La guerra no frena l'economia (de moment)

MADRIDL'economia espanyola va créixer un 1,1% el segon trimestre de l'any, segons ha avançat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Una dada que s'atribueix en bona part a l'activitat turística, però també al consum de les famílies.

Es tracta d'un creixement fort si es té en compte que són mesos (abril, maig i juny) marcats per la guerra a Ucraïna, l'escalada de preus, en particular dels energètics, i la tensió als mercats energètics internacionals per la possibilitat que Rússia tanqui l'aixeta del subministrament de gas natural a Europa. De fet, la inflació del mes de juliol continua per sobre del 10% en comparació amb un any abans, malgrat que mostra una petita treva i cau un 0,2% respecte al juny.

Amb tot, la taxa de creixement de l'economia és 0,9 punts superior a la registrada els primers tres mesos del 2022, quan l'economia espanyola només va créixer un tímid 0,2%.

En comparació amb un any abans, el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) va tancar el segon trimestre un 6,3% per sobre del mateix període de l'any passat, una variació molt similar a la registrada al primer trimestre. D'aquesta manera, durant el segon trimestre de l'any l'economia espanyola hauria esquivat l'impacte de la invasió russa a Ucraïna, a diferència del que està passant als Estats Units, on han entrat en recessió tècnica, o en països de l'entorn com Alemanya, que té la seva economia contra les cordes per l'alta dependència energètica de Rússia.

A més, a diferència del primer trimestre, quan només al març es van patir les distorsions de la guerra, l'impacte del conflicte bèl·lic s'ha deixat notar tot el segon trimestre. Per això, organismes supervisors com el Banc d'Espanya s'havien mostrat prudents en les seves previsions. El PIB anticipat aquest divendres per l'INE és, de fet, molt superior a l'estimat per l'ens que governa Pablo Hernández de Cos, que havia pronosticat per al segon trimestre un creixement de l'economia espanyola d'un 0,4%.

"La dada és molt millor de l'esperada", apunta el catedràtic d'economia de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Tugores, que afegeix que cal observar la xifra amb "molta cautela" perquè és anticipada (es confirmarà el mes que ve). De fet, el mateix INE matisa en la seva nota de premsa d'aquest divendres que "la majoria d'indicadors utilitzats ofereixen resultats fins al maig" i que s'hi han afegit "resultats anticipats d'algunes fonts [d'informació] sobre el mes de juny". "Per diverses raons [...] el volum d'informació anticipada de què s'ha disposat en aquest avenç ha estat inferior que en altres ocasions", afirma el comunicat de l'organisme estadístic.

Bon ritme del turisme

L'INE atribueix aquesta bona marxa de l'economia al consum de les llars i a la normalització del sector turístic, un dels motors principals de l'economia espanyola, que probablement permetrà aguantar el bon ritme econòmic tres mesos més (juliol, agost i setembre), coincidint amb la temporada alta al sector. Sorprenentment, mentre que la principal causa de la frenada econòmica del primer trimestre va ser la caiguda del consum de les famílies, aquest segon trimestre es dispara un 3,2% en comparació amb un any abans. "Les dades mostren dinamisme econòmic i això es visualitza en els llocs turístics", apunta Tugores. El catedràtic de la UB fins i tot parla d'un "factor psicològic". "Paradoxalment, malgrat l'entorn [internacional] negatiu, la gent sembla que té ganes de sortir després de dos anys de pandèmia i amb una guerra pel mig", afegeix.

Si s'observen amb detall les dades de l'INE, destaquen les vendes a no residents, és a dir, als viatgers que visiten Espanya, i que multipliquen per quatre les registrades fa un any. Per activitats, mentre que l'agricultura pateix, la indústria, la construcció i sobretot l'oci es mantenen. També s'hi suma el bon ritme del mercat laboral, fruit de la favorable evolució del sector hoteler. En aquest sentit, l'INE destaca que les hores treballades van augmentar un 0,4% en comparació amb el primer trimestre de l'any.

Com a efecte negatiu, les importacions augmenten fins a un 4,6%, mentre que les exportacions ho fan un tímid 1,6%, cosa que incrementa el dèficit comercial d'Espanya amb l'estranger.

Des del ministeri d'Economia sostenen que "les dades presentades avui [aquest divendres] posen de manifest la solidesa de l'economia espanyola en un context marcat per la incertesa per la guerra de Rússia a Ucraïna, així com l'eficiència de les mesures per reduir els efectes de la inflació i sostenir les rendes de les famílies i el teixit productiu".

Incertesa a finals d'any

Malgrat la bona dada anticipada del segon trimestre, el futur s'observa amb incertesa, sobretot per l'evolució dels preus i un hivern en què el context geopolític determinarà el mercat energètic i l'evolució econòmica dels països de l'entorn. Aquest dijous el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, i la ministra de Treball, Yolanda Díaz, constataven "un cert alentiment en el ritme de creació de treball", sobretot en la segona quinzena del mes de juliol.

Precisament aquest dimarts el govern espanyol va modificar la previsió de creixement per a l'any 2023 i la va reduir al 2,7%, per bé que va mantenir el rebot del PIB aquest any en un 4,3%. "Amb la dada de l'1,1% es va pel camí del 4%. L'economia espanyola quedaria a la part alta de les previsions de creixement de les economies avançades", explica Tugores, coincidit amb el que apunten la majoria dels organismes.

Malgrat els bons números de la primera meitat de l'any, "la tardor sempre és complicada", recorda el catedràtic de la UB. De fet, tot i l'oxigen amb què pugui acabar el 2022, la desacceleració que s'anticipa de cara al 2023 continua deixant per més endavant la gran fita del govern espanyol: recuperar els nivells d'activitat econòmica previs a la crisi del covid-19, que encara no s'han assolit, tot i que la majoria d'estats europeus fa mesos que els han superat.