L'any del primer gran examen per a la reforma de les pensions

MadridL'exministre socialista i actual governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, li va deixar un encàrrec a l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) quan va elaborar l'última gran reforma de les pensions: seria l'encarregada d'analitzar la sostenibilitat del sistema. Ara aquest moment ha arribat.

Aquesta primavera l'organisme que presideix Cristina Herrero posarà els canvis d'Escrivá davant una primera prova de foc. L'ens revisarà les xifres que, per ara, està deixant la reforma que es va començar a desplegar l'any 2021 i va culminar el 2023, però també el sistema en conjunt, i haurà de determinar si calen més ingressos o si la despesa s'està desviant i, per tant, cal ajustar-la, o si és necessària una combinació de totes dues coses. També podria ser que no calgui moure una coma del que es va aprovar.

Sistema tensionat

Durant la seva etapa com a ministre de la Seguretat Social i artífex de la reforma, Escrivá va assegurar que els canvis introduïts feien sostenible el sistema de les pensions a Espanya. El fet d'insistir en això és perquè aquests anys vinents es començarà a jubilar la generació del baby boom, la més nombrosa, i per tant creixerà el nombre de prestacions. Formen part d'aquesta generació aquells que van néixer entre finals dels anys 50 i dels 70, quan hi va haver un pic demogràfic a Espanya.

La reforma, doncs, es va pensar perquè la tensió que es preveu de cara al 2050, quan la despesa toqui sostre per la jubilació de tota aquesta generació, no desencadeni en un terratrèmol tant pel que fa a la sostenibilitat com també l'equitat (que les generacions futures hagin de pagar una factura massa cara per afrontar la despesa). A més, aquest horitzó arribava amb l'anomenada guardiola de les pensions pràcticament buida.

Despesa i ingressos

La reforma va incorporar mesures tant per la banda dels ingressos com per la banda de la despesa. El govern no volia que aquesta es traduís en una retallada de les prestacions i, per tant, en una pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes. Així, una de les mesures estrella va ser la recuperació de la revalorització de les pensions amb l'IPC o la millora de les pensions mínimes i les no contributives. Això va donar lloc que l'any 2022, en un context de crisi de preus, les pensions pugessin un 8,5%, també les més altes, cosa que va situar la pensió màxima per jubilació per sobre dels 3.000 euros al mes en 14 pagues.

Aquest 2025, en plena normalització dels preus, augmentaran un 2,8% (les pensions mínimes i les no contributives pujaran encara més). A tall d'exemple, només la revalorització de l'any que ve es traduirà en un cost de 7.296,8 milions d'euros. Una despesa addicional que serà analitzada per l'Autoritat Fiscal. "La revaloració de les pensions d'acord amb la pujada dels preus és una mesura de justícia social", va assegurar la successora d'Escrivá, Elma Saiz.

Però per poder cobrir la factura, el govern va desplegar mesures per reforçar els ingressos. D'entrada, s'han posat més traves a la jubilació anticipada amb l'objectiu d'allargar la vida laboral de les persones i també s'ha ampliat el període de càlcul. Ara bé, l'element primordial d'aquesta pota de la reforma és l'increment de les cotitzacions socials, sobretot a través del mecanisme d'equitat intergeneracional (MEI), que ha de nodrir la guardiola de les pensions, així com de l'aplicació d'una "quota de solidaritat" en el cas dels sous més alts. Amb el MEI, per exemple, s'incrementen totes les cotitzacions fins a 0,6 punts percentuals més (1,2 punts percentuals a partir del 2029 fins al 2050). Per tal que els ingressos per la via de les cotitzacions es notin és important que el mercat laboral funcioni.

Avís abans d'hora

De moment, l'Autoritat Fiscal ja ha dit que no veu clar l'encaix entre ingressos i despesa tenint en compte l'alt nombre de jubilacions i que les prestacions seran més elevades. Herrero ja va anticipar la primavera de l'any passat que la norma tenia llacunes i que caldria activar el mecanisme d'ajust automàtic. Caldrà veure si dos anys després pensa el mateix. De moment, només aquest mes de desembre, la Seguretat Social ha destinat 12.974,2 milions a pagar la nòmina de tots els pensionistes (no només els jubilats), un 7,04% més que l'any 2023. D'aquesta quantitat, el 73,1% de la nòmina (9.491,8 milions) va destinada a la pensió per jubilació.