L'Airef avisa que Espanya té "greus deficiències" en el deute i el dèficit públics
L'organisme creu que rebaixar el dèficit al 5% aquest any "no és exigent"
MADRIDTot i que l'Airef ha avalat el pla d'estabilitat per al període 2022-2025 que el govern espanyol va enviar a Brussel·les, l'organisme considera que l'executiu de Pedro Sánchez no ha fet tots els deures. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, que té com a objectiu vetllar pel bon estat dels comptes públics, ha assenyalat "greus deficiències" pel que fa al deute i dèficit públics. En concret, l'organisme que dirigeix Cristina Herrero ha apuntat que si no s'aconsegueix reduir el dèficit estructural, el deute públic es dispararà a partir del 2025 fins a arribar a nivells del 140% del PIB l'any 2040.
L'Airef creu que el govern espanyol hauria d'haver estat més "exigent" pel que fa a la taxa de referència del dèficit d'aquest any. En un context de regles fiscals suspeses (Brussel·les decidirà al maig si manté l'excepcionalitat una mica més) i sota la premissa de la prudència, el govern espanyol ha estimat un dèficit del 5% per aquest any. Per a l'Airef, l'executiu hauria de ser més ambiciós i deixar-lo per sota. De fet, recorda que el precedent de l'any passat (quan l'increment de la recaptació va deixar el dèficit molt per sota del previst) i obre la porta que el 2022 torni a passar el mateix.
L'organisme creu que el govern comptarà amb ingressos públics extra per la inflació i recomana destinar-los a eixugar el saldo fiscal negatiu per evitar que el deute s'estanqui. Així, l'ens dibuixa una previsió del dèficit molt més optimista que la de l'executiu, com a mínim aquest any. L'entitat que dirigeix Herrero el situa en un 4,2%; un 3,3% el 2023 (el govern estima un dèficit del 3,9% l'any que ve); un 3% el 2024 (respecte al 3,3% de l'executiu) i un 3% el 2025 (una dècima més que l'executiu). Però és a partir d'aquest any quan l'Airef situa la seva preocupació i parla "d'estancament". Per bé que el 3% és el límit que marca Brussel·les com a "dèficit excessiu", l'organisme creu que el govern hauria de prendre mesures per ser més agressiu.
A ulls de l'Airef, les conseqüències directes d'això recauran sobre el deute públic. "Aquest estancament de la reducció del dèficit suposarà un fre en la disminució del deute públic, que el 2025 encara registrarà nivells molt elevats (108,8% del PIB), cosa que col·loca Espanya en una posició molt vulnerable davant un enduriment de les condicions monetàries", ha avisat Herrero. De fet, malgrat que fins ara el BCE ha preferit no tocar els tipus d'interès, això canviarà aviat perquè el BCE ja anuncia que aviat els apujarà. A més, l'organisme supervisor acabarà les seves compres extraordinàries de deute públic aprovades per estimular l'economia durant la pandèmia el tercer trimestre.
Amb tot, malgrat que l'Airef ha avalat les xifres del govern espanyol i les defineix com a "realistes", també ha advertit que el context d'incertesa actual sobre les perspectives econòmiques obre la porta a "importants riscos a curt termini". Segons l'organisme, el fet de no tenir una estratègia fiscal a mitjà termini que englobi tots els elements essencials de la política fiscal i econòmica és "preocupant" davant l'actual escenari macroeconòmic. A més, l'Airef creu que l'Estat ha d'impulsar mesures per sanejar els comptes públics i no només confiar en la caiguda de la despesa arran del control de la pandèmia o la recuperació de l'economia.
Finalment, l'altra nota negativa de l'Airef se centra en la inflació. L'ens ha tornat a revisar a l'alça l'índex de preus al consum (IPC) del 2022 i la deixa en un 6,5% de mitjana, tres dècimes per sobre de la previsió inicial (6,2%) però força per sota de la inflació que estima el Banc d'Espanya (7,5% el 2022).
Pel que fa a la previsió de creixement del PIB d'enguany, l'Airef s'alinea amb el govern espanyol i el situa en un 4,3%. Ara bé, alerta que si es materialitzen els riscos (la pandèmia empitjora, continua la guerra a Ucraïna i augmenten els preus energètics o els colls d'ampolla en l'abastiment de productes, per exemple), el creixement econòmic es podria veure reduït 2,2 punts.