L'augment de la venda d'energia a França posa en el punt de mira el topall del gas

MADRIDEn un context normal, Espanya comprava més energia de la que venia a França, a qui històricament li ha comprat electricitat produïda a les centrals nuclears. La situació, però, va començar a canviar a finals del 2021, quan les exportacions al país veí van polvoritzar tots els rècords. Una tendència que es va accentuar amb l'esclat de la guerra a Ucraïna i que ara les elèctriques preveuen que es mantingui "a nivells màxims" per l'aplicació del topall del gas o "excepció ibèrica". Un fet que des del sector asseguren que "diluirà" l'efecte del topall sobre el preu del mercat elèctric espanyol.

El desembre del 2021, les exportacions d'energia d'Espanya a França van arribar als 1.476 GWh, una xifra rècord. Mesos després, aquestes compres d'electricitat espanyola per part del país gal s'han mantingut altes, fins al punt que estan al 100% de la capacitat que ofereix la xarxa. A tall d'exemple, demà dimarts Espanya exportarà 1.300 MWh (la capacitat màxima), mentre que importarà 0 MWh, segons dades publicades aquest dimecres per l'operador del mercat ibèric (OMIE). "[Les interconnexions amb França] han funcionat de forma ininterrompuda i han arribat a una saturació màxima en el sentit exportador", ha apuntat aquest dilluns el director de regulació d'Aelec –associació formada per Iberdrola, Endesa i EDP Espanya– Pedro González, que ha anticipat que aquesta venda es multiplicarà per cinc i assolirà el màxim nivell possible: uns 25 terawatts per hora (TWh) anuals, és a dir, el 10% de la demanda energètica a Espanya. Una xifra que dista molt de les exportacions "normals": 5-6 TWh anuals.

Per a la patronal de les elèctriques, aquest escenari no només s'explica perquè França està vivint una aturada de gran part de les seves centrals nuclears, una situació sense precedents, sinó també perquè el país veí veu molt atractiu el preu espanyol, en particular del gas, inferior al cost francès (cal recordar que el topall dels 40 euros/MWh només s'aplica a la península Ibèrica). A ulls del sector, el problema és que per cobrir aquesta demanda francesa Espanya haurà de produir més i, per tant, necessitarà utilitzar més gas. "Suposa activar unitats [de gas] que es destinaran a l'exportació", ha dit González aquest dilluns. Per a les elèctriques això té un efecte directe sobre el topall i, en concret, sobre la compensació. Com que caldrà augmentar la producció, aquest combustible fòssil, que és el més car, tindrà un protagonisme més alt al pool (mercat) elèctric on entren totes les tecnologies i, per tant, la compensació serà automàticament més alta.

¿França paga?

Sí i no. Aquí, Espanya hauria volgut ser més ambiciosa, però Brussel·les no ho va veure del tot clar. L'Estat havia proposat que el topall del preu del gas només beneficiés el consum intern i no l'exportació, és a dir, volia vendre a fora l'energia produïda a Espanya a un preu real, sense l'efecte del topall. Finalment, els consumidors francesos no només poden aprofitar la limitació del preu, sinó que tampoc en paguen la compensació, és a dir, els diners que s'han de pagar a les centrals de cicle combinat per la diferència entre el preu del gas topat i el cost real. Ara bé, és cert que la compensació sí que compta amb els peatges que paguen les comercialitzadores, tant franceses com espanyoles, per transportar l'energia entre els dos països, els anomenats ingressos de congestió, tècnicament difícils de calcular, expliquen fonts del ministeri de Transició Ecològica. Tot i això, des del sector elèctric creuen que "no serà suficient" i, per tant, els consumidors espanyols, en particular els vinculats a la tarifa PVPC o tarifa regulada (49% del mercat), acabaran assumint el gruix de la compensació.

¿D'on surten aquests ingressos? Si a Espanya apareix un preu més baix que a França -són les circumstancies previstes amb el topall- la comercialitzadora francesa que compri energia a Espanya a través de la interconnexió pagarà el preu de França (més car) i l'espanyola el més econòmic. La diferència entre tots preus és l'ingrés de congestió, que reduirà el cost de la compensació.

Impacte positiu

Malgrat tot, les mateixes elèctriques reconeixen que des de l'entrada en vigor del topall del gas, el preu final que paguen els consumidors és menor, i arribarà a una diferència de fins a un 22% aquest dissabte. És a dir, mentre que amb el topall del gas el preu final del mercat elèctric es va situar en 212 euros/MWh (tenint en compte la compensació), sense el topall s'hauria disparat als 273,24 euros/MWh, segons les estimacions del sector elèctric. De fet, el govern espanyol sempre ha mantingut que, tot i la compensació, el preu seria menor.

Aquesta diferència, però, no ha sigut tan positiva cada dia. L'arrencada del mecanisme va deixar una rebaixa de la llum d'un 6%, fruit, però, d'una situació "atípica", com reconeix el mateix sector: una onada de calor que ha disparat la demanda, poca producció d'energies renovables i un mercat internacional del gas tensat han provocat una participació sense precedents de les centrals de cicle combinat, és a dir, aquelles que utilitzen el gas, en el mercat elèctric.

Amb tot, demà dimarts la llum es tornarà a disparar, en línia amb aquest dilluns i malgrat el descens del cap de setmana. El preu del mercat majorista elèctric se situarà als 148 euros/MWh i fins als 270 euros/MWh tenint en compte la compensació (122 euros/MWh). Si no hi hagués topall, el preu hauria escalat fins als 286 euros/MWh, és a dir 16 euros/MWh més. La pregunta és si, tenint en compte aquesta tendència, s'assolirà l'objectiu del govern dels 130 euros/MWh de mitjana i, per tant, la rebaixa a la factura de la llum d'entre un 15% i un 20%. Aconseguir-ho "implicaria una reducció del mercat majorista del 30% al 40%", apunten des d'Aelec. "Si tenim més renovables, l'estalvi per al consumidor serà més gran, però és difícil de predir", ha dit González.

Revisió dels beneficis caiguts del cel

Amb tot, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha donat llibertat a Red Elèctrica (REE) perquè pugui corregir, al marge de les tasques de l'organisme regulador, els errors que hagi detectat en les liquidacions provisionals de les companyies afectades per la minoració del preu del gas del govern espanyol (mesura coneguda popularment com a reducció dels "beneficis caiguts del cel"). Segons la CNMC, en la liquidació del 2021 de les empreses afectades per la norma "es van registrar uns ingressos de 131 milions d'euros" pel concepte de minoració del gas. Uns diners que el govern utilitza directament per abaratir la factura de la llum. Red Eléctrica, que ha estat monitoritzant aquesta liquidació, sosté que hi ha errors i que revisarà la liquidació.