La fi de l'era dels "senyors de Davos"

La reunió anual del Fòrum Econòmic Mundial és un estudi sobre els contrastos: negocis i política, Orient i Occident, nord i sud, uns quants poderosos enclaustrats a l'hivernal Davos i els destins dels milers de milions de persones sobre els quals pontifiquen aquests primers. Aquesta vegada, mentre alguns dels principals líders del planeta arribaven a l'estació d'esquí suïssa entre el 22 i el 26 de maig, la gran diferència estava entre la tristesa sobre l'estat del món i l'alegria de trobar-se en persona després d'una pausa pandèmica de dos anys.

L'estat d'ànim era ombrívol per un bon motiu. L'alta inflació no apareix a la Bíblia, però a part d'això, la llista de les principals preocupacions dels consellers delegats del món actualment s'assembla al Llibre de l'Apocalipsi: guerra (a Ucraïna), pestilència (especialment en l'esforç de la Xina per eliminar el covid-19 al país) i fam (a tot arreu, si no s'eviten la guerra i la pestilència). A més, un directiu occidental rere l'altre van poder escoltar els seus homòlegs dels mercats emergents parlant sobre els efectes globals de les sancions dirigides pels nord-americans contra Rússia en els preus dels aliments i els combustibles.

Aquest teló de fons apocalíptic ajuda a explicar per què les empreses van frenar l'entusiasme. El banc nord-americà JP Morgan Chase va cancel·lar la seva festa. La que organitzava la multinacional del programari empresarial Salesforce va ser tan descontrolada com sempre, però altres esdeveniments corporatius semblaven pràcticament buits. El cap d'una gran empresa va assenyalar la manca d'"excitació".

Menys assistents

L'assistència semblava inferior a la d'anys anteriors –la meitat més o menys, van calcular els consellers delegats–. Diverses empreses dels EUA que eren assistents habituals van fallar per compromisos previs: Amazon, BlackRock, ExxonMobil i Meta van organitzar les seves reunions anuals d'accionistes aquesta setmana. Els russos no hi estaven convidats; La casa Rússia es va convertir en La casa dels crims de guerra de Rússia, i mostrava imatges d'atrocitats comeses per les tropes de Vladímir Putin. L'absència de la Xina –els seus representants van passar de ser centenars a ser un grapat a causa de la política de covid zero del president Xi Jinping– va fer que el debat fos menys global i menys útil del que és habitual. Però no inútil.

Les intervencions dignes d'escoltar d'enguany no solucionaran la globalització, no evitaran la catàstrofe climàtica ni fomentaran el creixement inclusiu. Alhora, en gran part perquè l'esdeveniment era menys emocionant, els assistents van assegurar que havien gaudit més que mai de les converses honestes dels passadissos, que són el principal atractiu de Davos. Individualment, tracten dels interessos de les mateixes empreses. Col·lectivament, poden aportar alguna cosa significativa. Davos necessita el món més del que el món necessita Davos. Això no vol dir que no hi hagi beneficis mutus.