L'economia espanyola, la menys afectada pel trencament comercial amb Rússia
Un veto a tota l'energia russa tindria un impacte de fins al 4,2% sobre el PIB europeu, segons el Banc d'Espanya
MADRIDEuropa fa setmanes que es prepara per a un món en què la dependència comercial i en particular energètica amb Rússia sigui gairebé inexistent. L'últim exemple, l'acord de dilluns a la nit per vetar parcialment les compres de petroli rus. A curt termini aquest escenari tindrà un impacte negatiu sobre el creixement econòmic de la zona euro i també sobre l'evolució de la inflació, segons es recull a l'informe Conseqüències econòmiques d'un hipotètic tancament comercial entre Rússia i la UE, publicat aquest dimarts pel Banc d'Espanya. Una situació que, en tot cas, es normalitzaria "a mitjà i llarg termini, quan les economies tinguin la capacitat de substituir les importacions procedents de Rússia i adaptar els seus processos productius". A tall d'exemple, en el conjunt de la zona euro una hipotètica interrupció de les importacions energètiques procedents de Rússia tindria un impacte d'entre un 2,5% i un 4,2% sobre el PIB.
Ara bé, per països la cosa canvia i els efectes no serien els mateixos. En funció del grau de dependència energètica amb Rússia, el Banc d'Espanya apunta a una "heterogeneïtat" de les conseqüències econòmiques. Aquí qui en surt més ben parada és Espanya, una de les economies que segons l'organisme supervisor patiria d'una manera més lleu el trencament comercial amb Rússia. En concret, una interrupció de les compres energètiques procedents de Rússia tindria un impacte sobre el creixement econòmic d'entre un 0,8% i un 1,4% al llarg del primer any, en funció del que es tardés a trobar altres proveïdors que substituïssin Rússia.
A més, si el veto fos amb tot el comerç, és a dir, no només sobre els productes energètics sinó també alimentació i tecnologia, l'impacte sobre el PIB podria arribar a ser d'un 2,4% si hi ha dificultats per substituir aquest canal comercial. Cal tenir en compte que en el conjunt de la Unió Europea un 18% dels productes procedents de la mineria energètica –com el gas i el carbó– són d'origen rus, mentre que a Espanya el pes és d'un tímid 3%. Pel que fa als productes derivats del petroli, el seu pes en el conjunt de la UE és d'un 9%, mentre que a Espanya cau fins al 2,5%.
De les altres economies europees, la que en surt més mal parada és Alemanya, on la gran indústria depèn enormement del mercat rus. Al país germànic l'impacte arribaria a ser d'un 3,4% sobre el PIB en el pitjor dels casos; després vindria Itàlia, amb un impacte d'entre un 2,3% i un 2,9%, i a continuació França, on l'impacte sobre el creixement econòmic seria d'entre un 1,2% i un 2%. Malgrat aquesta disparitat, el Banc d'Espanya diu que cal no perdre de vista un possible "efecte dòmino". És a dir, que l'impacte sobre economies com l'alemanya tindria, alhora, un impacte sobre Espanya.
Augment dels preus
Amb tot, una interrupció comercial de productes energètics com el petroli, el gas i el carbó també tindria efectes sobre la inflació. En el cas espanyol, podria incrementar-se entre 0,8 i 1,2 punts percentuals durant el primer any de veto. Un escenari que en el cas espanyol portaria l'índex de preus al consum (IPC) fins als dos dígits, com ja va passar al mes de març. Pel que fa al conjunt de la zona euro, que aquest dimarts ha registrat un increment rècord de la inflació (8,1%), l'impacte sobre els preus després d'un veto al comerç rus seria d'entre 1,6 i 2,7 punts sobre la taxa d'inflació.
Per sectors, els més afectats serien aquells en què un ús elevat d'energia és imprescindible per al seu funcionament, com la indústria de metalls bàsics, el transport i la indústria química. En canvi, el sector serveis i les immobiliàries tot just notarien l'impacte, segons recull l'informe del Banc d'Espanya.
Fa setmanes que Europa treballa per començar a traçar un camí paral·lel al comerç amb Rússia. L'exemple és el pla de xoc REPowerEU, que la Comissió Europea va presentar el 18 de maig i que a més de plantejar estrènyer els lligams comercials amb països com els Estats Units i Qatar –a través de la compra de gas natural liquat–, també obre la porta a ampliar les connexions entre països europeus a través de gasoductes i interconnexions elèctriques, així com a augmentar la inversió en renovables i aprovar plans d'estalvi energètic.