"L'augment del salari mínim fa riure"

“Jo m’havia fet il·lusions pensant que potser l'augmentarien uns 50 euros com l’últim cop, però quan van dir que finalment serien 15 euros al mes em vaig quedar una mica... Bé, com diu la dita: “Qui paga mana”. L'Ana (nom fictici) serà un dels més d’un milió i mig de treballadors que aquest mes de setembre ja hauran vist augmentar la seva nòmina a final de mes. Cobra el salari mínim interprofessional (SMI) i aquesta és la segona vegada que el veurà augmentar. Primer, va ser el febrer de l'any passat, fins als 950 euros al mes en 14 pagues, i ara, fins als 965 euros mensuals (un augment de l'1,7%). El regust, però, que li ha deixat l’últim increment del govern espanyol d’aquest mes de setembre ha sigut diferent: “És molt baix i tot està caríssim: la llum, els lloguers”, lamenta.

Originària de Colòmbia, l’Ana va arribar el 2017 a Espanya i des de fa tres anys, quan va obtenir el seu primer contracte laboral, treballa com a empleada de la llar interna a Madrid i viu a la mateixa casa on té el lloc de feina. “Estic interna de dilluns a dissabte i netejo, cuino, també estic pendent d’una persona, dels seus medicaments, de cuidar-lo i acompanyar-lo. Una mica de tot”, explica en una conversa telefònica amb l’ARA. Els diumenges, el seu dia lliure, aprofita per trobar-se amb companyes del sindicat madrileny de treballadores de la llar Territorio Doméstico, del qual forma part, i assegura que la gran majoria de dones comparteixen la seva situació. “Les que tenim els documents i estem contractades amb el sou mínim estem bé, però les que no els tenen, no els fan contracte i no tenen sou mínim estan pitjor. Cobren en negre, com a molt uns 800 euros, i fan mil hores. Quan arriba l’hora de pagar sempre hi ha problemes i tampoc hi ha control”, explica.

No és una casualitat que l’Ana senti que al seu voltant gairebé totes les treballadores de la llar cobren el salari base. Malgrat que costa fer un retrat robot de les persones que cobren l’SMI per falta de dades, segons els càlculs del govern espanyol, més de la meitat són dones (57,6%) i, la majoria, treballen al sector serveis (75,8%), és a dir, des d’empleades de l’hostaleria fins a treballadores que es dediquen a la dependència, tal com es desprèn de l’últim informe realitzat per CCOO el 2019. L’altre gran col·lectiu d’afectats per l’augment són els empleats del camp i la construcció.

Malgrat que l'Ana ara no paga lloguer perquè viu on treballa, fa temps que busca una feina com a externa, però és precisament el sou el que assegura que li fa fer un pas enrere. "Per una habitació et demanen uns 300 o 400 euros, després cal sumar el menjar i, esclar, no arribes a final de mes, tot i que treballes vuit, deu o dotze hores en el meu cas. A més, també has de guardar diners per a la família”, explica. Assegura que el sou base per a una jornada completa hauria de ser “com a mínim de 1.000 euros per viure amb tranquil·litat”. Si no, “fa riure”.

Diferents controvèrsies

L’augment del salari mínim ha generat no poques controvèrsies, començant per la patronal, que no s’ha sumat a l’acord argumentant que “la situació econòmica encara no ho permet” i defensa que “calia esperar" per evitar la destrucció de llocs de treball i la dificultat de les persones joves per accedir al mercat laboral, segons ha apuntat la CEOE, També organismes com el Banc d'Espanya han mostrat els seus dubtes davant d’aquest increment. 

"No, a l'empresa no hi ha inquietud per l'augment [del salari mínim], però que algunes companyies es queixin per incrementar-lo 15 euros... És un cost que no em sembla elevat", explica la Carla, que sense un contracte indefinit ha demanat preservar el seu anonimat sota un nom fictici. "Soc periodista i cobro el salari mínim. Exactament 13.300 euros l'any, a més d'algun festiu", detalla. Treballa en una gran agència de notícies i explica que els dos primers anys cobra el sou base. "Vinc de ser falsa autònoma en un altre mitjà i, per tant, cobrar el salari mínim em sembla bé", explica rient, malgrat que reconeix que és una comparació tramposa. Viu a Madrid i, tot i que amb aquest sou arriba a final de mes, l'opció de l'estalvi és més complicada. "No pots fer plans a llarg termini. I tampoc em podria permetre viure sola, ni de broma!", lamenta. "Tots els augments són benvinguts". Asturiana de naixement, creu que a la seva ciutat natal amb 950 euros viuria una mica "millor", però en el cas de Madrid "el salari mínim es queda molt, molt, molt curt", afegeix.

D'altra banda, per als que han donat suport a la mesura, començant pel mateix executiu de Pedro Sánchez i, sobretot, pel ministeri de Treball, que ha liderat la negociació amb els agents socials, congelar-lo no era una opció si es té en compte l’escalada dels preus i d’algunes despeses com la de l’electricitat o la gasolina. També per l'evolució "favorable" del mercat de treball tot i el xoc econòmic provocat per la pandèmia. “Socialment i econòmicament l’increment de l’SMI surt a compte per millorar l’equilibri col·lectiu”, apunta l’economista i professor de la Universitat Pompeu Fabra Tomàs Rubio. La carta social europea, que s'ha convertit en el mapa de l'actual govern espanyol, estableix que per tenir un "nivell de vida decent" el salari mínim ha de ser el 60% del salari mitjà del país.