Cecot demana que les mútues controlin les baixes per covid
Foment i Pimec demanen més diàleg a l'Administració sobre les mesures adoptades
BarcelonaLa gestió del col·lapse que s'està produint en l'atenció primària per la tramitació de baixes i altes laborals a causa del covid, que amb la variant òmicron està provocant uns nivells de contagi fins ara mai assolits, ha posat en alerta les patronals catalanes, que, a més, no mantenen una posició unànime. Alhora, la gestió per part de la Seguretat Social també ha provocat un enfrontament entre la Comunitat de Madrid, que presideix Isabel Díaz Ayuso, i el ministeri de José Luis Escrivá.
Malgrat les mesures per automatitzar les baixes i les altes que s'han pres a Catalunya, el sistema continua desbordat. Les visites de pacients amb covid als ambulatoris, que dilluns van batre el rècord de la pandèmia, amb 100.135, han baixat i ahir van ser 72.035, segons les dades de Salut. A Catalunya hi ha més de 120.000 treballadors de baixa per covid.
De moment, sis comunitats han pres mesures per agilitzar la gestió, entre elles Catalunya. Al Principat, la baixa es pot notificar a través de les farmàcies col·laboradores, l'aplicació La Meva Salut i, com a últim recurs, trucant al centre d'atenció primària o el 061. A més, ja s'ha establert que en un mateix acte el malalt pugui obtenir la baixa i l'alta diferida per al cap de set dies. Un sistema que la setmana passada ja havien demanat mitja dotzena de patronals de la distribució i el comerç, liderades per Aecoc.
La patronal Cecot és la més crítica amb el sistema. L'organització vallesana posa l'accent en el cost i les dificultats organitzatives per a les empreses que comporten les baixes i altes automàtiques, que considera errònies. Aquesta patronal recorda que la llei estableix que la incapacitat laboral es produeix mentre el treballador rebi l'assistència de la Seguretat Social i tingui impediments per treballar. "Queda clar que una cosa és que la persona treballadora, per evitar un contagi, s'hagi d'estar a casa, i una altra de molt diferent és que aquesta persona estigui incapacitada mèdicament per exercir les funcions del seu lloc de treball”, argumenta Pep Bosch, assessor laboral de la Cecot.
"Recordem que les incapacitats transitòries suposen a l’empresa tant un cost econòmic com organitzatiu i necessita disposar d’informació per poder programar i planificar l’activitat productiva i el desenvolupament de les tasques dels llocs de treball", afegeix Bosch.
La Cecot demana que les empreses puguin comprovar les baixes amb diferents mecanismes, com les mútues d'accidents, a les quals reclamen un paper més actiu. Vol, a més, que siguin les mútues les que es facin càrrec de les cotitzacions els primers dies de baixa, que ara paguen les empreses.
Per això, aquesta patronal reclama que "la prestació per incapacitat transitòria es realitzi íntegrament a càrrec de l’asseguradora, i que s'elimini el cost a càrrec de l’empresa dels primers dies de la baixa". També vol que "l’empresa deixi de cotitzar a la Seguretat Social en aquests períodes de suspensió del contracte de treball en què no hi ha una prestació de serveis per part de la persona treballadora de baixa".
La patronal Foment del Treball considera que les baixes i altes automàtiques són una mesura és "raonable" pel moment excepcional, malgrat que destaca que s'estan donant les baixes sense la cobertura jurídica que comporta una revisió mèdica. "Donada l’esmentada situació excepcional de baixes covid automàtiques, és "raonable i necessari" que "les altes siguin igualment automàtiques a cap dels set dies que estableixen les autoritats sanitàries per superar el covid, per descongestionar el sistema i evitar un augment injustificat del període de baixes", indica Foment.
Aquesta patronal, però, demana diàleg a l'administració per consensuar les mesures. També el demana la patronal Pimec, que "lamenta que, un cop més, decisions com aquestes no es portin als espais de concertació i diàleg per poder prendre les mesures de manera consensuada, cosa que genera tensions innecessàries en aquests moments de crisi i incertesa econòmica i social". A més, Pimec indica que és evident que les empreses han de tenir centres de treball de molt baix risc de contagi i, per tant, que cal adoptar totes les mesures necessàries per fer-ho, però també "que les mesures que es prenguin siguin de caràcter excepcional i durant el temps imprescindible".
Xoc polític
Des del vessant polític, mentre Andalusia, Astúries, Catalunya, el País Valencià, Galícia i Múrcia han automatitzat les baixes i les altes, Madrid s'hi oposa. La comunitat de Díaz Ayuso argumenta que la llei estableix que la baixa i l'alta s'han de tramitar en dos actes mèdics diferents quan el temps d'incapacitat superi els quatre dies.
La Comunitat de Madrid reclama un canvi legislatiu, ja que el temps de baixa per covid és de set dies. El ministre d'Inclusió i Seguretat social, però, creu que no cal, i així ho va explicar per Twitter.
El secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, ha demanat a la Comunitat de Madrid que no "emboliqui permanentment" amb el tema de les competències de les baixes i altes laborals per covid i que solucioni el problema com estan fent altres comunitats. La UGT també ha demanat aquests dijous al ministeri de Sanitat i a les comunitats que prenguin "mesures immediates i efectives" per salvar l'atenció primària, que està desbordada. "Els 85.467 metges i 153.433 infermers i infermeres d'atenció hospitalària, així com els 3.390 metges i 3.508 infermers i infermeres dels serveis d'urgències i emergències, segons les últimes dades del Sistema Nacional de Salut, són clarament insuficients per donar cobertura sanitària als 47.326.687 ciutadans residents a Espanya", avisa el sindicat.