Espanya creix quatre vegades més que el conjunt de la zona euro

BarcelonaLa resistència de l'economia espanyola és un fet. Si bé els efectes de la guerra a Ucraïna, l'encariment de l'energia i després dels productes bàsics han fet entrar la zona euro en recessió tècnica, el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) d'Espanya mostra signes del tot contraris, almenys en l'entrada d'aquest any.

L'activitat econòmica espanyola va accelerar-se un 0,6% intertrimestral entre el gener i el març, i ja encadena quatre trimestres d'alces, segons les dades de comptabilitat nacional publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En termes interanuals, Espanya va créixer un 4,2% en comparació amb ara fa un any, l'equivalent a quatre vegades més que la mitjana europea, i es converteix en l'economia de la zona euro que més creix.

Aquest increment ha permès recuperar el PIB d'abans de la pandèmia. Si elaborem un índex en què 100 és equivalent al valor total de l'activitat econòmica registrada al quart trimestre del 2019, el màxim històric, aquest primer trimestre s'ha situat exactament a la mateixa xifra. A preus corrents, el PIB del primer trimestre es va situar en 352.662 milions d'euros, la xifra més elevada de la sèrie històrica. Mai s'havia superat la barrera dels 350.000 milions.

En paraules de la vicepresidenta primera i ministra d'Economia del govern espanyol, Nadia Calviño, aquest creixement suposa la confirmació del que avançaven diferents indicadors, així com que Espanya ha recuperat el PIB d'abans de la pandèmia. De fet, ahir l'Autoritat Fiscal (Airef) confirmava que al segon trimestre s'hauria recuperat el nivell de PIB previ a la pandèmia, i aquesta mateixa setmana el Banc d'Espanya destacava la "resiliència" de l'economia espanyola, recolzada en la recuperació del turisme i les exportacions.

Aquestes dades són la confirmació d'una tendència impulsada sobretot per les exportacions i la inversió empresarial, que han crescut un 5,7% i un 3,5% respectivament al primer trimestre. La demanda nacional –consum i inversió– ha restat 0,9 punts a l'avanç trimestral del PIB, mentre que la demanda exterior –exportacions i importacions– ha contribuït amb 1,5 punts. El consum de les llars va baixar un 1,3% i la despesa pública va caure un 1,6%.