L'economia espanyola s'enlaira a l'estiu
El PIB de l'Estat creix un 2% entre el juliol i el setembre gràcies a la inversió i les exportacions, però cau el consum de les famílies
BarcelonaL'economia espanyola va créixer un 2% el tercer trimestre del 2021, nou dècimes més del que havia crescut entre els mesos d'abril i juny. Així doncs, el producte interior brut (PIB) espanyol es va situar un 2,7% per sobre del PIB del tercer trimestre del 2020, segons dades avançades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) aquest dijous.
L'economia espanyola, doncs, repunta el ritme de creixement després de tres trimestres d'estancament o, fins i tot, una lleugera caiguda durant les noves onades de contagis registrades la tardor del 2020 i l'hivern passat. L'activitat encara és un 6,6% inferior a la registrada el quart trimestre del 2019, l'últim abans de l'esclat de la pandèmia.
La inversió va ser el principal motor de creixement, ja que el consum intern va caure un 0,3% en comparació amb els mesos de primavera. Concretament, el consum de les famílies es va contraure un 0,5%, quan al segon trimestre havia estat un dels principals impulsos amb un augment del 4,7%. El consum d'empreses i del sector públic es va mantenir estable, amb lleugeres pujades del 0,1% en tots dos casos.
Tradicionalment, els mesos d'estiu registraven un increment del consum per l'efecte de les vacances que aquest 2021 no s'ha produït. Una possible explicació és que en el trimestre anterior, quan es van començar a aixecar de manera més massiva les restriccions i amb l'efecte de la Setmana Santa, es va produir un rebot "sobredimensionat" en la despesa familiar que al tercer trimestre es va haver de corregir, explica Modest Guinjoan, membre de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Les xifres així ho apunten: entre l'abril i el juny la pujada del consum de les famílies va ser del 4,7% i, en comparació amb un any enrere, del 23,4%.
Per contra, la inversió va créixer un 2% respecte a un trimestre abans, mentre que a la primavera havia caigut un 3,1%. La principal inversió va ser industrial, en maquinària, béns d'equipament i altres actius productius. Es va disparar un 3,6% després d'haver caigut més d'un 4% al segon trimestre.
Si a nivell intern la inversió va compensar la davallada del consum, a nivell extern les exportacions van ser l'altre gran impulsor del creixement. Les vendes a l'estranger van augmentar un 6,4% en un trimestre malgrat els problemes d'abastiment i de transport als mercats internacionals. Les importacions van créixer a un ritme molt més moderat, del 0,7% en tres mesos, la qual cosa va permetre reduir el dèficit comercial crònic de l'Estat amb l'estranger.
Guinjoan destaca que aquest fort creixement de les exportacions s'ha produït en un context que, per una banda, era favorable i feia preveure aquest increment, però per l'altre era molt desfavorable. Hi ha hagut, diu, "una reacció de tipus rebot" en el comerç mundial amb la recuperació de l'activitat que ha fet que algunes indústries hagin "allargat comandes més del que calia". És a dir, que la represa de l'activitat feia pensar que hi hauria un augment de les vendes a l'estranger.
D'altra banda, però, aquesta reacció ha col·lapsat la producció d'algunes primeres matèries i alguns components que han causat desabastiment i escassetat a moltes indústries. A més, la reactivació del transport ha comportat problemes en el tràfic de contenidors. Aquests són factors que han "anat en contra" del sector exterior espanyol i, si no s'haguessin produït, hauríem vist una pujada de les exportacions "molt més gran", segons l'economista.
Els serveis remunten amb la fi de les restriccions
Per sectors, els serveis van notar una forta pujada de l'activitat en el comerç, amb un 7,9% de creixement trimestral. També va pujar molt el sector de la cultura, l'oci i el lleure, que va notar un fort increment del 18,6% gràcies a l'aixecament arreu d'Espanya de moltes de les restriccions que s'havien imposat per evitar l'expansió dels contagis per covid-19. Els serveis en el seu conjunt van créixer un 3,2% tot i lleugers descensos en subsectors com les finances, els serveis immobiliaris o les comunicacions.
Pel que fa a la indústria, en conjunt l'activitat es va enfilar un 2%, tot i que les manufactures pures ho van fer un 3,4%, mentre que la construcció també va créixer, en aquest cas un 1,8%. Només l'agricultura va tancar el trimestre amb una caiguda de l'activitat, del 5,5%.
Les dades són provisionals. L'INE publicarà les xifres definitives el mes que ve, quan també desglossarà el ritme de creixement de les comunitats autònomes.
Cau la productivitat
A més del PIB, l'INE també ha publicat aquest dijous dades sobre ocupació i productivitat. El total d'hores treballades va augmentar un 3,3% interanual entre els ocupats espanyols, tot i que per sectors només els serveis, amb un 4,7%, van registrar augments. Tant la construcció, com la indústria com el sector primari van patir davallades. No obstant, si es calcula per llocs de treball a temps complet, la pujada va ser del 6,2%, amb increments en tots els sectors.
La productivitat per llocs de treball va caure un 3,3% i un 6,6% per hora efectiva treballada respecte a un any enrere. Encadena així cinc trimestres en negatiu.