El Banc d'Espanya estima que el salari mínim a 900 euros va reduir fins a 180.000 llocs de treball i Díaz ho nega
L'organisme assegura, en canvi, que el risc de perdre la feina no va ser més alt que amb la pujada del 2017
MadridL'augment del salari mínim fins als 900 euros el 2019, un increment històric del 22% per l'acord de govern entre Podem i el PSOE, va comportar una retallada en la creació d'ocupació d'entre el 0,6% i l'1,1%. L'estudi que publica aquest dimarts el Banc d'Espanya conclou que es van crear menys llocs de treball dels esperats, sobretot en sectors amb salaris més baixos, amb especial incidència en els joves i els de més de 45 anys. A més, els indicadors d'ocupació es van desaccelerar a un ritme més elevat que el de l'evolució del PIB. L'informe, però, subratlla que, en termes absoluts, el 2019 es va crear ocupació neta: els llocs de treball a temps complet van créixer en 400.000 (un 2,3% més que l'any anterior).
El Banc d'Espanya explica que a partir de l'1 de gener del 2019 "s'observa una caiguda brusca" dels contractes amb salaris baixos, inferiors o iguals a l'SMI, mentre creixen els contractes amb sous d'entre 1.051 i 1.250 euros, fet que explica que, globalment, l'ocupació el 2019 augmentés. Per als treballadors amb salaris baixos, els que percebien menys de 900 euros mensuals (en 14 pagues), l'estudi calcula que la destrucció d'ocupació se situaria entre el 6% i l'11%. Tot i que el Banc d'Espanya no hi posa xifres absolutes, si es té en compte que les persones afectades són un 10% dels treballadors i s'agafen les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), es pot concloure que es podrien haver perdut entre 98.000 i 180.000 contractes, sempre de contractes amb sous baixos.
La ministra de Treball, Yolanda, Díaz, ha rebutjat que l'informe del Banc d'Espanya parli de retallada de llocs de treball. "En cap pàgina es parla de destrucció d'ocupació", ha subratllat aquest dimarts. El govern espanyol considera que si el 2019 es van crear 400.000 llocs de treball, no es pot parlar de pèrdua d'ocupació. L'estudi, de fet, no analitza amb detall si la caiguda de l'ocupació en els salaris baixos es deu a que les persones afectades han aconseguit contractes amb millors sous, però el document sí que subratlla que hi podria haver hagut un "cert transvasament" de contractes. "El 2019, quan es produeix l'increment salarial més important, l'ocupació a Espanya és la que creix més de tota la UE", ha subratllat Díaz.
Advertències del supervisor
Quan el govern espanyol va anunciar la pujada de l'SMI fins als 900 euros, el Banc d'Espanya va advertir de l'impacte que tindria sobre l'ocupació i va alertar de la manca d'un estudi preliminar. Les conclusions de l'organisme indiquen que, globalment, l'ocupació ha seguit creixent, però que els treballadors amb salaris baixos han sigut els més afectats. A més, el supervisor explica que l'estudi s'ha acotat als empleats amb feines a temps complet i amb contractes estables. L'impacte podria ser més gran per a treballadors a temps parcial o amb contractes de curta durada.
Comparació amb el 2017
En canvi, si es compara el comportament de l'ocupació el 2019, amb l'augment del 22% de l'SMI, amb el 2017, quan el salari mínim va pujar un 8%, s'observa un impacte similar en el risc de quedar-se sense feina. L'estudi estima que la possibilitat de perdre la feina a conseqüència de la pujada del salari mínim del 2019 era d'entre un 2,3% i un 3,2%. L'impacte de la pujada del 2017 era molt similar: entre un 2,6% i un 2,8%.
"Aquest fet és, en principi, una mica sorprenent, atès que l'augment del 2019 és molt més gran que el del 2017 i, per tant, es podrien esperar impactes més que proporcionals com més gran sigui l'increment de l'SMI", afirma el Banc d'Espanya. Tot i que globalment no hi ha gaires diferències en l'impacte dels augments del 2017 i del 2019, per trams d'edat sí que se'n perceben. Els treballadors d'entre 45 i 64 anys són els que més risc han patit de perdre la feina per la pujada del salari mínim.
L'estudi es publica quan el govern espanyol està a punt de decidir si segueix augmentant o no l'SMI. L'1 de gener d'aquest any l'increment previst va quedar congelat per la pandèmia però Unides Podem pressiona el PSOE perquè, ara que l'economia remunta, l'executiu es torni a plantejar un nou increment. En els dies vinents es farà públic l'informe que ha encarregat a un grup d'experts.