Què és l'ecopostureig i com Brussel·les pretén combatre'l

Brussel·lesL'ecologisme és un moviment a l'alça i algunes marques aprofiten l'oportunitat per (falsament) sumar-se a l'onada i utilitzar-lo com a reclam comercial. Empaqueten els productes amb embolcalls verds, posen l'etiqueta de bio, de quilòmetre zero, natural o, per exemple, de fet artesanalment perquè el consumidor tingui la sensació que està comprant a una empresa que està compromesa amb el medi ambient. Ara bé, algunes d'aquestes companyies promouen una sèrie de valors sostenibles per pur màrqueting i, a l'hora de la veritat, resulta que és mentida o només ho fan a mitges i de manera superficial.

Aquesta pràctica se la coneix com aecopostureig o ecoblanqueig i Brussel·les està disposada a combatre-la. La Comissió Europea ha presentat avui una proposta legislativa que pretén acabar amb anuncis ambigus i poc justificats com "Suc respectuós amb les abelles", "Crema solar respectuosa amb els oceans", "Samarreta feta amb plàstic reciclat", "Envàs fabricat amb un 30% de plàstic reciclat" o, entre d'altres, "Plàtans compromesos amb la reducció de les emissions de CO₂". Aquests missatges només són alguns dels exemples que Brussel·les ha identificat, però de les 230 ecoetiquetes que ha analitzat, el 53% contenen missatges confusos i injustificables, i el 40% són falses.

A partir d'ara, Brussel·les proposa que les etiquetes mediambientals hagin de ser més "fiables i transparents" i pretén que hagin de passar anàlisis "independents" i de manera "periòdica". A més, vol prohibir que les administracions estatals i regionals emetin noves etiquetes mediambientals que no estiguin homologades a escala comunitària i pretén dotar d'un marc legal més clar les organitzacions de defensa dels consumidors estatals perquè puguin denunciar les marques que fan publicitat enganyosa pretesament ecologista. D'aquesta manera, Brussel·les també vol lluitar contra la competència deslleial i premiar les companyies que realment promouen valors sostenibles.

Brussel·les vol potenciar la reparació d'electrodomèstics

La Comissió Europea aquest dimecres també ha presentat una altra iniciativa legislativa per potenciar la reparació d'electrodomèstics, com rentadores, televisors, tauletes i mòbils. La normativa introdueix el nou "dret a la reparació" per als consumidors i obliga les empreses a arreglar el producte durant el període de garantia legal en comptes de donar-ne un de nou al client. Això sí, sempre que la reparació no sigui més costosa que el producte acabat de sortir de la fàbrica.

També, després del període de garantia legal, els consumidors podran demanar als fabricants que reparin els seus articles entre els seus cinc i deu (depèn del producte) primers anys de vida si tècnicament és possible i les empreses hauran d'informar els clients que sempre tenen aquesta opció. A més, si el consumidor ho sol·licita, les companyies estaran obligades a entregar la factura del que costaria arreglar l'objecte en qüestió perquè sigui més fàcil comparar les diferents opcions i preus de reparació. D'aquesta manera, Brussel·les vol garantir que els "consumidors sempre tinguin on anar quan optin per donar una segona vida als seus productes" i pretén esperonar els fabricants a "desenvolupar models de negoci més sostenibles".

Aquesta normativa, que igual que la de l'ecopostureig encara ha de ser aprovada pel Consell i el Parlament Europeu, vol fomentar l'economia circular i evitar tones de brossa innecessària. De fet, Brussel·les calcula que anualment la Unió Europea genera 35 milions de tones de deixalles que es podrien evitar i es malgasten fins a 30 tones de recursos per llençar aparells que no funcionen a les escombraries en comptes d'arreglar-los. Això, assegura la Comissió Europea, té un cost de 12.000 milions d'euros a l'any per als consumidors.