L'aristòcrata que ha perdut un bonus milionari amb el veto a l'opa de Talgo

MADRIDEl terratrèmol empresarial que viu Talgo no hauria de posar nerviós un dels seus màxims directius, Gonzalo Urquijo Fernández de Araoz (63 anys), conseller delegat executiu. Fill d'una de les nissagues més rellevants de l'aristocràcia madrilenya i el món empresarial –el seu pare era Jaime Urquijo Chacón, vinculat a Banco Urquijo i a Tabacalera; i la seva mare és Carmen Piru Fernández de Araoz Marañón–, aquest no és el primer cop que l'empresari està al capdavant d'una companyia amb un futur incert i, fins i tot, poc amable.

Abans del seu aterratge a Talgo el març del 2021, el directiu va passar per la multinacional andalusa Abengoa entre el 2016 i el 2021, en el seu moment més crític –es va arribar a parlar de fallida–. Gonzalo Urquijo va ser fitxat per Talgo dos mesos després de la seva sortida per la porta de darrere de l'empresa andalusa, un desenllaç polèmic que encara l'esquitxa: un jutjat de Sevilla l'investiga a ell i al seu consell d'administració després d'una demanda presentada per diferents accionistes, entre els quals la família Benjumea, fundadors d'Abengoa. També va estar a la siderúrgica ArcelorMittal, on des de l'any 1997 i fins al 2015 va ocupar diferents càrrecs importants. De fet, durant aquesta llarga etapa ja va viure una opa: la del productor d'acer Mittal sobre Arcelor l'any 2006, i que es va saldar amb el que avui es coneix com a ArcelorMittal.

Aquell episodi no va ser agradable. Es tractava d'una operació hostil, i una empresa russa, Severstal, es va arribar a oferir com a "cavaller blanc" per fusionar-se amb Arcelor i evitar així l'adquisició per part de Mittal. En canvi, l'opa del grup hongarès Magyar Vagon sobre Talgo que l'executiu de Pedro Sánchez ha vetat era amistosa. El mateix consell d'administració de Talgo la veia amb bons ulls, sobretot el fons britànic Trilantic, que amb un 40% del capital social de Talgo fa temps que busca la manera de desfer-se de la seva part.

Un contracte suculent

Per a Urquijo, més enllà d'una sortida de l'atzucac industrial i financer de l'empresa, el canvi en l'accionariat hauria suposat un bon pessic. Concretament, tal com ha comprovat l'ARA a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Urquijo va firmar un "incentiu de retenció", és a dir, un compromís de retribució que ascendeix a 889.878 accions de Talgo. Un dels tres escenaris que activa aquest incentiu és el d'un canvi de control pel que fa a la propietat de l'empresa, cosa que s'hauria produït amb l'opa hongaresa.

Si es té en compte l'actual cotització de Talgo (3,89 euros el títol), estaríem parlant d'una prima suculenta de 3,4 milions d'euros. Cal tenir en compte, però, que l'acció és volàtil. Per exemple, just el dia en què el grup hongarès va formalitzar l'interès, el 4 d'abril, l'acció de Talgo se situava als 4,43 euros el títol, cosa que enfila la prima als 4 milions d'euros. Però si es té en compte que Magyar Vagon oferia 5 euros per títol, l'incentiu per a Urquijo hauria estat de 4,5 milions.

La remuneració d'Urquijo no és precisament modesta. Quan va arribar a Talgo se li va pagar, a banda del sou, 850.000 euros com a "altres conceptes", segons la informació publicada a la CNMV. A més, té un salari fix de 500.000 euros i una variable que, en el cas de l'exercici del 2023, és de 500.000 euros més. Talgo també va aprovar un pla d'incentius vinculats al compliment d'objectius estratègics.

Reestructurar i vendre

Urquijo és conseller delegat amb funcions d'executiu: és qui pilota el dia a dia malgrat que és el número dos del president de Talgo, Carlos de Palacio Oriol. Amb ell hi ha un equip de directius que, en la seva majoria, fa anys que estan vinculats al fabricant espanyol de trens. "No hi va haver una desbandada [amb el fitxatge d'Urquijo]", comenta una font sindical, que afegeix que el conseller delegat "deixa treballar molt als seus equips". "Tot i venir d'on ve, no s'amaga i és accessible", apunta. Qui hi ha coincidit de prop en reunions també en destaca el seu "perfil educat", però "de l'ecosistema del Madrid profund".

Tanamteix, el currículum d'Urquijo no passa desapercebut: "A ningú se li escapa el seu perfil financer [com a directiu]", apunta la mateixa veu, que vincula el seu fitxatge el fet de trobar una sortida per a Trilantic. Fonts del sector ferroviari veuen amb escepticisme que hagi "continuat engreixant" Talgo comprometent grans contractes que collen el fabricant pel que fa al calendari. La plantilla, però, recalca que aquesta ha estat la tendència des del 2016, i no nega que "la companyia necessita un soci industrial amb capacitat de producció". "La càrrega de feina és brutal", reconeix Gerardo Cortijo, de CCOO Talgo, que afegeix que "estan a l'expectativa del que digui Talgo" després del veto del govern a l'opa.