats, molts dels Estats Units", afegeix González.

En canvi, hi ha un tipus d'estudiant que ve en massa a l'octubre perquè és quan comencen els cursos de MBA: "Et lloguen aquí un pis i venen tres dies a la setmana i tornen el cap de setmana a París, on viuen. Venen a estudiar uns dies i abans d'agafar un hotel aposten pel lloguer temporal. La mitjana és d'11 mesos o un any".

Aquest perfil i el del treballador tecnològic que ve empès per la vida en una ciutat mediterrània com Barcelona busquen el mateix: tenen fins a 40 anys i busquen pisos d'uns 80 metres quadrats amb dues habitacions, situats a l'Eixample, el 22@ i Ciutat Vella. De tots els lloguers que gestiona aquesta immobiliària, un 20% són temporals.

D'aquí a 12 dies està programat el primer desnonament d'una de les famílies de la Casa Orsola, una finca de l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona que va ser adquirida pel fons d'inversió Lioness Inversiones a finals del 2021. A principis d'aquest any ja es podien llogar alguns dels seus pisos reformats per fins a 2.800 euros al mes.