L'Airef veu "difícil d'assumir" el nou model de finançament català
L'organisme independent apunta que una negociació bilateral amb l'Estat pot abocar a "sorpreses"
SANTANDERUna negociació "fragmentada" d'un nou model de finançament autonòmic pot abocar a "sorpreses". Aquesta és l'advertència que ha llançat aquest dijous la presidenta de l'Autoritat Fiscal, Cristina Herrero, respecte a la possibilitat d'obrir aquesta caixa dels trons de tu a tu, entre el ministeri d'Hisenda i una comunitat autònoma, i no fer-ho de forma conjunta amb tots els territoris. L'organisme independent també veu problemes en cas d'entomar el debat sense una visió "conjunta i integral", és a dir, obviant que tot el que es decideix al voltant del sistema de finançament autonòmic de règim comú acaba repercutint en l'estabilitat de totes les administracions públiques, ha reiterat Herrero.
Herrero ha fet aquesta consideració en un moment en què ERC no només planteja una negociació bilateral del sistema de finançament autonòmic amb el govern de Pedro Sánchez, sinó que també planteja avançar cap a un "finançament singular". De fet, els republicans ho posen com a línia vermella de cara a una negociació per investir Salvador Illa president de la Generalitat, Sánchez, però, ho desvincula.
La presidenta de l'Autoritat Fiscal ha evitat mullar-se sobre el fet concret de donar o no "singularitat" al Principat: "El supervisor fiscal no ha de traspassar determinades línies", ha dit durant la seva participació en el curs d'estiu que l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) i el BBVA organitzen a la Universidad Menéndez Pelayo a Santander, Cantàbria.
En tot cas, Herrero ha estat molt clara amb la idea d'una espècie de concert econòmic per a Catalunya similar al concert basc. "Des d'un punt de vista tècnic i de números, com més gran és el pes econòmic [de la comunitat dins l'Estat], més difícil d'assumir són aquests tipus de règims [fiscals]", ha afirmat. D'aquesta manera ha tancat la porta a comparar la situació del País Basc, que suposa una part del PIB espanyol molt menor (6%) del que suposa Catalunya (19%).
Segons la tesi d'Herrero, el lloc on s'hauria d'encetar el meló del finançament autonòmic de règim comú, caducat des de l'any 2014, és el Consell de Política Fiscal i Financera. De fet, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, vol convocar aquesta trobada amb les comunitats autònomes per a aquest mes de juliol. El motiu de la reunió és abordar, com cada any, el repartiment dels recursos del sistema de finançament amb què comptaran els territoris de cara al 2025. Ara bé, en ple debat sobre un possible finançament singular per a Catalunya, és previsible que els territoris aprofitin la trobada per dir-hi la seva. Un cop aterrats els principals pilars d'un futur sistema de finançament autonòmic, fonts de l'Autoritat Fiscal reconeixen que s'obren vies bilaterals, entre les comunitats i el ministeri d'Hisenda, per concretar els detalls que envolten el sistema.
Sense "compartiments estancs"
Amb tot, Herrero també ha demanat tenir en compte que al sistema de finançament no hi ha "compartiments estancs". "Tot està interconnectat; el que es decideix en l'àmbit autonòmic repercuteix [sobre altres administracions]", ha reflexionat la presidenta de l'Autoritat Fiscal.
Un exemple que serveix per entendre aquesta reflexió de la presidenta de l'Airef el trobem en el compliment de l'objectiu de dèficit per part de les comunitats autònomes. El model actual de finançament autonòmic castiga des de fa anys alguns territoris que reben uns recursos que no són suficients per cobrir serveis bàsics com l'educació o la sanitat, que recauen en les comunitats. Aquest infrafinançament ha obligat (i obliga) les comunitats afectades a incórrer en deute i, per tant, a tancar els exercicis amb números vermells. Això, però, acaba repercutint a l'hora de complir amb Brussel·les, que mira el dèficit del conjunt de les administracions públiques. En un moment de retorn de les regles fiscals, el problema s'accentua.
En aquest sentit, l'Autoritat Fiscal sempre s'ha mostrat favorable a tenir en compte algunes particularitats, com ara el problema d'alguns territoris a l'hora d'eixugar aquest dèficit, i per això ha demanat objectius d'estabilitat "asimètrics" per a les comunitats, és a dir, que es facin diferenciacions entre comunitats autònomes perquè per a algunes és impossible assumir el mateix ritme de consolidació fiscal. L'Autoritat Fiscal sempre posa els exemples del País Valencià i Múrcia. Per a aquest 2024, els territoris haurien de tancar l'exercici pressupostari en equilibri (dèficit del 0%).