Revisió del PIB: de la crisi del covid en vam sortir abans

MadridUn nou relat. És el que deixa la revisió que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha fet tant de la comptabilitat nacional anual ara fa una setmana com de la trimestral actualitzada aquest divendres i corresponent als anys de la pandèmia (2020, 2021, 2022). D'entrada, i en termes generals, l'economia espanyola va recuperar el nivell del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) d'abans de la pandèmia el tercer trimestre del 2022, és a dir, entre els mesos de juliol, agost i setembre, en plena temporada alta d'estiu. Després de la revisió publicada aquest divendres es constata que el consum de les famílies va ser lleugerament millor de l'estimat inicialment, així com els ingressos per la via dels salaris, que després del xoc econòmic del 2020 també es van comportar més favorablement. Alhora, s'equilibra a la baixa l'aportació de les exportacions de serveis (turisme).

Tot plegat dibuixa una recuperació més constant, com es pot veure en el gràfic d'aquest article, i sobretot dinàmica a partir de l'últim trimestre del 2020 i el primer del 2021. De fet, durant aquest període de temps l'INE havia calculat fins i tot un creixement negatiu (hi va haver un repunt dels casos de covid-19 i algunes activitats van quedar ressentides per l’onada de fred causada per la tempesta Filomena). També a inicis del 2022, coincidit amb l'esclat de la guerra a Ucraïna, el xoc no va ser tan gran.

Cal recordar que aquesta actualització no és estranya. Es tracta d'una revisió normal que l'INE elabora un cop a l'any respecte a un període de temps determinat. De fet, la fan a tots els països de la Unió Europea un cop s'han pogut recollir i treballar més dades. Però la particularitat d'enguany és que situa en la bona direcció aquells avisos d'economistes que advertien d'una bretxa poc normal entre el PIB i altres indicadors econòmics. És cert, però, que els darrers tres anys l'INE ha advertit que la pandèmia va dificultar molt la recollida de dades.

"El xoc econòmic a Espanya l'any 2020 va ser molt pitjor, però focalitzar-ho tot en aquell any negre és absurd perquè hi ha hagut factors com el mercat laboral, el comportament de les empreses o les polítiques públiques que han fet que d'un any tan inesperat ens estiguem recuperant millor", comenta el professor d'economia de la Universidad Carlos III de Madrid, Miguel Artola, en una conversa amb l'ARA. L'economista defensa que seguir l'evolució del PIB seguirà sent "útil". "És una mètrica excepcionalment bona", afegeix. Apunta, però, que no ens podem sorprendre de més "revisions" i en tot cas creu que cal més "pedagogia" en explicar què és aquest indicador. També defensa tenir un "punt de prudència" i observar altres "indicadors econòmics que ens expliquen altres coses, com ara el benestar de les famílies".

Millor inici del 2023

L'actualització d'aquest divendres coincideix amb la confirmació del creixement econòmic del segon trimestre del 2023, que l'INE també revisa a l'alça. El mateix fa per al primer trimestre. En concret, el pols de l'economia espanyola durant els dos primers trimestres de l'any va ser una dècima millor en cadascun d'ells. Així, entre els mesos de gener i març, l'economia no va créixer un 0,5%, sinó un 0,6%. Mentre que els mesos d'abril, maig i juny ho va fer un 0,5% i no un 0,4% com inicialment va estimar. Durant el segon trimestre, el creixement es va veure impulsat per l'increment de la demanda interna, fruit de la bona evolució del consum de les llars, així com per un increment de la inversió, sobretot del sector de la construcció.

En un context en què moltes de les grans economies de la zona euro, com és el cas d'Alemanya, estan mostrant clars signes de desacceleració i fins i tot han trepitjat el terreny de la recessió tècnica, l'evolució del PIB espanyol "certifica el dinamisme, la solidesa i la resiliència de l'economia", defensen des del ministeri d'Assumptes Econòmics, que mantenen que l'economia creixerà per sobre del 2% aquest 2023. "A diferència de la crisi del 2008, que va afectar a tothom, però de manera molt clara acaba llastrant a llarg termini l'economia espanyola, italiana o portuguesa, avui dia és molt difícil veure una bretxa que les estigui tornant a deixar enrere", diu Artola, que afegeix que la convergència d'Espanya amb els seus veïns està avançant en la bona direcció. "Avui es depèn menys del turisme i hi ha una petita millora en el sector dels serveis professionals", diu.

Alentiment la segona meitat de l'any

Amb tot, el lleuger descens del creixement el segon trimestre (en comparació amb el primer) també apunta a un tercer trimestre (juliol, agost i setembre) més moderat, com anticipava aquesta setmana el Banc d'Espanya. L'organisme parla ja de "debilitament" i preveu un creixement del PIB el tercer trimestre de l'any d'un 0,3% (l'estimació està feta abans de conèixer l'actualització a l'alça de l'INE).

Aquest alentiment es comença a palpar en l'afiliació a la Seguretat Social, una menor inversió de les empreses manufactureres i un afebliment de la facturació. També pel refredament de l'activitat global, sobretot de països com la Xina i el conjunt de la zona euro, i l'enduriment de la política monetària del Banc Central Europeu –les pujades de tipus encareixen el crèdit, cosa que impacta negativament sobre el consum i la inversió–, que segons les últimes estimacions de l'organisme supervisor tindrà un impacte negatiu de fins a un punt percentual en el creixement del PIB d'aquest 2023.