L'economia espanyola frena el ritme de creixement

MADRID"[En el tercer trimestre] estarem en un creixement o decreixement entorn del zero. Una mica amunt, una mica avall", anticipava, per a sorpresa de molts, el director general de productes estadístics de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), Alfredo Cristóbal, la setmana passada. Aquesta estimació constatava el que organismes com el Banc d'Espanya o l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) anaven avisant: un alentiment de l'economia espanyola durant els mesos de juliol, agost i setembre (tercer trimestre). Finalment, l'economia espanyola va créixer durant aquests tres mesos un tímid 0,2% en comparació amb el mateix període de l'any anterior, segons dades avançades aquest divendres per l'INE. Això sí, es tracta d'un rebot lleugerament superior a l'estimat pel Banc d'Espanya (0,1%).

És una caiguda del creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) d'1,3 punts percentuals en comparació amb el creixement del segon trimestre, quan l'economia espanyola va registrar un rebot d'un 1,5%. Aquesta desacceleració es dona en un context marcat per la guerra a Ucraïna i la consegüent crisi energètica, que ha donat lloc a una abrupta escalada dels preus que, tot just ara, comença a donar un respir. A l'agost la inflació va escalar fins al 10,5%, mentre que al setembre ja va caure al 9% i aquest octubre al 7,3% en taxa anual, segons ha avançat l'INE també aquest divendres.

En termes interanuals, es tracta d'un creixement del PIB d'un 3,8%, molt per sota també del rebot registrat en el trimestre anterior (6,8%). Des del ministeri d'Economia remarquen que el PIB anticipat aquest divendres "fa molt probable que el creixement al conjunt d'aquest 2022 se situï fins i tot per sobre del 4,4%" que preveu l'executiu. Una estimació en línia amb els principals organismes supervisors.

El tercer trimestre coincideix amb el període d'estiu i, per tant, amb un moment en què l'economia espanyola mostra més vigor pel pes d'aquesta activitat. A més, aquest ha sigut el primer estiu sense restriccions després de dos anys marcats per la pandèmia. Per tot plegat, el consum de les llars –un dels motors de l'economia espanyola– manté un ritme molt similar al del segon trimestre (creix un 1,1%), però cau lleugerament (una dècima menys).

Ara bé, la pregunta és si aguantarà aquest ritme tenint en compte que el mercat laboral, tot i aguantar, està mostrant una pèrdua de vigor en comparació amb els últims mesos. L'INE destaca que en termes d'hores treballades la variació és negativa en comparació amb el segon trimestre (-0,1%). És a dir, es constata menys pes de l'ocupació. És cert que el nombre de treballadors continua creixent (hi ha 20,5 milions d'afiliats a la Seguretat Social), però el nombre d'aturats també: 60.800 persones, fins als 2,98 milions, la qual cosa situa la taxa d'atur en el 12,67%, 18 centèsimes més que en l'enquesta del trimestre anterior, segons es desprèn de l'Enquesta de Població Activa (EPA) publicada ahir dijous.

L'altra nota negativa la donen les importacions: repunten un 3,7% en comparació amb el trimestre anterior i ho fan amb més força que les exportacions (1,3%), marcades sobretot per l'electricitat exportada a França i Portugal, així com la recuperació de sectors com el de l'automòbil. En tot cas, el pes més gran de les primeres suposa un llast per al creixement de l'economia i són fruit, probablement, de la demanda privada de les famílies.

Per activitats, hi ha una desacceleració de la construcció, que els últims mesos ja ha mostrat signes de debilitament per l'alça dels preus de les matèries primeres. En canvi, tot i els preus, la indústria manté el tipus i continua creixent (0,2%), però a un ritme molt més lent en comparació amb el segon trimestre (1,7%). De fet, el missatge del govern espanyol és que, malgrat la davallada de consum de gas d'aquest sector, això no es tradueix en una destrucció de l'activitat, sinó en el fet que la gran indústria està canviant de font d'energia, és a dir, substituint el gas, o buscant ser més eficient. Pel que fa al sector serveis, continua creixent, però a un ritme més lent, i destaca, sobretot, el deteriorament de les activitats immobiliàries.

Finalment, les inversions també han ajudat al bon comportament d'aquest trimestre i han registrat un creixement d'un 0,6%. Un element que el govern espanyol vincula al Pla de Recuperació i Resiliència, és a dir, als fons europeus. En béns d'equip, per exemple, es dispara un 1,3%. També la despesa de les administracions públiques registra un fort impuls, creix un 0,6%, i deixa enrere la davallada del segon trimestre.

Tambors de recessió

La mirada, però, està posada en el que pugui passar en el quart trimestre d'aquest any i el primer de l'any que ve. Mentre que l'Airef ha obert la porta a una "recessió tècnica", és a dir, a un creixement negatiu de l'economia durant dos trimestres consecutius, des del govern espanyol es descarta, per ara, aquest escenari. "Les dades del PIB del tercer trimestre mostren que l'economia espanyola continua creixent, fins i tot un trimestre marcat pel deteriorament de l'entorn exterior i l'increment dels tipus d'interès", assenyalen des del ministeri d'Economia. De fet, més enllà de la definició tècnica, normalment s'observen altres elements com a l'hora de considerar si una economia està realment en recessió o no. Aquí, el mercat laboral serà clau.

A més, els pròxims mesos també estaran marcats per les decisions que pugui continuar prenent el Banc Central Europeu (BCE) respecte a una pujada esglaonada dels tipus d'interès, que aquest dijous ja es van situar al 2%. Una derivada de l'encariment del diner es tradueix en menys consum i menys inversió per part de famílies i empreses. Això acostuma a provocar una desacceleració de l'activitat econòmica i, fins i tot, una recessió, a més d'un increment de l'atur, ja que a les empreses els cauen les vendes.