L’economia espanyola resisteix i esquiva l’estancament

BarcelonaFa setmanes que ressonen els tambors d'alentiment per a l'economia espanyola. Si bé a principis d'any va fulminar els mals auguris que anticipaven una recessió, i al segon trimestre va aguantar l'embranzida mentre Alemanya s'estancava, ara hi havia sobre la taula una certesa: el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) es desaccelerarà al segon semestre. Una qüestió més difusa és la magnitud d'aquest l'alentiment, que ja és una realitat a la Unió Europea (UE).

Però l'economia espanyola encara resisteix. Segons les dades anticipades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), i que es confirmaran el 22 de desembre, el PIB espanyol va créixer un 0,3% el tercer trimestre i un 1,8% en comparació amb el mateix període de l'any anterior. A preus corrents, el PIB es va situar en 364.625 milions d'euros, la xifra més alta de la sèrie històrica.

"Aquesta dada confirma el creixement diferencial de l'economia espanyola respecte als principals països de la zona euro i està en línia amb les previsions macroeconòmiques incloses en el pla pressupostari", ha destacat el ministeri d'Assumptes Econòmics. De fet, aquest creixement del 0,3% el tercer trimestre també encaixa amb les previsions del Banc d'Espanya, i supera de sobres els vaticinis de l'Autoritat Fiscal (Airef), que dibuixava en la seva previsió a temps real un decreixement del 0,2%.

La demanda interna empeny

L'increment obeeix a l'augment de la demanda interna, que ha contribuït en 1,7 punts al creixement interanual del PIB. El consum de les llars va créixer un 1,4%, cinc dècimes més que en el trimestre anterior: es tracta de l'augment més elevat des de l'estiu de 2022. La inversió empresarial va decréixer un 0,4%, quan venia de créixer un 1,9% al segon trimestre. Entre les causes hi ha la caiguda de la inversió en habitatge en un 2,2%, una variable fortament afectada per la pujada dels tipus d'interès, i que contrasta amb el creixement del 3,5% dels tres mesos precedents.

La nota negativa és per al sector exterior: les vendes a l'estranger van caure un 4% a escala trimestral i les importacions van reduir-se un 3,1%, empitjorant els registres del trimestre anterior –quan van decréixer un 3,3% i un 2,1%, respectivament–. De fet, aquests dos indicadors no havien reculat tant des del segon trimestre de 2020, l'any de la pandèmia.

En paraules de la vicepresidenta primera en funcions, Nadia Calviño, aquestes dades confirmen la fortalesa de l'economia espanyola i encaixen amb l'objectiu de creixement anual del 2,4%. En declaracions a RNE aquest divendres, Calviño ha dit que demostren que Espanya "és un dels principals motors de creixement d'Europa". Aquesta resiliència de l'economia espanyola també es va fer visible ahir, amb les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA): l'Estat va guanyar 209.000 nous treballadors entre juliol i setembre, de manera que el nombre d'ocupats va arribar als 21,26 milions, tot i augmentar l'atur.

El PIB, l'atur i els tipus d'interès

Així, tant el PIB com l'atur dibuixen un escenari de solvència econòmica per a Espanya en un context volàtil, marcat sobretot per la política monetària per frenar la inflació, que al setembre va repuntar un 3,5% pels carburants. Justament ahir el Banc Central Europeu (BCE) va decidir aturar la pujada dels tipus d'interès bàsics a la zona euro, mantenint-los en el 4,5%. Espanya, juntament amb els països del sud d'Europa, apostava per aquesta decisió, davant del parer d'economies central i nord-europees, com l'Alemanya, de continuar amb l'escalada.

Cal tenir en compte que per al primer trimestre, l'INE havia previst un creixement una dècima inferior del que es va acabar produint: l'activitat econòmica espanyola finalment va augmentar un 0,6% de gener a març, mentre que per al segon va preveure un 0,4% que finalment va ser un 0,5%. Ara bé, ara ha actualitzat de nou aquesta última xifra, reduint el creixement al 0,4%.

En qualsevol cas, sembla clar que els tambors de crisi han tornat a sonar sense motiu aparent.