L'economia del Japó supera la pandèmia
El país asiàtic mostra signes de recuperació després del covid-19 amb el creixement del consum intern
PequínEl Japó ha viscut dies d'eufòria a la borsa, l'índex Nikkei ha batut rècords i ha aconseguit un màxim que no s'havia vist en 33 anys. Des dels 90, en temps de la gran bombolla immobiliària, no s'havien enregistrat pujades tan espectaculars. El comportament alcista dels parquets de Tòquio respon a factors externs a l'economia japonesa, però que n'afecten l'estabilitat i la poden reforçar. L'esperança que s'arribi a un acord sobre el sostre de deute dels Estats Units i la feblesa del ien estan darrere d'aquesta efervescència borsària.
Un ien feble beneficia les exportacions nipones, ja que augmenta la competitivitat dels seus preus al mercat internacional. Per això, la cotització de les empreses exportadores es va disparar davant la perspectiva que augmentin els guanys amb les vendes a l'exterior. La pujada de la borsa també mostra que el mercat de valors japonès és atractiu. En un moment en què els inversors desconfien de les regulacions xineses o la inestabilitat dels Estats Units; el Japó, el tercer mercat de valors del món, es presenta com un refugi segur.
N'és una prova que Warren Buffett, un dels inversors més famosos del món, va visitar el mes passat Tòquio, des d'on va anunciar que augmentaria la seva cartera d'inversions nipones. La pujada de la borsa ha estat impulsada per institucions estrangeres que han comprat des del començament d'abril per valor de 44.000 milions de dòlars. Els analistes destaquen que són inversions a llarg termini i no diners especulatius. Independentment de l'optimisme que es viu al mercat de valors, però, l'economia japonesa mostra signes de començar a superar la crisi provocada per la pandèmia.
El Japó va finalitzar el 2022 en recessió tècnica, en sumar dos trimestres de creixement negatiu. Però ara les dades del primer trimestre constaten una recuperació més ràpida del previst. El PIB va créixer un 1,6% anualitzat entre el gener i el març arrossegat pel consum. La caiguda de les restriccions pel covid-19 ha incentivat el consum privat, que al Japó aporta més de la meitat al PIB del país, i el primer trimestre va augmentar un 0,6% respecte als tres mesos anteriors. L'obertura de la frontera al turisme també ha ajudat a incrementar la despesa en serveis. S'espera que la recuperació total del turisme aquest estiu impulsi el creixement econòmic. L'increment de la demanda interna va compensar la feblesa de les exportacions llastrades per la conjuntura internacional. Un ien més feble ajudarà a recuperar-les.
La inflació al Japó voreja el 4%, una xifra envejada des d'Occident, però que en aquest país és una dada rècord a causa de les dècades de deflació que ha patit. L'indicador dobla l'objectiu del Banc del Japó de contenir l’IPC al 2%. L'increment dels preus de l'energia i dels aliments és el responsable de la inflació. El Japó importa gairebé la totalitat del petroli i el gas que consumeix. El govern del conservador Fumio Kishida ha implementat mesures d'ajuda a les famílies en forma de bons per pagar l'electricitat i els serveis bàsics.
El primer ministre també ha pressionat el món empresarial perquè apugi els salaris. Una de les conseqüències de les dècades de deflació ha estat la congelació salarial. La Confederació de Sindicats del Japó demana un augment salarial del 5% als nous convenis que se signin. Tot i això, s'espera que al final la pujada es quedi de mitjana al voltant del 3,8%, que de totes maneres seria la pujada més gran des del 1993.
La lluita contra la inflació negativa
El Japó ha estat lluitant contra una inflació negativa des de principis dels noranta. Les tres dècades de deflació van provocar un estancament del creixement econòmic. Uns preus estables i l'absència d'inflació evitaven crisis, però també el creixement i l'augment de la productivitat per a les empreses. La població no tenia incentius per consumir o invertir perquè no esperava una pujada de preus. La congelació de salaris tampoc estimulava la despesa. Amb l'arribada de Shinzo Abe al govern el 2013 es va iniciar un programa de reformes econòmiques conegut com a Abenomics, que no va aconseguir estimular la despesa.
L'esperança és que a partir d'ara es produeixi un canvi de paradigma i la inflació es mantingui, tot i que ha arribat provocada per la guerra d'Ucraïna i la interrupció de les cadenes de subministrament globals a causa de la pandèmia. El Japó desitja una inflació al voltant del 2% per reactivar el consum i el creixement.
Tot i les bones perspectives, el país asiàtic arrossega problemes estructurals com l'envelliment de la població, la baixa natalitat i una resistència a obrir les portes als emigrants per augmentar la força laboral. A més, el seu deute continua sent un greu problema. Segons les dades del Fons Monetari Internacional, en l'últim exercici el deute arribava al 262,5% del PIB del país i més del 51% dels bons de deute estan en mans del seu banc central.
