L’economia espanyola fulmina els mals auguris

BarcelonaL'economia espanyola arrenca el 2023 amb força. En l'actual marc de resistència als efectes de la guerra a Ucraïna i les consegüents distorsions en matèria energètica, comerç internacional i evolució dels preus, el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) d'Espanya no només mostra signes de solidesa, sinó d'acceleració. Per tant, segueix allunyant els mals auguris de recessió, la qual de moment no se l'ha vist ni acostar-se. En concret, l'economia va créixer un 0,5% intertrimestral entre el gener i el març i un 3,8% en comparació amb fa un any, segons dades anticipades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), i que es confirmaran el 23 de juny.

Aquesta embranzida s'explica per l'increment de la inversió empresarial i de les exportacions, que contraresten la caiguda del consum de les llars espanyoles: la demanda interior (consum i inversió) va restar 0,8 punts percentuals al creixement trimestral, mentre que la demanda exterior (exportacions i importacions) hi va contribuir de forma positiva amb 1,3 punts.

La lectura del govern per definir aquest comportament és que l'economia espanyola "continua demostrant la seva solidesa i resiliència". En paraules de la vicepresidenta primera i ministra d'Economia del govern espanyol, Nadia Calviño, Espanya "pràcticament ha recuperat el nivell de PIB prepandèmia". De fet, en els últims dos anys, el 2021 i el 2022, ha crescut a un ritme anual del 5,5%, i compta ara amb un PIB a preus corrents de 351.617 milions d'euros, un nou màxim trimestral en la sèrie històrica de l'INE.

El president de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Josep Reyner, en fa una valoració positiva perquè s'està produint una doble recuperació: a escala intertrimestral i també interanual. "Es constata que la recuperació va molt de bracet de la demanda externa i no pas de la interna, que mostra debilitat en el consum. Són les exportacions les que estan impulsant el PIB". Reyner també ha destacat el gir de la inversió, l'altre element que ha incentivat el creixement, que venia de taxes de variació negatives en els dos trimestres anteriors.

La inflació segueix pesant

Si bé l'increment del PIB és la nota positiva de la jornada, la negativa és la inflació: l'índex de preus al consum (IPC) ha repuntat a l'abril un 0,6% mensual i un 4,1% respecte al març del 2022. El consum intern, tant el de les famílies com el de les administracions, presenta una evolució negativa: segurament hi té molt a veure l'efecte de les pujades de preus, la gent d'alguna forma no està podent absorbir les pujades que s'estan produint.

Ara bé, tot i la millora de les expectatives, Reyner diu que cal evitar llançar les campanes al vol sense abans contrastar aquest comportament de l'economia espanyola amb el mateix indicador macroeconòmic de la resta de països europeus, especialment Alemanya i França.

Per al conjunt de l'any, el govern espanyol preveu un creixement del PIB del 2,1%, una xifra que se situa per sobre de la millora prevista pel Banc d'Espanya, que apunta a un increment del producte interior brut de l'1,6% per al 2023.

L'eurozona surt de l'estancament

L’eurozona ha evitat la recessió i ha sortit de l’estancament registrat els últims tres mesos de l’any passat. Segons les estimacions publicades aquest divendres per l’Eurostat, l'economia dels estats membres de la moneda única va créixer el primer trimestre d’enguany un 0,1%; i el PIB global de la Unió Europea es va incrementar un 0,3% entre el gener i el març. 

Aquest creixement s’ha vist impulsat, principalment, per les bones xifres d’Itàlia i Espanya (0,5%), dues de les quatre grans economies del bloc comunitari, i per l’expansió —més tímida— de França (0,2%). Pel que fa a Alemanya, l’economia més gran dels Vint-i-set, es va mantenir estable amb una taxa trimestral del 0% i va millorar respecte a la contracció del 0,4% que va patir l’últim trimestre del 2022.

Pel que fa a la variació interanual, el PIB a la zona euro durant el primer trimestre ha registrat una millora de l'1,3%, cinc dècimes menys respecte al trimestre anterior. Al conjunt de la zona euro al creixement també ha estat de l'1,3%, quatre dècimes menys en comparació amb els tres mesos anteriors, segons informa Gerard Fageda.

"Veiem que França millora la seva situació anterior i que Alemanya es queda una mica enrere perquè està més exposada als efectes de la inestabilitat de la guerra, però és una bona notícia tenint en compte que venia de retrocedir quatre dècimes. Europa va en la línia de millorar les expectatives que es tenien últimament", valora Reyner.

Repunt de les exportacions

Les exportacions de béns i serveis han deixat les xifres negatives del darrer trimestre del 2022 amb un creixement del 5,8% en els tres primers mesos de l'any. A un ritme menor també van recuperar-se les importacions, gràcies al repunt de la inversió empresarial interna, amb un 3,1%.

El sector primari va liderar el creixement sectorial amb un augment del 4,8%, seguit de la construcció, que va tancar el primer trimestre amb un augment del 2,1%. La indústria va presentar xifres més estables: amb un increment del 0,6%. En el sector serveis, tot i el creixement del 2,7% del comerç, l'hostaleria i el transport, l'any ha començat amb un estancament: ha caigut un 0,1%.